Pedalades de gol.

 

L’esport rodola fent tombs, la selecció guanya el partit per 3 a 0 contra Àustria mentre el Tour 2026 inicia el rodatge a la Sagrada Família. Trams de carretera catalans tallats per la serp -en aquest cas de color groc- tot pedalant pels indrets del Vallès, d’Osona o del Ripollès. L’impacte generat supera les previsions malgrat el desori comercial en alguns emplaçaments o establiments afectats i propers al temple d’en Gaudí. Vist de prop és un gest que agermana la vaticana religió amb el credo esportiu empenyent a cops de peu la divina pilota cap al cel dels campions. Gol!

Tenim constància d’esports precolombins passant-se una feixuga pilota sense emprar les mans ni els peus. Una antiga pràctica esportiva amb significacions de caràcter cosmològic -rituals- que s’empraven per resoldre conflictes o com ofrenes on alguns davanters centrals deixaven la pell per veneració. Aquest mundial vigent torna a tenir la seu -Estats Units i Canadà al marge- en alguns estadis mexicans on es podrien refer els reptes mesomericans d’una tradició situada molt enllà en el decurs de la història, als tres mil cinc-cents anys. Per pura justícia poètica podria esdevenir que el porter mexicà s’erigís en l’heroi de  la classificació amb un cop de maluc afortunat a l’astral sessió definitiva dels penals.

Amb menys celebritat històrica ho tindran en Tadej Pogačar com el gran favorit per emportar-se el triomf ciclista sumant el seu cinquè títol. El principal rival capaç de guanyar-lo pot ser el danès Jonas Vingegaard, recent vencedor del Giro d'Itàlia. Veure’ls pedalar, estiregassat des del sofà fent la digestió, cansa. Enguany el Mundial de futbol simultanieja la pedalada amb el passi rodó que pot acabar en gol. Posats a somniar en la globalització dels esdeveniments esportius actuals, el Mundial de futbol i el Tour, faig els ciclistes enfilant ports andins per arribar el primer al Temple del Sol en lloc de passar per davant del monestir de Ripoll. 

Tot arribarà o ja ho ha fet. Per ara el nombre de catalans a la selecció espanyola i l’engegada del ciclisme gal a Barcelona ho fan més possible. Imantats atrets pel magnetisme creixent de la Sagrada Família acabada de coronar amb la creu de la Torre de Jesús beneïda pel Papa. El lliurament de la Medalla d’Or i dels Premis Triennals de la Unió Internacional d’Arquitectes han estat moments rellevants del Congrés Internacional d’Arquitectura 2026 també celebrats al temple. L’esdeveniment ciclista actual s’hi ha acostat, a l’ombra d’aquest nou símbol de pedra encara per acabar. Som en aquell moment polivalent d’una edificació molt singular a Barcelona ciutat.

Dos actes esportius competint per obtenir el ressò que els correspon. Podríem agermanar-los com el futbol inèdit de pedalada. Esportistes contendint en àmbits ben diferents. Assistim, doncs, a la possibilitat -com les naus de la Sagrada Família- d’emprar-se segons la litúrgia mediàtica que s’escaigui, en aquest cas amb un porter enfilant-se amb bicicleta a les xarxes -o a les grues- del temple.

Immersos en la fe esportiva d’aquests dies d’emissions televisives encavalcades tot i que horàriament no es programin a la mateixa franja. Barcelona esdevenint l’epicentre mundial de la bicicleta amb milers d’afeccionats. L’Andrés Iniesta cavalcant el món de les dues rodes. Al calendari, el campionat del món de ciclisme s’ha traslladat al setembre per estalviar l’atracció generada pel campionat de futbol.

Amarats per l’esportivitat ecumènica dels dies, us previnc, al marge de les relliscades, de les targetes roges infernals.