"Finalment ha estat abatut a trets l'animal
que buscaven els últims tres dies a la Sénia, al Montsià, i que no era una
lleona, com semblava, sinó un gos gros assalvatjat de grans dimensions". (Portal
Informatiu de TV3).
Un
fet insòlit ha posat emoció als sots feréstecs de la Catalunya meridional. Fa
dies que els pagesos propers a la Sènia venien denunciant la presència d'una
lleona a les seves contrades. Un felí que s'atipava al canyet d'una granja de
pollastres. Una salvatgina ferotge capaç de cruspir-se a l'estil Patufet, que
residia en un adossat a la panxa del bou, qualsevol caputxeta de primària i, si
s'esgotaven les aus de corral, un preadolescent de la secundària amb pírcings
inclosos.
Una
lleonesa adulta sense cries que s'hauria pogut escapolir d'una parada d'animals
a la Rambla. Una prova més a corroborar, de demostrar-se l'opció, que s'han de
desballestar aquests quioscs de lloros loquaços, de serps encantades i de
tortugues antropòfagues que campen com el colesterol per l'artèria barcelonina.
Els
forestals, de polleguera, amb escopeta i l'humor bèl·lic se l'han jugat, la
pell i el prestigi. Alerta, que una fera ferotge ronda per l'oasi català i no
es tracta d'en Fèlix Millet ni del Bigotes
valencià. Tot i que la geopolítica juga a la conxorxa perquè l'epicentre de la
notícia se situï a mig camí, just a la ratlla fronterera de la Sènia.
L'esperit
de la corrupció en taca d'oli que amara la perifèria pel llevant peninsular
hauria destil·lat el monstre. Que podia haver-ne renascut el drac mític, com
una mascota per a llibreters, però en gros. Aterridorament paorós!
També
han muntat una recerca pels establiments tuaregs de carpa mòbil i arrel fluixa,
els circs. Tampoc aquests havien trobat a faltar cap pallasso, cocodril,
elefant o felí ensinistrat; espècies, totes, d'esperit bellugadís i tarannà
nòmada. Calia refiar-se, doncs, de la intuïció en zoologia exòtica d'un pagès
que collia olives i d'un pastor de pollastres de pota blanca.
I
a causa de la catalogació poc demostrable, n'ha emergit la llegenda fonamentada
en tres telenotícies. Només ha calgut el rostre numismàtic d'un presentador tan
maquillat com en Berlusconi per aspergir la temença. La bèstia ha sortit del
catau, Manelic!
Per
la terra baixa de la tardor aspra broten sense esperança les males herbes
eixarreïdes de la corrupció en metamorfosi dantesca. Gossos lleonats borden per
les cantonades de la consciència deixatada alimentant-se de cadàvers mentre
polítics i mecenes no penedits a la cua de les sucursals cerquen cirurgia més
que ètica, estètica.
Gossos
com lleons. Una rima visual fàcil que verifica el que ens temíem: de l'oasi a
la selva. És el campi qui pugui desconcertant quan més que engarjolar-lo,
caldria abatre'l. Amb punteria, decisió i sense por. Prou!
Els
forestals n'han consumat el captiveri amb una concessió a la ciència taxidèrmica
d'aquest quisso, transvestit de lleona, després de comprovar que es resistia a
l'engany de la gàbia farcida de pollastres vius, una altra donació sense
recança. No a l'orgue del Palau de la Música, sinó per la pau d'esperit i el repòs nocturn
de la pagesia que habita les rodalies de la Sènia.
09/10/2012
