Alguns
m’heu alertat per correu. Efectivament, no l’havia penjada, l’entrada habitual
dels caps de setmana. Cert! He negligit fer l’aportació que correspondria. Mea culpa! Agraeixo que hi hagi qui
segueix aquest Miralls i Espantalls i
faci un toc d’atenció –amb molt d’afecte- quan una de les parts incompleix el
contracte. Podria excusar-me escollint d’entre un catàleg ben assortit de
pretextos. No ho faré. Pura mandra, formidable deixadesa, poca motivació o excés
d’esdeveniments que s’ho valen... Trieu!
No
és fàcil detectar un centre d’interès, una notícia a destacar o el que pertoca
per l’època de l’any. Permeteu-me resoldre el baix to muscular tirant a gripal apel·lant
al desembre. Ens ho facilita perquè permet fer balanços alhora que s’hi
comporten els desigs de felicitat, amor, pau i ventura. Tot el que vull per als
que m’importeu. Vagi per endavant, doncs, una felicitació nadalenca. Amb un
avet i un estel presidint el paisatge feréstec ensucrat amb flocs de disseny i amb
un missatge que pampallugueja al compàs d’una nadala airosa: “Bones festes” i
“Bon 2015”. A l’establia –enmig de l’ase i de la vaca o entortolligada al
banyam d’un ren- la pancarta reivindicant que “volem la felicitat”. I per si de
cas, no oblidéssim de donar menjar al tió, posar una escala al panxut nòrdic o
deixar al replà un plat amb blat de moro i aigua per als camells de ses orientals
majestats. Que els miracles -si els conjurem- existeixen.
Era
propi, quan la lletra impresa impressionava, que el carter, el bomber, el
sereno, el transportista, l’escombriaire i tot un reguitzell de professions més
o menys liberals passessin porta a porta amb una estampeta acolorida recollint
la voluntat a canvi dels millors auguris per a les festes i l’any que just
estrenarem. Amb el mot curiós d’aguinaldo,
que desconec si n’existeix una traducció tan suggestiva com aquest, es
recaptava per la via directa –també en espècie- el reconeixement als serveis
prestats. Un impost voluntari que pretenia fer una empenta a les despeses
extraordinàries generades per la celebració de les festes. La rèplica a la
gasiveria venia amb un –Gràcies, però sense cistell, fot-et-les pel clatell!
–les felicitacions i els desitjos, per excelsos i benintencionats que siguin.
És
temps de treva. De llum i de consum encara que la vida real, més fosca i sense
cantarelles, continuï. D’il·lusió mentre estripem el dècim que no ens ha tocat
–una loteria més, com la vida mateixa- i ens contemplem les disbauxes en
directe dels premiats esquitxats literalment de cava i enveja –Salut! –Això,
salut! –repliquem conformats i esperançats. Ja ens arribarà el moment de poder
fer una botifarra a la vida, als caps i als enemics entranyables quan ens contemplin
a la fuga per l’horitzó amb un esportiu vermell i el serrell exposat a la tramuntana
del descapotable on hi oneja una bandera rossa com un somni inversemblant. Que
no, companys, és la realitat i no un anunci de perfum francès.
Som a tocar de les festes de nadal, quan els dies tanquen cercles en la dansa
de les estacions i els anys rodolen monòtons i astronòmicament precisos.
Enventats cap a les andanes del retrobament en un desembre sense congelar. Quan
mirarem a banda i banda de la taula mentre les absències d’aquells que no hi
són -ni se’ls espera- fiblen. Alçarem la copa i en un brindis –com solíem-
tastarem la solitud que mica en mica ens abraça com l’heura. Xiprer enllà en el
record, un somriure, una paraula o un gest ens retornarà la calidesa i en recobrarem
l’instant. Un compendi de sensacions que en dibuixaven tota una vida en un
concentrat que ens assalta traïdor. Ombres calentes que ens acompanyen,
xiuxiuejos imperceptibles. I es farà bona la dita, per nadal cada fantasma –també-
al seu corral.
Bones
festes!
