Bon 2014!

  Sigues feliç!

Any tretze

11/12/13 i... 14!

El dia 11 del més 12 de l'any 13 és correlatiu. Un rosari cabalístic que no tornarà a coincidir en els calendaris que ens resten per desfullar. Quelcom que per a molts mortals no haurà tingut absolutament res d'extraordinari. Només una curiositat anecdòtica per als que acostumem a tatxar els dies, com si tota la vida la visquéssim pendents d'una fita que no acaba d'arribar.

El 2013 és un any que, en la loteria dels dies, els addictes esperançats del calendari no el compraríem. D'aquells números difícils de col·locar, dels que a finestreta costen d'endossar. Un any lleig! És evident que al bombo de l'atzar hi rodola també la boleta i ens va tocar. Tota una eternitat de cantarella prenadalenca que s'està esgotant. Som a les darreries d'aquest tretze carregat de superstició. Passar-lo ja haurà estat una heroïcitat. Tots els anys de la vida adulta, i aquest, ens han transcorregut volant.

Dotze capítols com dotze grans de raïm, els que som capaços d'empassar en una dotzena de campanades solemnes –sinó en dring de picarol-. Algunes d'impressionistes; d'altres, pinzellades expressionistes que es resolen en un assaig d'esbós per a una natura morta, el retrat surrealista amb mostatxo dalinià de l'any que enterrem.

I. Com que hem estat bons minyons, els reis mags ens acaben de portar un tren elèctric que fa patxoca. Muntar-ne les vies ha estat una gran lliçó de paciència oriental. Un exercici per a rellotgers xinesos experts en miniatures perquè l'inaugurin al menjador d'una casa pairal mentre rodola incansable en taca d'oli concèntrica de Barcelona a Vilafant. Propera parada, fatiga. Es remoreja que el vagó correu va carregat de sobres amb el mata-segells d'en Bárcenas, una excentricitat filatèlica per a un personatge poderós.

II. En Benet XVI renuncia, com l'Oriol Pujol i Zumosol. Ambdós entestats en vessants complementaris de la logística truncada cap a la transcendència. El primer reparant ànimes. El segon, carrosseries xacroses enmig d'afers de canvis d'oli que, al febrer –el mes dels gats-, ha enxampant el Duc em-Palma-do i la Camacho a la Camarga. Febrer felí ens ho advertí. Un meteorit cau a Rússia, una mena de llamp sideral que anuncia males noves, les que porten les postals que en Bárcenas remet.

III. El poetes locals, els miserables, els herois, els tirans, els genis i els roïns... Tots dimitim. L'Hugo Chávez no n'ha estat l'excepció. Ha tornat, però, voleiant com un ocell tropical de primavera que li xiuxiueja a cau d'orella, al successor, merengues i consells polítics. Alhora, procedent de les pampes argentines, ha aterrat a Roma un Papa nou, en Francesc I. N'ha transcendit que entre l'equipatge hi porta una maleta plena de tangos per mussitar-li a Déu i de milongues per alliçonar el ramat.

IV. L'alegria de contemplar qui va estar regidora toledana a la portada d'Interviu redimeix la pèrdua de la Sara Montiel i de la Margaret Thatcher que ens abandonen el mateix dia. És l'estratègia astral per harmonitzar la vocació política de servei anglosaxona i la voluptuositat amb nicotina manxega tot concretant-ho en l'esplendidesa de les ordenances municipals que desplega l'Olvido Hormigos a la portada i en les pàgines centrals de la revista. Primavera tòrrida, sobretot pels índexs desbocats d'atur que ens assoten. S'escampa pel món que al Celler de Can Roca no s'hi menja com a casa.

V. S'atura el rentavaixelles casolà. El nou aparell ja incorpora el lapao al manual d'ús que es pot descarregar on line. El Barça col·lapsa la ciutat i embadaleix criatures. En Miguel Àngel Rodríguez és enxampat passat d'alcohol pels carrers de Madrid; al catàleg d'atenuants no es pot concretar quin va pesar més, que el Reial Madrid no aconseguís la lliga o el raig d'esperança i goig amb què el va il·luminar l'Aznar a l'entrevista concedida als mitjans. Un elisir d'amore amb massa octanatge emocional contestat i xiulat al Liceu de les Rambles mentre els Prínceps saluden d'esma el públic català. En Georges Moustaki és pasturant eternitats.

VI. La Maria es gradua. Alguns estudiants conreen el botellot apariant combinats d'orgull amb unes gotes d'amor propi i una rodanxa de llimona natural. Ho sacsegen, l'ignoren, no el miren, no saluden el ministre d'educació. Una rierada d'indiferència àcida recollint títols incomparable a la humida que ha inundat la Vall d'Aran. Una altra tempesta italiana soscava els fonaments perversos i corruptes –judiquen els tribunals- on l'agre Berlusconi havia construït un lideratge que trontolla. El Camp Nou s'omple en un concert per a la llibertat i la independència.

VII. Les malediccions faraòniques s'han alliberat dels sarcòfags. Egipte és una destinació temerària per a turistes de temporada alta on l'esperança cavalca un camell perdut pel desert cercant el Nil i un oasi. A Galícia, prop d'on els antics hi feien la fi del món, descarrila un tren.

VIII. Aquell comboi no va poder doblegar la corba terrible. Aquest, el del vagó correu, arriba a l'estació i les postals d'en Bárcenas a les bústies. En Mariano recitant "fin de la cita" en plena canícula literal no aconsegueix que els destinataris retornin el sobre o se'n penedeixin. La corrupció no és de vacances, alguns continuen "fent l'agost". Tornem a escoltar el discurs d'en Martin Luther King una mica endormiscats al sofà de la realitat virtual. A la meva família treu el caparró al món un somni que es diu Arnau.

IX. Inauguren el Born amb pedres de tres-cents anys exposades a l'aparador d'un setge. L'11de setembre és enguany una cadena humana de baula atapeïda. L'encanteri dels bruixots africans continua queixalant el maluc reial amb una altra intervenció. La monarquia roman al quiròfan on els especialistes no se'n surten amb el pretès lífting per dissimular les arrugues que corsequen la corona.

X. La Plaça Catalunya vibra a la festa de la Hispanitat i les terres de l'Ebre tremolen a còpia de petits terratrèmols de butxaca que neguitegen la població. La beatificació massiva celebrada a Tarragona no és suficient per pacificar les sollevadisses plaques teutòniques. Els déus reclamen més màrtirs i la parca, que no és encara a l'atur, crida en Manolo Escobar. La gran sacsejada també percudeix el govern amb la sentència Parot, una llei bumerang que esquitxa clatellots polítics i sembra les voreres de convictes.

XI. El canvi climàtic és aquí per no marxar. Un huracà esborra les Filipines. Els rodalies convoquen la vaga. El foc arrasa l'Empordà i incinera la radiotelevisió pública valenciana. A en Wert no només no el saluden les criatures sinó que li criden "babau" i mentider des de les Europes que manen. No és un any de bona collita per als ministres d'educació tot i la nova llei que ha germinat. Les sabates voladores al Parlament català no poden competir amb el discurs de l'artista rus díscol que en pilotes, malgrat els termòmetres siberians, les va clavar -les parts anatòmiques més sensibles dels homes- a les llambordes de la Plaça Roja de Moscou a cops de martell. Quin dolor!

XII. Finalment hAVEmus tren de Sevilla fins a París passant per Madrid. També tenim la data i la pregunta -¿Hi haurà fumata blanca per a la consulta? Sí/No-. La generositat del PP en matèria legislativa, a hores d'ara, circula exclusivament per una via restreta, la del tió que ens ha cagat la nova llei de l'avortament. Hi posen seny i regulen responsabilitats. La dona, que no té criteri segons en Gallardón, ja es condemnarà pel pecat ella sola a perpetuïtat i més enllà encara, a l'infern. Al professional que el practiqui se'l podrà engarjolar en una presó amb barrots roents, es tractaria del preludi terrenal perquè la condemna judicial també l'acabarà de rostir a l'eternitat. Tornen –per als que s'ho puguin permetre- els caps de setmana londinencs sense escala a la capital francesa, l'indret en el qual els del PP hi fan el niu on la cigonya hi cova els nonats.

Bones festes! Que el 2014 esdevingui un bon any! Que no resulti, com a mínim, un dècim sense reintegrament. Que ens tornin els calers i que assolim els deures que tinguem pendents.

Siguem feliços en companyia d'aquells i aquelles amb qui aturaríem els rellotges i els calendaris! Brindo –amb cava, ho vaig prometre- amb vosaltres i per nosaltres.

Bones Festes!