Per nadal toca
formular desigs aspergint-los a aquells que ens estimem i ens aprecien, més que
no pas fer un repàs; el balanç escau més per al cap d’any. El solstici de la
foscor afavoreix una treva rutilant amb un himne sense banderes que es recita
enfilats en una cadira, la cantarella esperançada de la innocència farcida de
rimes, torrons, tions i angelons.
Per això et
desitjo que siguis raonablement feliç, el més proper que puguis al gaudi
absolut i no et capfiquessis si no hi arribes del tot perquè aquesta és una
fita sospitosa tirant a malvista. Un savi oriental molt meditat va concloure
que els reptes absoluts són patrimoni dels inconscients. Malgrat tot
intenta-ho, sigues feliç i, si pots triar, sigues-ho del tot!
Que els somnis
es facin realitat. També amb mesura, però. No s’esdevingui -insinua el savi
d’orient esmentat- que alguns arribin a acomplir-se. Fum, fum, fum! Sovint ens
omple més l’esperança que no pas la monotonia del triomf. Que la victòria no
t’eixugui els desafiaments. Somia intensament per viure’ls amb modèstia quan
els assoleixis. I que mai et falti un somni a taula!
Valora el que
tens. Treu la pols al tresor de les petites coses. Emmarca els gestos, posa-hi
un somriure i col·lecciona quotidianitats insòlites. Amaneixo amb humor,
posa-hi un polsim de sal i pensa que l’aventura et pot assaltar rere de qualsevol
cantonada fosca.
Salut! Que els
engranatges -enferritjats o no- de la carcassa tombin encara lleugers, que el
cap et rodoli greixat i la memòria t’assisteixi. Molta salut, amic! També a la
loteria de la vida perquè aquesta és un bon premi de consolació i el millor reintegrament.
Ah, l’amor! No
m’oblidaré del que es porta al cor o del que es toca. El bàlsam que tot ho
perdona i tot ho cura. Desenamora’t de tu mateix, si és el cas i ho practiques
en excés, encaterina’t dels altres o d’algú en especial. Tria i remena entre
els amors correspostos, els nostàlgics frustrats, els oblidats, els epidèrmics i
els intensament siderals... Però enamora’t! Perquè és el carburant vital que et
farà perdre una mica de vista la roïnesa mundanal!
Pau, amor,
llibertat, solidaritat i tot allò que hauria d’embolicar les treves lluminoses
una santa nit, plàcida nit, quan ja està tot adormit. Aboca-hi el catàleg sencer
de paraules oportunes que viuen als diccionaris optimistes per adjuntar-les al
més important, aquells que t’acompanyen -també als que ja no hi són-, els que
et fan costat i t’embolcallen en la seva raó de ser.
Molt bones
festes!
