Halloween

Per Europa i, sobretot, a França hi proliferen uns pallassos que atonyinen criatures, avis o indefensos vianants desprevinguts. Escarnint escenaris anglosaxons de la pseudocultura Halloween, alguns personatges esbraven al carrer els baixos instints i la covardia protegits rere d'una màscara esgarrifosa. En la contradicció, el pallasso entranyable, una mica babau i simple, es transmuta en un ésser violent, agressiu i sense causa que no sigui aterrir desemparats. Del riure planer a la llàgrima punyent. De l'humor a l'horror. Perquè sí. Una moda prêt-à-porter que s'escampa i amenaça.

És l'anonimat que la careta ens procura, tradicionalment de carnestoltes i més idònia per a la transgressió amorosa de conquesta ocasional a la nit veneciana. És la protecció vergonyosa entrant o sortint dels jutjats amb l'americana dissimulant les manilles o tapant-nos la cara. O el casc que amaga el lladre maldestre mentre esbotza un caixer fortificat. Eren els barrets i les capes de fa segles, prohibits perquè afavorien l'assassina impunitat nocturna de punyal i cantonada. I moltes més variants que ens hem empescat per protegir-nos entre la foscúria pocavergonya. Tots Sants se'ns reconverteix en una edició de carnestoltes diferent, desplaçada en l'espai i en el temps, que va fent fortuna. Esperem que passatgera, tot i que em temo que ha migrat per niar a aquesta riba de l'Atlàntic.

Nosaltres érem i som -espero- més de panellets, de castanya farinosa, de patata dolça com un moniato i del ram de les flors als difunts. Una tradició que perdura encara a moltes llars catalanes. La caiguda de la fulla, la tardor tímida d'enguany que no es decideix a posar-hi un decorat com cal, deu afavorir també aquestes atroces expansions. Van florint uns pallassos inhumans fora de temporada, alguns de violents. És l'altra cara amagada del carnaval de primavera optimista amb ritual fosc.

Ens arriba de fora -o ens torna- la tendència mediàtica amb remor de serra mecànica esquitxant els localismes de sempre amb sang i fetge gratuïts, indiscriminats. Criatures innocents disfressades de monstres oferint Trick-or-treat -el famós truco o trato dels doblatges cinematogràfics- han crescut i campen convertits en carcamals. Vampirs de jugular fàcil, homes llop de lluna creixent, zombis amb crosses, calaveres anorèxiques i papus de tota mena poblen les nits urbanes de tardor. La de Halloween n'aixeca la veda.

Per fortuna, no sembla pas ni hi ha indicis -per ara- que l'epidèmia hagi creuat la frontera. La Península és territori lliure de pallassos d'aquesta mena. Aquí som un país seriós que no es contempla els tarambanes. No ens calen forcs d'alls -potser només estaques de fusta al cor dels preferentistes- perquè hem exorcitzat els xucladors de sang aliena amb molt de plàstic tèrbol i negre.

De l'home llop no en tenim constància ni petjades recents. Es tractaria, no en dubteu, d'una faula truculenta per espantar les criatures crèdules. Dels de quatre potes sí que s'ha vist i retratat algun exemplar escadusser atacat de solitud penitent vagant per contrades feréstegues. Els entesos en la vida i costums d'aquests cànids viuen exultants aquest nou temps de llops que patim. Des de la foscor de gola de llop s'han entestat a analitzar-ne el comportament gregari, d'escamot organitzat. Espècimens amb pell d'ovella que haurien mudat les dents però no els pensaments i que -de llop- han accedit a la terrible condició de pastor.

En l'escenografia dels dies de difunts ressusciten les espècies que colonitzen la geografia de Halloween. Ens volen zombis que habitem les regions més transparents i primes. Absents, sense voluntat, automàtics. Encantats éssers primaris que desfilem d'esma avesats a pasturar deserts mentre els llops afamats ens atalaien i els fantasmes ens atemoreixen.

Nens i nenes de bona voluntat, que no ens prenguin el pèl i no ens queixalin l'existència. Que entre el truc dels corruptes i el tracte de les conxorxes judicials no ens amarguin la castanyada!