Un màster a Soto del Real.

Un xàfec de casos amb polítics implicats en l’espoli de les arques públiques ens esquitxa. Un microclima d’abast gairebé peninsular s’ha instaurat a la monarquia de les tempestes amb tronades que tenen molta intensitat i poca durada. Una tendència amb temporals fugissers destinats a l’oblit. Molt de temperi celestial sense llamps que socarrimin la voluntat dels votants. Mesells i desmemoriats ciutadans que perdonem i que ja no ens escandalitza allò que s’ha convertit en usual, que ens pispin la cartera amb simpatia, molta poesia i massa barroeria.

Ja érem avesats a la socialització de les despeses mentre alguns espavilats -només alguns- en recullen els fruits. Obedients, bon pagadors, educats i en cívica renglera hem anat pagant peatges o hem passat per capelletes registradores diverses amb complaguda i cristiana resignació perquè hisenda som –o érem- tots.

La invenció -la corrupció també innova i se les empesca totes- ha consistit a fer fonedís allò que no és enlloc perquè ha volat sense rastre ni pretextos. Simplement s’ha esfumat. Ni comissions o percentatges, directament amb factura fantasma i sense IVA, ja que alguns ho han pispat sense deixar cap evidència d’allò que suposadament s’havia de finançar. El sense rastre és una tècnica d’esferificació –bombolla- comptable per a les altes finances que ha obtingut uns rèdits formidables. I encara més, quin perdiguer en pot seguir el rastre? Aquesta impunitat ens ha obstruït l’olfacte i a ells la vergonya. Babau l’últim!

Els xàfecs s’han intensificat darrerament. Com si hagués tornat l’hivern a dos dies pel maig, ha nevat i hem rescatat la roba d’hivern. El temps també s’ha tornat boig. S’han detectat fenòmens rars, tigresses plorant amb llàgrimes de cocodril i han sortit dels cataus els caçadors furtius de fortunes amb una escopeta nacional amenaçant els nius de passerells que pengen fràgils a les branques de la delació.

Dimissions, engarjolaments i disputes. Encausats i jutges –turistes i numismàtics, canta en Jaume Sisa-. Entre els arguments, el pretext i la ignorància sobirana. La transparència d’un vidre brut i la certesa que ningú retornarà allò que ha robat. Quina tristor -ràbia!- no hauria d’amarar la ciutadania que tolera i vota els protagonistes d’aquest serial de lladres i serenos amb toga.

Ja que no els vencerem, fem-los costat. Us proposo que assistiu durant el mes de juliol a Soto del Real al màster que s’iniciarà en corrupció integrat a l’European Summer School on Information&Science. Es tracta d’una escola d’estiu, d’una durada encara per determinar, adreçada especialment a qui vulgui cursar un màster o un postgrau en l’àmbit de la depravació i de la rapinya aplicades al vessant polític.

El projecte, finançat pel programa Erasmus+ -dins del qual s'inscriu la institució- disposa de beques per assistir-hi. Cada beca inclourà l’allotjament, la manutenció i els desplaçaments. Els participants seran triats i proposats per un tribunal de reconeguda solvència nacional en l’àmbit de la selecció.

Es tracta d’oferir una visió estratègica amb formació que capacitarà per disposar d’una perspectiva global i sagaç de l’àrea de negoci. D’aprofundir en les àrees de màrqueting per assolir un perfil acreditat i molt sol·licitat actualment. Impartit per professionals de reconeguda solvència en actiu o que han desenvolupat recentment la seva activitat.

Una rosa i un llibre casolans.

Un cap de setmana especial perquè enguany Sant Jordi s’escau en festiu, quelcom que no fa el pes als venedors de roses perjudicats per l’absentisme laboral. En els llistats de flors més venudes el clan de la rosa ha patit una davallada significativa respecte de quan Sant Jordi se celebra en dia feiner. Tornaran edicions més glorioses per al florit gremi. 

A la Barcelona impossible per la magnífica diada de Sant Jordi els primers indicis de la festa m’han assaltat només sortir de l’ascensor. El president de la comunitat de veïns ha muntat una parada a l’entrada i signa exemplars del seu llibre editat amb cert oportunisme ben trobat, Historia de una escalera. M’ha semblat entranyable. No m’he pogut estar de comprar-ne un, d’exemplar, que molt amablement m’ha dedicat i, pel mateix preu, m’hi ha entrat un punt de llibre totalment artesanal -manufacturat per la néta- i una rosa una mica pansida, però una rosa. El meu sentit de la prudència m’ha estalviat els comentaris i la crítica literària, ho deixaré estar per a properes ocasions, quan l’autor esdevingui un escriptor consolidat i encara més mediàtic.

Bon Sant Jordi!

Molts pollets i alguns pollastres.

La policia ha comissat 150.000 pollets. Que no s’esverin els productors ni els consumidors de carn d’au de corral i derivats. L’alarma s’ha disparat en un primer moment i després del precedent que va comportar l’ensurt recent que va picar els dits als criadors d’ànecs en captivitat, sacrificats preventivament per una presumpta grip aviària no fa massa dies. En l’afer dels pollets s’ha pogut confirmar que es tracta del complement simpàtic que no ha de faltar en una mona de pasqua com cal. Ja els hauria agradat als del ram de foie gras que l’estossinada hagués afectat només als adorables aneguets de plàstic que tenen l’ecosistema a la banyera. 

El gremi dels pastissers tem un dilluns de pasqua trist sense la lluentor daurada de borrissol que hi aporten els imprescindibles pollets, quelcom similar a la pau aquàtica que confereix un aneguet de goma surant entre l’onatge escumós de la sal de bany perfumada. Una mona sense un pollet ancorat en un bassal de xocolata és un cataclisme que converteix el conjunt en quelcom aplomat i -sense les plomes reglamentàries- incideix en l’ànsia voladora innata dels infants. M’atreviria a pronosticar que les mones mancades d’aquest element seran menys mengívoles i s’haurà de veure si menys digestives. Quina desgràcia! 

Des d’ací estic per impulsar una campanya a favor de l’indult dels pollets. Com explicarem als fillols que no ha estat un gest de garreperia o d’estalvi sinó la contundent, despietada i eficaç activitat de la Unitat Fiscal de Fronteres ja que els pollets haurien estat importats de manera il·legal des de la Xina. S’haurà d’esbrinar si han arribat volant o per mar -com els ànecs- per treure’n l’entrellat i valorar la crueltat de l’afer, per si s’han produït maltractaments o negligències.

La premsa de patacada, la que no contrasta la informació i està per la primícia, s’ha afanyat a associar la mesura amb una maniobra delatora del col·lectiu veganista radical. Al no consentiment estricte de productes d’origen animal aquest nou corrent vega extremista hi afegeix un punt iconoclasta rebutjant els pollets de la mona de pasqua. Una mesura adreçada, informa, contra la temptació de llepar les potetes –als pollets- tacades amb xocolata negra sense llet d’origen animal. 

 Només resta saber quin serà el destí d’aquestes criatures confiscades. Qui en tindrà cura. S’hi suggeria la possibilitat que fossin acollits i rescatats per algun santuari animal sense ànim de lucre. Preservem aquesta espècie d’aus en perill d’extinció perquè les mones tampoc desapareguin. 

Quins pollastres!