Educar i ensenyar semblen sinònims,
cartes del mateix pal. Per al trio podríem afegir-hi formar, instruir i
civilitzar. Si aspirem al pòquer, l’as a la màniga podria ser forjar,
ensinistrar o desenvolupar. Tot plegat, pels aires que bufen, sembla que es
resumeix a fer competents els aprenents de la vida. El gran repte protagonitzat
pels herois professionals –sovint solitaris- que s’hi dediquen.
Quina mancança detectada per la
societat no és assignada com a responsable d’esmenar-la al mestre? Res li és
aliè. Una floreta que els hauria d’afalagar si no fos perquè rere s’hi amaga la
dimissió –o el deixament- de la coresponsabilitat que també ha de fer diana en
els progenitors i en els responsables de la civilitat.
Que a les voreres no les atropellin les
bicicletes. Que les zebres no són invulnerables quan es desplacen per les
canyades transhumants de la sabana urbana. Que les simpàtiques bledes són
llamineres. Que la passió, a voltes, es comparteix embolicada en làtex. Que els
transports públics no tenen reposapeus encoixinats o que les àvies són les
mestresses en usdefruit dels seients en general. I una tirallonga infinita de
deures, més enllà de quan acaba l’horari escolar, que la societat encomana a
l’escola així que es vol espolsar un problema o amortir-ne la incidència.
Si en deu ser d’important l’escola!
Aquesta és la causa que s’hagi aixecat tanta polseguera des d’un ple municipal celebrat
a Manresa. La CUP –la formació amb
vocació d’àrbitre polític a la legislatura catalana- impulsa un debat sobre les
compreses tradicionals. Vol promoure una campanya des dels instituts de la
capital del Bages per tornar sostenible la sagnant intimitat. Bandejar l’ús de
la cel·lulosa higiènica a canvi de les copes vaginals o de les esponges
marines. Enmig hi ha els partidaris de reciclar alguns complements –els més
aerodinàmics- de les compreses amb ales.
Els que subsistim en el feliç estat del
prepensionime postmenopàusic celebrem que les conseqüències de la polèmica ja no
ens comprometin. Cal aclarir que això dels mètodes tradicionals, per a molts
dels benaurats esmentats, eren aquells panyos de les àvies que rentaven amb
molt de pudor i d’amagatotis de les criatures. D’ací deu venir allò de la roba
estesa, que no es tractés d’aquesta mena de compreses descatalogades –ara tornades
a vindicar-, penjades a la crítica i a la xafarderia popular. La roba estesa era
una mena de pancarta vital sense taques amb perfum de lleixiu. En la història biogràfica
de la compresa hem passat de l’estenedor al contenidor del rebuig.
Del tabú al contenidor hi ha anat a
parar tota la vigència de la precaució atàvica que s’imposava a la dona. No
banyar-se, no entrar al rebost o als cellers... Creences infundades que avalava
la religió, a l’església grega la dona no podia combregar durant el període i
al congrés de Nicea se’ls va prohibir també l’entrada a les esglésies. La
Bíblia l’associa a la impuresa. En l’altre plateret de la balança s’hi gronxa
qui confereix a la sang menstrual poders curatius i farmacològics. A Escòcia
creien que guaria d’encanteris malastrucs com el mal d’ull.
El nom provindria d’un paraula antiga
que servia per anomenar alhora “mes” i “lluna”. Un cicle, doncs, de calendari llunàtic.
Vint-i-vuit dies amb quatre moments, el de la plenitud i l’ovulació, el de
lluna creixent de preparació per a la fecunditat, el de la minvant o l’avantsala
de la menstruació que coincidiria amb la invisible i fosca lluna nova.
La CUP
no va poder aprovar la moció. Va perdre la proposta, l’equip de govern va
recordar que les competències sobre salut sexual i reproductiva no les ostenta
l’Ajuntament sinó la Generalitat de Catalunya. La formació política
protagonista va reblar el clau i va justificar la derrota afirmant que l’objectiu
era millorar la formació i facilitar la informació al respecte de tots els
mètodes de recollida de sagnat.
L’expectació provocada pel ple de la
regla el va aprofitar l’alcalde per promoure una varietat d’oliva, la verdal,
que s’està recuperant en una finca desafectada al Pla General Urbanístic. Veurem
quin és l’impacte d’aquest ressò mediàtic. També n’esperem oli de qualitat. He
d’acabar tornant a l’inici, al món de l’escola, afectat per una crisi de matèria
primera. A causa de la baixa natalitat i per la manca de clients potencials jo,
al ple de Manresa, també hauria aprofitat la presència de les càmeres per
iniciar una eficaç campanya a favor de l’alegria conjugal. Un índex que no acostuma
a figurar a les estadístiques demogràfiques tan tabú com el fluix menstrual.
