E la
nave va! L’estiu encara navega
a tota vela amb el port de sant tornem-hi a les envistes cada
vegada més proper. Just en aquell punt on ja comences a comptar els dies que
queden de felicitat, de gaudi i de sol amorós amb l’agenda desvagada. Només ens
pot destorbar el xipolleig dels rems en la lluita tossuda contra les ones que poden
trencar aquest estat de benaurança idíl·lic –que si ens abaltim frega l’avorriment
rítmic-. Perquè tot rutlla enmig d’una excelsitud mai vista. Un estiu tan perfecte
que la premsa l’ha hagut de subsistir sense centres d’interès. Un oasi sense
ensurts, sense sang ni fetge, sense cap notícia colpidora per penjar a les
portades.
És així com el gremi de la comunicació hauria
hagut de passar la temporada estival dejuna de fets importants per tirar a l’olla
informativa. Ni un trist os per rosegar amb una mica de tendrum. Què se n’ha
fet d’aquells estius carregats d’ensurts? On la fan aquells malfactors de
serial estiuenc que ja no ens atemoreixen? S’ha perdut la intriga de vigilar la
cartera i l’honra? Un conegut d’aquests que té dèria per les destinacions exòtiques
de camell es referia, un una tertúlia de vermut a la plaça, que enguany el
regateig també ha defallit, ja no cal aquella deferència cultural per acabar els
tractes amb un acord i un te.
Vivim en un món feliç i pla sense conflictes
ni regateigs. Finalment al segle XXI l’home –en masculí genèric- ho ha entès. Persones
respectuoses, humanitàries, amansides guanyen per damunt de les malvestats que
han omplert les portades des que l’home –també en genèric- és home. Ens podem
felicitar perquè la humanitat –tota- és una bassa d’oli harmònica i sense
estridències. Benaurada Xauxa!
Enmig d’aquest panorama m’he adonat en un
breu parèntesi –me l’hauria pogut estalviar- que les “serps d’estiu” han tornat
a sortir dels cataus, aquelles notícies més o menys intranscendents que apleguen
la majoria de diaris amb profusió d’imatges bucòliques com postes de sol i molta
epidermis torrada. Enguany, però, els rèptils mediàtics han tret el cap amb un extra
de creativitat imaginativa. Ens han estalviat les celebrades controvèrsies
respecte dels mitjons negres amb sandàlia, dels congressos de coloms voraços o de
les aleatòries deposicions en guerrilla del quisso urbà.
Els mitjans, però, han estat a l’alçada per mantenir
el tremp divulgatiu ja que des del no-res han tret a passejar alguns escurçons,
que també han de fer l’agost. Se les han empescat per tenir-nos enganxats, des
de la independència que els caracteritza, amb històries entretingudes trenades a
la manera dels serials –el gènere que triomfa-. Els grans periodistes són
aquells que de la intranscendència en fan un món versemblant. A manca de fets,
doncs, metàfores.
Serps d’estiu arreu entrebancant la realitat.
A l’última ens volen fer empassar que l’Amazònia és una teia ardent. La notícia
ha aixecat una fumarola que ultrapassa les fogueres rituals amb les tribus amazòniques
a redós dansant felices en la festa major d’agost. La veritat és que en Bolsonaro
ho té tot sota control, tant el foc com les ONG incendiàries. Només fum d’estiu,
no patiu!
Una altra fiblada a causa de la manca de fets
rellevants l’ha sofert un equànime diputat que ha qualificat els passatgers del
creuer Open Arms de “ben menjats”, de
farts, podríem dir. Els cronistes s’han excedit, se’ls ha anat la ploma. Qui es
pot empassar en aquest afer -allargant-lo dies i dies- que hi ha persones a la
deriva per la Mediterrània. Qui no socorreria, en aquest mar tan casolà i
transitat, al seu vaixell camí de Capri o de Lampedusa qualsevol nàufrag?
Prefereixo la polèmica sobre els protectors
solars o respecte dels gossos de vorera a aquestes inversemblants històries que
s’empesquen els diaris. Arribo a la conclusió que s’ha de tractar de grandiloqüències
informatives pròpies de becaris amb anhels professionals i l’amor propi molt incandescent.
Ja se sap que a l’estiu tot becari escriu.
L’última! En aquesta bogeria per omplir paper
li ha tocat el rebre a una conciliadora diputada rossa i noble d’esperit i de
llinatge –també ros com la palla- a qui atribueixen l’acudit de difondre que Barcelona
ha esdevingut un controvertit Bronx amb barricades i barretina. Segons aquesta notícia
–d’estiu- les empreses de repartiment ja no abasteixen els barris de llet, pa i
aigua.
Com deia aquella parella d’humoristes, “la
setmana propera... parlarem del govern” –dels governs-.
Mentre els coloms continuen posant-se irreverents
damunt de la closca d’en Colom, jo encara no m’he après la cançó de l’estiu.
