Una
carta als reis és un dels exercicis d'innocència que encara ens embadaleix. És
la màgia del per si de cas combinada amb la fe per l'impossible. Es concreta, tot
il·luminant-ho amb un fanal crèdul, en un plat amb blat de moro i un altre amb
aigua. Carburant esperançat per als camells dels tres Reis d'Orient que són
puntuals, formals i complaents, ja que admeten propostes per escrit.
No
ho tenen gens fàcil competint en l'agressiu mercat per la nocturnitat expectant.
En la tradició, darrerament, ha aparegut un tal Pare Noel; una mena d'espia
sorgit del fred, panxut, barbut i amb posat entranyable que s'esmuny per les
xemeneies traïdorament. I el tradicional Tió de sempre, un tros de fusta gros que
es destinava a ser cremat al foc a terra en les gegantines llars de foc a pagès
on eren engolits.
Ho
tenen magre, doncs, Ses Majestats d'Orient perquè, des de fa uns anys, el Tió -amb
barretina, unes potes i, de vegades, una barba blanca de cotó fluix- s'hauria
hibridat amb el panxut nòrdic dels rens. Els folkloristes ho atribueixen a un
afer de mobilitat o a una estratègia per evitar les flames en associació propagandista
amb una franquícia de beuratges refrescants més propis de l'estiu.
Al
sopar de la nit de cap d'any, mentre no s'esgoten els instants i l'any agonitza
definitivament, els comensals hem decidit de redactar una carta als Reis perquè
aquests sí que admeten suggeriments i tenen paraula. Cada comensal aplegat a
taula, entre el segon plat –el de la carn farcida amb prunes- i les campanades
que ens arriben via TV3, hem escrit
quelcom que demanaríem als reis. Ens hem fet el ferm propòsit de dipositar la
missiva en una bústia reial o de lliurar-la personalment al patge de ses
majestats en mà. M'adono que hem oblidat el segell, però en matèria de màgies i
desigs no caldrien franqueigs ni impostos estatals tractant-se d'una nit com la
de reis on tot és una mica més possible.
-Estimats
reis: -comença l'escrit amb cal·ligrafies diverses. El format ja ve emmarcat
amb un "A Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar" amb lletra
d'impremta i decorat amb paquets de regals, avets i campanes. A la part
exterior de la carta la neu esquitxa el retrat dels tres reis representats de
manera ben esquemàtica. Només el color de la pell i la corona d'estil peculiar
ens els associa a les ètnies i als reialmes llunyans on viuen la resta de l'any.
Santa innocència global!
Conscients
de la competència deslleial, de la davallada en els índexs de popularitat i de
la pèrdua gradual de defensors del règim ens hem arriscat i hem redactat la
carta. Cadascú dels presents només podia sol·licitar una cosa. No es tracta de
fomentar el consumisme a la babalà. Un desig i prou, que la vida ja ens assetja
amb andròmines inútils i moltes d'altres que serveixen per a allò prescindible.
Des del raïm amb les campanades ens embarcaríem cap a l'illa dels nàufrags
lleugers d'equipatge. Una cosa només, família!
Capficat
com era en el meu desig, una bafarada perfumada de boira encisadora m'ha
envoltat i un altre panxut sense cames amb els braços plegats fent-me
reverències em suplicava –Què vols?-. Quin ensurt! L'he reconegut a l'instant
pel color de pell blau cel, per les arracades de pirata i per la simitarra així
que pretenia alliberar-se d'una espelma nadalenca amb un format de galet gegant.
He trencat l'encanteri i el malentès amb aquest ésser imprevisible, capriciós i
d'altres temporades. La veritat és que tampoc em venia de gust ni era el moment
oportú. Aquestes festes tenen altres protagonistes. Reflexionant-hi, des de la
perspectiva de les digestions, he conclòs que els genis de les làmpades són com
més made in Xina, menys nadalencs.
No
us desvetllaré pas què vam escriure-hi, a la carta adreçada als Reis d'Orient. Va
carregada amb desigs personals i segellada amb una llepadeta de secret que, com
comprendreu, no puc fer públics. No fos cas que no es ho portessin.
Només
espero que, a la matinada del dia de Reis, descobrim la il·lusió amb la certesa
que serà realitat empaquetada amb un gran llaç daurat.
Mentre,
siguem bons minyons!
