Anuncien els diaris que Barcelona és soroll "estratègic". Diria
que es tracta de l'assolellada fressa rítmica d'un cor mecànic amb batecs
compassats color semàfor just a la cruïlla amb la Sagrada Família. També és aldarull
i rebombori als congressos de nits sense consens en una terrassa amb cendrers a
vessar. A les Rambles, gebrades amb escuma de cervesa, hi desguassa la
nocturnitat alegre i un dringuejar desinhibit amb les ofensives gerres de
sangria per a gegants. Una conxorxa de cridòria anacrònica òrfena d'estels amb
la gosadia apàtrida fora de context.
Salut!
Poden confluir en la verticalitat urbana les estratègies dels sons
calçats amb sabates de taló i les expansions amoroses amb una banda sonora a
crits mentre les rentadores en centrifuguen les taques i les evidències. Esgarips
de nits de galvanitzada lluna plena –de llauna- amb l'udol del vent pentinant-se presumit a
les antenes mentre s'emmiralla als bassals. Els clapits de quisso petaner caga
voreres no tenen temps d'arribar a les pacients vies. Cavalca, però, un
rodalies el ritme del retard amb arpegis de catenària i guspires de revetlla. Arriba
una mica la nit de Sant Joan escarnint tempestes de pirotècnia.
Encara que silenci i solitud també fan mal quan no són benvinguts. Espines
punyents que ataquen a traïció en el mapa sonor de les nostres vides sense
planificar. Perquè només amb el brogit dels pensaments podem quedar curts i amb
la buidor freda dels espais ens podem tornar vulnerables.
I en aquest punt, Primavera -redemptora- ha retornat per fer-nos
companyia i compensar-nos amb l'escalf de la llum i les serenates vitals de les
aus de corral a capel·la, dels passerells
rondinaires, dels canaris de gàbia sense quiosc a la Rambla dels Ocells i,
també, del cucut. Tot un concert entestat a il·luminar els dies fins per Sant
Joan –el de veritat-, quan comença l'abrusador estiu que ho rebrega.
Tornaran, doncs, la xiscladissa de les orenetes i l'epidermis bruna;
arribarà el guirigall de les gavines pàl·lides procedents del nord i els pardals
suecs tenyits de ros. L'esclat vital dels dies és ací. L'espectacle de la
natura amb el circ de les meravelles. Funambulismes halterofílics jugant a
malabars amb síndries i cireres. Llum favorable enfocant la monotonia dels dies
vestint-los de festa.
Benvinguda, Primavera!
Desterrarem la simfonia dels silencis volguts, dels silencis imposats,
dels silencis trencats, dels silencis agressius. I els pitjors de tots: els
indiferents. Admirarem l'aiguabarreig del color i de les remors subtils. Murmuris
de fulla acabada d'estrenar, de flor esbatanant-se, de gira-sol desentumint
cervicals. D'ala de mosquit deixatant la nit i de ploma d'oca esgarrapant
poemes en el paper aspre.
Això i més encara.
Tot, tant el plànol del soroll, com el mapa de les fresses, impresos en
l'enrenou de la ciutat tenen la virtut de l'agitació, de la vida. Participen
del desgavell convuls en la confusió inquietant que sorprèn i meravella. Allò
meridional que commou pel bullici optimista del tumult amb una tàctica pròpia i
secreta. El sarau de l'hora punta quan un semàfor ens fa l'ullet i el
terrabastall creua un pas zebra.
Alegria!
En la nit una mica primavera m'arriba el rugit dels lleons des del parc
de les feres. O la botzina profunda i fatxenda d'un vaixell fantasma carregat
de lloros tropicals que han niat a les palmeres del Moll de la Fusta. Només la
boirina a la ratlla de la costa silencia les onades somortes que bressolen la foscor
i les fàbriques convertides en museu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada