Bon Nadal, bones festes!

 

 

Bon Nadal! 

Bones festes!

La Marató torna a casa per Nadal.

L’edició d’enguany de la Marató va batre el rècord de recaptació de les 27 edicions organitzades per TV3 i Catalunya Ràdio amb 10.715.430 euros recollits fins al moment de tancar el programa després d’una eternitat d’hores en directe, 16h. Aquesta quantitat encara creixerà fins al 31 de març, el termini per poder fer aportacions. Des del 1992, La Marató ja ha recaptat més de 183,5 milions d’euros, que han permès finançar més de 800 projectes de recerca sobre diferents malalties.

La fita és possible malgrat que grans mecenes no facin donacions milionàries, sinó que és la suma de molts esforços i de molts donatius. Recollir 10 milions d’euros suposa que hi han participat gairebé tres milions i mig de persones, la meitat de la població de Catalunya. Cal esmentar les diverses activitats solidàries a redós d’aquest repte anyal que es van celebrar també arreu del país han implicat al voltant d’un milió de persones, repartides entre uns 3.500 actes. 

Veus crítiques poden al·legar exageradament que la sanitat catalana viu de la caritat. Es tractaria d’associar el fet a una caritat carrinclona, aquell vell concepte més propi d’una generositat mesurada i poc equitativa de les dretes que ens permet dormir amb la consciencia purificada per l’almoina. Solidaritat i caritat oposades malgrat que grans empreses com La Caixa, Telefònica o d’altres s’hi impliquin en la gestió d’un l’esdeveniment conceptualment tan d’esquerres. La solidaritat és sacrifici, la caritat és més un gest també generós però fonamentalment serveix per apaivagar males consciències. Un peatge per agafar el son sense recances. 

Això va més enllà d’un programa de televisió per entretenir. La Marató combina la sensibilització, la capacitat de convocatòria i cohesió de TV3, la capacitat de la societat catalana d'aplegar-se en un acte solidari que va molt més enllà del gest d’asseure un pobre a taula i atipar-lo de torrons sense colesterol si és que l’esperit de nadal sura per aquestes dates amb un contrapunt solidari i amb un rajolí de fraternitat amb bombolles.  

La Marató també torna a casa per Nadal.

Una nova Espanya.

A les cantonades resclosides de la democràcia hi torna a haver exposades velles troballes polítiques de tardor, hi reneixen bolets de temporada no comestibles o de molt mal pair considerats tòxics per a la coexistència. L’apogeu neofeixista europeu propicia que Espanya ensenyi també les urpes de l’homofòbia, del racisme o del masclisme sense embuts. Una dreta molt de dretes i de Visca Espanya pel broc gros. Una dreta embravida amb poca correcció política i molt d’exabrupte tavernari. De rendible catalanofòbia sense deixatar! 

En la proclamació de la bona nova s’hi proposa: 

1.      Expulsem els immigrants sense papers. Aturem-los, construïm un bon mur a Ceuta i a Melilla. Foragitem els il·legals que visquin sota sospita de delictes lleus o greus. Tanquem l’aixeta a les ajudes i empresonem les ONG que els facin suport. 

2.      Deroguem les lleis de violència de gènere i de l’avortament, aquests no són drets per a les dones. 

3.      Suprimim les comunitats autonòmiques, sobretot la catalana i apliquem-los una purga tot castigant-los per les responsabilitats civils i penals conculcades. Il·legalitzem els separatismes en general. Apaguem les televisions regionals i les agències meteorològiques per adoctrinament. Imposem el castellà com a llengua vehicular a l’escola i eliminem el requisit del català a l’administració. Reduïm un 50% els alcaldes i els regidors. 

4.      Protegim la tauromàquia, que sigui patrimoni cultural espanyol. Emparem la caça. 

5.      Prohibim l’Islam, també a les escoles. Fora el burka! Tanquem les mesquites i expulsem els imams, altaveus que menystenen la dona. Investiguem-ne el finançament. 

6.      Refusem la llei de memòria històrica amb la derogació immediata. Cap parlament té legitimitat per definir el passat. Cal homenatjar a tots els que van lluitar per Espanya. 

7.      Creem una llei de memòria i dignitat per a les víctimes del terrorisme que inclogui demanar responsabilitats a aquells que hagin negociat o pactat amb terroristes. 

8.      Imposem un nou tractat europeu. Fronteres, sobirania nacional i més pes per a l’Espanya grandiloqüent. 

9.      Rebaixa radical de l’IRPF. 

10.  Aquests manaments s'engloben en estimaràs a Espanya sobre totes les coses. Espanya, primer. Fem-la gran i una i lliure! Fem-li una cara nova!

Tot un decàleg per a “la renovació i l’enfortiment de la vida democràtica espanyola”. “Som com tu -diuen-, professionals, autònoms, mestresses de casa, jubilats, emprenedors, empleats, treballadors, funcionaris, estudiants... que ens sentim defraudats pels polítics actuals i que hem fet un pas endavant per canviar aquesta situació”.

En Casado, el líder dels populars, acaba de declarar als mitjans que l’aplicació del 155 no hauria de limitar-se a la convocatòria d'eleccions, sinó que caldria que l'Estat prengués el control dels Mossos d'Esquadra, de l'educació, dels mitjans de comunicació, de la hisenda catalana i de les institucions penitenciàries. S’ha oblidat d’en Tomàs Molina i dels seus pronòstics.

Des del desencís fins a abraçar quests postulats hi ha un cingle o un forat molt negre i profund que cal travessar. Quantes dones poden assumir-los? Quants dels que van patir la urpada franquista en carn pròpia els poden subscriure? Quanta diversitat nouvinguda s’identifica o se sent emparada per aquests propòsits? 

El bisbe de Còrdova predica en una carta pastoral que els atacs a la llibertat religiosa i a les seves tradicions s’han d’aturar. Reclama la propietat de la catedral de Còrdova -abans coneguda com mesquita- contra els que en pretenen, després de la immatriculació, la titularitat amb tripijocs. No es pot anar a contracorrent volent construir un món sense Déu, on caben tots menys el Déu que va configurar la nostra història. Afirma que no es pot esquarterar Espanya i mostra el seu refús a l’avortament i a l’eutanàsia. Acaba dient que els andalusos són sensibles a aquests estat de coses i s’han manifestat a les urnes pel futur que volen i també per als seus fills.

A Catalunya els reconqueridors que volen fer una cara nova a Espanya i als catalans secessionistes cavalquen per connectar amb l’integrisme catòlic i capitalitzar el vot antiimmigració -residual de Plataforma per Catalunya-. Hi ha qui pensa que ho tindran més fàcil a les eleccions locals que no pas a les autonòmiques o a les generals, on l’espai antiindependentista ja estaria representat -pillat- pels comandos de C's i molts d’altres partits que hi competeixen.

Semblaria un malson, però hi ha presos en vaga de fam.