Els trens a Catalunya.

 

Ja fa anys que la línia del ferrocarril que anava de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses està tancada. Aquesta línia està molt lligada a l’explotació carbonífera que es trobava a Ogassa. Avui dia forma part del nucli Rodalies Barcelona (línia R3), després de la reestructuració portada a terme l’any 1989. El brancal Ripoll - Sant Joan de les Abadesses - Toralles, de 12 km de longitud, va deixar de transportar viatgers a partir del 16 de juny del 1980. En aquells anys els trens de passatgers arribaven només fins a Sant Joan. Toralles no era una estació de viatgers, només era un centre on es carregaven els antics trens de mercaderies del carbó cap a Barcelona. A Toralles es trobava un pla inclinat on pujaven i baixaven les vagonetes des de les mines. Les carregades amb el carbó eren les descendents, mentre que les buides pujaven pel pes de les vagonetes plenes. Ara aquest tram forma part de les Vies Verdes de Girona per caminar o pedalar. La línia R3 forma part del tram que s’està remodelant, just abans del problema que s’ha agreujat ara mateix.

Rodalies és, probablement, el punt més polèmic del sistema ferroviari català. Milers de persones depenen d’aquest servei cada dia per anar a la feina, a estudiar o per moure’s entre municipis. Els problemes de puntualitat, incidències constants i infraestructures han generat una percepció real de corrosió. Moltes de les línies passen per túnels i trams construïts fa més de cent anys, i la manca d’inversions sostingudes durant dècades ha provocat un efecte acumulatiu difícil de revertir. Tot i que en els últims anys s’han anunciat plans d’inversió importants, la realitat és que la millora és lenta i sovint invisible per a l’usuari habitual. Un sistema nou que, després de l’inici de l’AVE el 1992, encara no té l’estació que li pertocaria a Barcelona. Som, això sí, al 2026. És la gran metàfora tan important com la del corredor mediterrani. On són?

El sistema actual de Rodalies a Catalunya és un desastre sense cap mena de consideració. Anar d’un punt a l’altre comporta un desgavell important, no només de temps, sinó de paciència. Un dia rere l’altre es comporten amb tendències similars. La manca d’informació és un greu problema que tampoc coneixem des de l’interior del personal que hi treballa. Sanitat o educació esdevenen exemples de la nova proposta, amb una majoria de persones que ja no depenen de Madrid directament. ¿Els problemes s’han convertit en afectacions noves o, darrerament, les qüestions són més greus encara? Jo tampoc en conec la consideració que cadascú hi manté. Per ara, ningú o gairebé ningú, n’ha fet, d’aquest problema, el més interessant. Calien que un accident a l’AVE fora de Catalunya i aquest que ha costat una vida i mitja autopista ens portessin al sistema actual.

Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és sovint citada com un exemple de bona gestió. Les seves línies del Vallès i del Llobregat-Anoia tenen freqüències altes, puntualitat elevada i una percepció de qualitat molt positiva entre els usuaris. A més, han sabut combinar serveis metropolitans amb línies de muntanya com la del Cremallera de Montserrat o la de Núria, que tenen una gran capacitat turística. Les Terres de l’Ebre, el Pirineu o parts de la Catalunya Central reclamen millors connexions. El tren ha de ser una eina de cohesió territorial, però només si aquest arriba a tot arreu. Els episodis de pluges intenses, calor extrema o vent afecten cada vegada més la xarxa. Caldrà invertir en drenatges, materials més resistents i protocols ferroviaris més robustos.

Les inversions anunciades, la pressió social per a un transport públic de qualitat i l’experiència positiva d’operadors com els dels FGC mostren que és possible tenir un sistema ferroviari modern i eficient. És el repte per transformar aquest potencial en realitat. I això requereix voluntat política, inversió sostinguda i una visió a llarg termini. El tren no és només un mitjà de transport, és l’eina per construir un país més connectat i més equilibrat. El tren és un instrument clau per aconseguir-ho.

*Aprofito per comunicar que he estat avi d’una nena, la Mercè. A un any i a una setmana del primer, d’en Martí, qui em va concedir aquesta nova condició vital. Bona entrada a la nova vida, Mercè!