Salut, diners i amor.

 

El tocadiscs mental remena una peça carrinclona de molt èxit durant uns anys, Salut, diners i amor, les tres coses que marcaven el que es necessitava -cantàvem- a la vida del 1968, l’any en el qual es va publicar. A la curta infantesa, les melodies tenien quelcom d’important rere les estrofes de músiques sentimentals que envaïen els espais mentre la gent les cantussejava sense massa capteniment. De posseir les tres coses, doncs, també calia donar les gràcies a Déu. Som davant d’una doble oportunitat, de la vida sense entrebancs vitals que s’ha de glorificar per pura intervenció divina. Això, salut amb diners i amor. Altres anys, altres lletres amb altres tornades s’han imposat.

Arribats a on som, més vells i una mica més xarucs, continuem aixecant les copes brindant per la trilogia. Que res no s’esgoti. Salut per anar enllà. Diners per fer-ho possible i amor per segellar-ho. Tot en un manifest vital. Sense salut, la resta perd força. És l’energia que ens permet bellugar-nos o assaborir allò que volem fer. És un fonament -silenciós- del que fem. Els diners no són la felicitat absoluta, però sí la llibertat. Et donen marge per escollir, per viure amb menys angoixa, per invertir temps en el que realment importa. El motor emocional, però, és l’amor -de parella, d’amistat, familiar o fins i tot l’amor propi- és el que impulsa sentit a la resta. Si ho mirem així, el missatge és gairebé una fórmula de vida. Ens hem preguntat quina d’aquestes tres coses en tenim més -o menys-.

La salut és allò que gairebé mai valorem prou fins que ens falla. És l’eina que ens permet treballar, estimar, crear, gaudir i fins i tot preocupar-nos pels diners. Quan el cos o la ment s’aturen, tot el que semblava urgent deixa de ser-ho. El més curiós és que sovint pensem en la salut com una qüestió de sort o de genètica, però la veritat és que moltes de les decisions quotidianes hi tenen un impacte directe, com dormir bé i a hores regulars. Menjar amb criteri, no amb culpa. Moure el cos, encara que sigui poc. Gestionar l’estrès abans que esclati. Tenir espais de calma i de connexió. La salut no és només absència de malaltia, és energia, claror mental, equilibri emocional.

Els diners no ho són tot, però tampoc són “només diners”. Són una eina que pot donar llibertat o generar angoixa. Poden ser un pont cap a una vida més tranquil·la o un mur que ens impedeix respirar. La relació amb els diners és profundament emocional. No es tracta només de números, sinó de seguretat, d’independència o de possibilitats. Por de perdre. Por de no tenir-ne prou. Quan tenim estabilitat econòmica, la salut mental millora i les relacions sovint es tornen més sanes. Quan hi ha escassetat o incertesa, l’estrès augmenta, el cos ho nota i les discussions poden multiplicar-se. Però també és cert que perseguir diners sense mesura pot afeblir la salut i erosionar l’amor. Treballar hores infinites, viure amb pressió constant o convertir la feina en identitat són camins que poden portar a un buit emocional difícil de reparar.

L’amor -en totes les seves formes ja sigui romàntic, familiar, amistós, comunitari- és el que dona sentit a la resta. És el que ens recorda per què volem estar sans i per què volem tenir estabilitat econòmica. Quan estimem i ens sentim estimats: El sistema immunitari pot millorar. L’estrès disminueix. La motivació augmenta. La vida sembla més suportable, fins i tot en moments difícils. L’amor és el bàlsam, però també és un repte. Requereix temps, presència, comunicació i vulnerabilitat. I aquí és on entra el triangle: si estem esgotats per la feina o preocupats pels diners, és més difícil cuidar les relacions perquè si la salut mental vacil·la, la paciència i la tendresa es fan escasses. Si la relació és conflictiva, la salut i la productivitat se’n ressenten. Perquè l’amor no és només un sentiment, és una pràctica compartida.

Quan salut, diners i amor estan en equilibri, la vida rutlla suaument. No vol dir que tot sigui perfecte, sinó que tenim prou estabilitat per créixer, explorar i gaudir. Aquest equilibri no és un estat permanent; és un moviment constant. Hi haurà moments en què la salut demanarà més atenció, altres en què els diners necessiten més espai, i d’altres en què l’amor necessitarà ser cuidat amb més consciència. Fem-ho!

En la recança per al record em passa pel cap com una cantant d’escala li dedicava a la veïna propera, a la de la porta del costat, que tenia el cor content, content, ple d’alegria i hi afegia com de content el tenia adreçat a la veïna que era a les llistes d’espera d’un centre de salut per fer-li una intervenció d’aquelles que poden portar cua. Quina malifeta! La música amb intenció veïnal -la primera que vaig sentir- sortia d’una cançoneta que aixecava furor. Perquè la veïna amb el cor avariat tampoc tenia massa diners i l’amor encara no havia trucat la seva porta. Quin desastre!