A les
cantonades resclosides de la democràcia hi torna a haver exposades velles
troballes polítiques de tardor, hi reneixen bolets de temporada no comestibles
o de molt mal pair considerats tòxics per a la coexistència. L’apogeu neofeixista
europeu propicia que Espanya ensenyi també les urpes de l’homofòbia, del
racisme o del masclisme sense embuts. Una dreta molt de dretes i de Visca
Espanya pel broc gros. Una dreta embravida amb poca correcció política i molt
d’exabrupte tavernari. De rendible catalanofòbia sense deixatar!
En la proclamació
de la bona nova s’hi proposa:
1.
Expulsem els immigrants sense papers.
Aturem-los, construïm un bon mur a Ceuta i a Melilla. Foragitem els il·legals
que visquin sota sospita de delictes lleus o greus. Tanquem l’aixeta a les
ajudes i empresonem les ONG que els facin suport.
2.
Deroguem les lleis de violència de gènere i de
l’avortament, aquests no són drets per a les dones.
3.
Suprimim les comunitats autonòmiques, sobretot
la catalana i apliquem-los una purga tot castigant-los per les responsabilitats
civils i penals conculcades. Il·legalitzem els separatismes en general. Apaguem
les televisions regionals i les agències meteorològiques per adoctrinament. Imposem
el castellà com a llengua vehicular a l’escola i eliminem el requisit del
català a l’administració. Reduïm un 50% els alcaldes i els regidors.
4.
Protegim la tauromàquia, que sigui patrimoni
cultural espanyol. Emparem la caça.
5.
Prohibim l’Islam, també a les escoles. Fora el
burka! Tanquem les mesquites i expulsem els imams, altaveus que menystenen la
dona. Investiguem-ne el finançament.
6.
Refusem la llei de memòria històrica amb la
derogació immediata. Cap parlament té legitimitat per definir el passat. Cal
homenatjar a tots els que van lluitar per Espanya.
7.
Creem una llei de memòria i dignitat per a les
víctimes del terrorisme que inclogui demanar responsabilitats a aquells que
hagin negociat o pactat amb terroristes.
8.
Imposem un nou tractat europeu. Fronteres,
sobirania nacional i més pes per a l’Espanya grandiloqüent.
9.
Rebaixa radical de l’IRPF.
10.
Aquests manaments s'engloben en estimaràs a Espanya
sobre totes les coses. Espanya, primer. Fem-la gran i una i lliure! Fem-li una
cara nova!
Tot un decàleg
per a “la renovació i l’enfortiment de la vida democràtica espanyola”. “Som com
tu -diuen-, professionals, autònoms, mestresses de casa, jubilats, emprenedors,
empleats, treballadors, funcionaris, estudiants... que ens sentim defraudats
pels polítics actuals i que hem fet un pas endavant per canviar aquesta
situació”.
En Casado, el
líder dels populars, acaba de declarar als mitjans que l’aplicació del 155 no
hauria de limitar-se a la convocatòria d'eleccions, sinó que caldria que
l'Estat prengués el control dels Mossos d'Esquadra, de l'educació, dels mitjans
de comunicació, de la hisenda catalana i de les institucions penitenciàries. S’ha
oblidat d’en Tomàs Molina i dels seus pronòstics.
Des del
desencís fins a abraçar quests postulats hi ha un cingle o un forat molt negre i
profund que cal travessar. Quantes dones poden assumir-los? Quants dels que van
patir la urpada franquista en carn pròpia els poden subscriure? Quanta
diversitat nouvinguda s’identifica o se sent emparada per aquests propòsits?
El bisbe de Còrdova
predica en una carta pastoral que els atacs a la llibertat religiosa i a les
seves tradicions s’han d’aturar. Reclama la propietat de la catedral de Còrdova
-abans coneguda com mesquita- contra els que en pretenen, després de la
immatriculació, la titularitat amb tripijocs. No es pot anar a contracorrent
volent construir un món sense Déu, on caben tots menys el Déu que va configurar
la nostra història. Afirma que no es pot esquarterar Espanya i mostra el seu
refús a l’avortament i a l’eutanàsia. Acaba dient que els andalusos són
sensibles a aquests estat de coses i s’han manifestat a les urnes pel futur que
volen i també per als seus fills.
A Catalunya
els reconqueridors que volen fer una cara nova a Espanya i als catalans secessionistes cavalquen per connectar
amb l’integrisme catòlic i capitalitzar el vot antiimmigració -residual de
Plataforma per Catalunya-. Hi ha qui pensa que ho tindran més fàcil a les
eleccions locals que no pas a les autonòmiques o a les generals, on l’espai
antiindependentista ja estaria representat -pillat- pels comandos de C's i molts d’altres
partits que hi competeixen.
Semblaria un
malson, però hi ha presos en vaga de fam.
