Quan les vaques, que han pujat a la muntanya aquest estiu, es fan enrere,
és quelcom preocupant. L’herba amb què comptaven des de fa molts anys per
pasturar durant aquests mesos no existeix o la seva qualitat la converteix en
impaïble. No em posaré pas en contextos difícils de justificar parlant del
canvi climàtic. Que un rumiant decideixi per iniciativa pròpia tirar muntanya
avall és un desastre. Anomenem-ho com us plagui. La calor, amb els focs en
determinats indrets, fan pensar que quelcom no rutlla. Mireu les notícies amb
què obren la majoria d’informatius. Hi afegeixen -arrodoniments divulgatius-
l’incendi proper a Bordeus. Un desastre més que pot trigar setmanes o mesos a
tenir-lo controlat del tot.
Això del canvi climàtic té aires de ser cert produint efectes nefastos. Hem
de veure com la humanitat decideix posar-se d’acord solucionant quelcom tan molest.
Un neguit comparable, per la repercussió i l’abast, pot arribar a ser la
privatització del campionat del món de futbol. Els països europeus ja s’han
posicionat, donen suport al boicot al Mundial com a protesta per la venda de
participacions a inversors privats. ¿En Trump hi ha olorat el volum de negoci
de la iniciativa? Per ara el mundial femení que se celebraria al Brasil i el masculí del 2030 celebrat conjuntament
entre Espanya, Portugal i el Marroc no comptarien amb la resta de les
seleccions d’Europa. Estarem atens en l’anàlisi de la jugada sota les
indicacions del VAR, l’equip de jutges que revisen les jugades dubtoses des
d’una sala amb pantalles -la manera com s’ha reunit el futbol europeu per donar
suport a l’obstrucció-.
Tot esmentant el Marroc, ja hi ha víctimes mortals i milers d’entrades en
un espai breu de temps a Ceuta. Aquesta matinada grups de marroquins i
d’algerians s’han llançat al mar per intentar arribar nedant al litoral ceutí.
Diuen que milers de persones han arribat per mar fins a la tanca fronterera i
han saltat les barreres de protecció. ¿Fugen de la calor estacional del Marroc
per arribar al foc estabilitzat d’Àvila, Madrid i Toledo? El president Sánchez,
de vacances d’estiu després del tradicional despatx amb el monarca a Palma de
Mallorca, ja ha confirmat una resposta immediata a la situació. El ministre de
torn hi viatjarà d’urgència a la ciutat autònoma. Quin estiu!
Parlant de Madrid, avui la comunitat ha determinat de desfer-se de l’àtic
de molts metres quadrats comprat com a “oficina temporal” per al govern de la
presidenta Isabel Díaz Ayuso. Han passat hores des que una informació
periodística havia exposat públicament aquest fet. Lleig, poc justificable,
això d’un àtic en un barri selecte de la ciutat mentre la província se
socarrima i el cel té un color plumbi cendrós, no lliga pas amb les bones
intencions finançades per la ciutadania. Coses de la política que ens allunyen
de les benintencionades intencions d’alguns dirigents. Tornant a terres
ripolleses, l’alcaldessa de Ripoll té, com a mínim, difícil de justificar el
nomenament d’una filla com a agent de la Policia Local del municipi.
L’alcaldessa Sílvia Orriols confirma que no va intervenir en el procés de
selecció. És, assegura, una polèmica que s’ha generat només per
“desprestigiar-la”. La filla no ha estat “col·locada”, sinó que va obtenir “la
millor nota en un procés reglat i impol·lut”.
No entraré pas en la sensació preocupant per la situació a l’Orient Mitjà.
Ho deixo estar ací. La mort de civils, la destrucció que ens arriben també pels
mitjans són un altre desastre. Un fet habitual i recurrent deixant d’esdevenir
primera notícia. Ho són els focs, per ara. El símbol letal de flamarades
cremant massa persones. Ho és la guerra i ho són els seus efectes. Avui un
míssil -rus?- s’ha estavellat a Polònia. Després del breu parèntesi, les
hostilitats han tornat amb força a l’Orient Mitjà. Una escalada del conflicte encara
amb més actors marcats per la ferotge tensió militar.
Al costat del monestir tanco els ulls, sento com les vaques remuguen.
Escolto amb deteniment, m’arriben els batecs del rellotge sense esfera al
campanar, retrucs compassats d’esquella rítmica. Parant molt l’orella, escolto
el piular somort dels ocells, indefinits, camuflats entre el brancatge espès
encara dels castanyers bords amb un gat estàtic assetjant-los.
Bon estiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada