Al Registre Civil de Granada hi consta la
inscripció literal següent: “el dia 21 d’abril de 1940 es procedeix a
reescriure la defunció de Don Federico García Lorca que falleció al mes d’agost de 1936 a conseqüència de ferides produïdes
per fet de guerra essent trobat el seu cadàver el dia 20 del mateix mes a la
carretera de Víznar a Alfacar”.
La fredor del breu manifest administratiu
del règim passant vergonya a l’hora de posar sobre el paper –que ho suporta
tot- la mort d’en Federico García Lorca és actualitat –mai no ha deixat de estar-ho- a l’agost quan el cap d'any del poeta ens recorda la barbàrie i la
roïnesa moral d’un poble i d’un règim que no sap enterrar els seus morts.
A en Lorca el van afusellar i les
cendres del cadàver són volves rimades que pul·lulen per l’espai poètic roent.
Partícules vives, vigents, immortals. Són patrimoni de la humanitat magnificades per la
bogeria rabiosa amb la intenció d’esborrar-lo, a ell, i a la seva paraula sepultant-los en el no-res.
