D’acord amb el butlletí oficial de les litúrgies, el
temps d’advent comença el quart diumenge abans de la festa de Nadal. L’encesa
de llums i les rivalitats per qui aixeca l’arbre més alt, més gruixut i més
il·luminat n’eixamplen els terminis en una competència gairebé deslleial per
exhibir-lo a cada edició més carregada de connotacions fàl·liques que no pas
beatífiques. Qui el farà més llarg? Si descartem el plantat permanentment per l’escola
gaudiniana a la Sagrada Família -enllestida gairebé la creu de la torre de
Jesucrist- la palma se l’emporta l’allargassat batlle de Badalona.
Immersos en el consumisme d’aquest temps de
bombolles i pampallugues, la laïcitat guanya terreny malgrat la implacable
foscor imposada pel solstici d’hivern. El nom sí que fa la cosa en la intenció
transcendent dels creients irradiats per la bona nova, el fill del Déu és nat.
Un tomb per les fires de Nadal a les grans ciutats il·lustra i permet omplir
els racons de la llar amb garlandes i elements decoratius on la resplendor, les
coloraines i tota mena d’accessoris competeixen per escalfar la fredor
ambiental dels dies. Elements de temporada que surten i reviuen any rere any.
El tió, el Pare Noel, els avets i un que té -o tenia- especial protagonisme, el
pessebre. Aquest representa el microcosmos en miniatura del moment que neix el
Salvador. Un mapa, una representació estàtica a escala dels personatges bíblics
que el van a adorar. Són encara molts els indrets on es representa i es recrea
l’escena amb pessebres vivents.
Enguany, a Barcelona, no hi ha el tradicional
pessebre que l’Ajuntament muntava a la plaça de Sant Jaume. Els crítics i els
devots de la iniciativa han perdut els arguments, no hi ha una referència
física convocant l’esperit nadalenc des dels vessants i estètiques diverses que
lluïen les edicions anteriors, quan s’instal·lava. Mort el gos, morta la ràbia,
doncs. Perduren els pessebres de sempre desempolsats Nadal rere Nadal en
indrets i esglésies on el costum no és susceptible de ser interpretat.
Pessebres com cal sense irreverències, fa una benaventurada iaia admirant les
galtes ben molsudes del Nen Jesús. Si pogués apropar-s’hi, se’l menjaria a
petons.
Aquest Nadal, el consistori barceloní ha posat el
focus, segons fonts ben informades, a l’ample de tota la ciutat. Tot Barcelona
és un pessebre, del Llobregat al Besòs i des de Montjuïc -de la Font del Gat- al
Moll de la Fusta. Tota la quadrícula d’en Cerdà amb les irregularitats que en
fugen són, alhora, territori propici per a un pessebre -no m’atreveixo a
anomenar-lo vivent- amb l’epicentre inqüestionable a la façana del Naixement d’en
Gaudí. Mentre alguns volen arribar al cel grimpant branca a branca, Barcelona
ha estat distingida com a Capital Europea de Nadal 2026. Un reconeixement
internacional defugint el vertigen de les alçades que enguany l’Ajuntament ja comença
a assajar.
Barcelona capital del betlem europeu, mapa nocturn de
carrers resplendents resseguint la proporció d’un urbanisme racional amb
topants significats per atraure milers i milers de pastors amb sarró de rodetes
desafinant nadales per les voreres. El Nadal també ens avança vertiginosament -compte,
patges per la dreta amb patinet- mentre fan via els tres Reis Mags guiant un estol
veloç de míssils com estels. S’apropen majestuosament el ros d’epidermis malaltissa
-ataronjada-, el blanc que s’assemblaria a en Putin amb barba blanca postissa i
un de negre pintat de manera maldestra seguint el nostrat costum que podria ser
tant el dirigent xinès com el president israelià. Al decorat festiu, la Torre
Agbar, o com es digui ara -la coneguda com el supositori- és un far per als
avions -camells presidencials- rumb a la Ricarda on els ànecs llestos han
migrat fugint de les cassoles amb naps de la cuina festiva. A en Trump, li fa
l’efecte que la fita enlluernadora de la torre és la deposició literal del tió
on es projecta un serrell esbullat i unes patilles de vocalista patètic, podria
ser en Milei amb els pantalons abaixats i posat poc digne.
Segons les fonts municipals esmentades, des de la
gerència de l'Àrea de Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans de l’Ajuntament
de Barcelona es treballa i s’està al cas respecte d’enlairar Barcelona al
nivell de Vigo o de Badalona. Més enllà encara, s’han de poder abatre. Els
responsables de la mobilitat hi fan tombs. Analitzen l’impacte dels rètols del
carrer Aragó, per exemple, del "Vens per Nadal?", "Busca el caganer!",
"Més escudella!", "I demà, canelons", "Quants
serem?", "Qui porta el cava?", al que tanca la sèrie "A
dormir d'hora", una picada d’ullet trencadora a la cronologia narrativa de
les successives festes des del dia de Nadal a la diada de Reis. Els índexs de
topades lleus a causa de les distraccions, quan s’encenen els rètols d’aquest
carrer, han pujat notablement. Ja hi ha qui, de cara al 2026, ha proposat
d’enretirar-los matant dos ocells -no dos ànecs de la Ricarda- d’un tret.
Foragitar la temptació provinciana pels missatges -en català- i estalviar
ensurts i actes de conciliació per topades lleus en carrosseries sensibles.
Detectats a vista d’ocell els col·lapses circulatoris
per les vagues recents, els responsables s’estan ruminat la possibilitat d’exigir
mesures addicionals per autoritzar aquests aldarulls gremials al carrer
coincidint amb la nominació de Capital Europea de Nadal 2026. Els taxistes hauran
de manifestar-se disfressats d’elfs entremaliats amb els vehicles tunejats de trineu
amb rens mentre els metges emprenyats de bata blanca s’hauran de mimetitzar amb
el paisatge urbà nadalenc com si fossin ninots de neu amb ulleres i nas de
pastanaga.
Bon advent!
