La flor i la nata més condensada
de la intel·lectualitat d’àmbit nacional es troba enclaustrada en una trobada
d’experts i de destacats representants del món més actual per competir amb
Davos, la seu del prestigiós i totpoderós fòrum econòmic mundial. Els
protagonistes han d’esdevenir, si no ho són ja, el referent alliçonador i modèlic
per a la joventut que fa la viu-viu a les portes del primer contracte. Tot
plegat és fascinant i molt exemplar. Poder seguir -en directe- les evolucions
de la sensible Belén Esteban o compartir les instruïdes sentències del Kiko
Rivera és un privilegi. Gràcies, nois! Gràcies, Mediaset!
Com a embadalit i fidel
espectador exigeixo que l’emissió de l’esdeveniment es traslladi a les
televisions públiques. Ho reivindico per l’interès de caràcter general i perquè
la iniciativa, senyera i singular, és absolutament imprescindible. Qui diu que
no ens importen els valors, l’equitat, la generositat, la sensibilitat i la tremenda
lliçó moral que transpira. Catorze figures que podrien conformar perfectament
l’alternativa a un futur govern de salvació nacional liderat per qui hi excel·leixi.
No em vull estar de promoure una iniciativa popular legislativa (ILP) perquè es
consideri la possibilitat d’atorgar-los a tots, sense excepció, un doctorat
honoris causa per la universitat de Guadalix de la Sierra.
Hi ha un personatge que em té
subjugat, un tal Coman -un tros de guerrer massai-, que hi ha assistit
acompanyat d’una misteriosa mascota, l’anaconda;
així cataloga el sector femení a aquest enigmàtic animal de companyia que li fa
costat en tot moment. El seu objectiu sembla que és treure’l a passejar així
que fixi l’objectiu estratègic que porta en el seu programa de govern com a
pretendent d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural.
Per allí, el desmenjat Sandro
-un astròleg infal·lible- hi proclama les seves encertades aportacions. Com és (e)vident, en coneix el desenllaç. Un
avantatge que li permet mirar-s’ho des de la perspectiva de l’endemà, sense
escalfar-s’hi ni refredar-se massa. Tot i que el massai i la mascota el treuen
de polleguera. El Sandro és un perfil idoni per al càrrec de ministre de
finances. Una responsabilitat que exigeix sang freda, capacitat analítica,
determinació i una visió de futur contrastada.
Qui va estar regidora d’un poble
de Toledo i va assolir prestigi i reconeixement social per enregistrar el vídeo
d’una erupció passional a la manera del Nacional
Geogràfic en format casolà, té molts números, és de preveure, per acabar
essent confident i amiga del ben plantat Coman, amb qui conjuminen i s’entenen
–més encara amb la mascota-. L’experiència política de la exregidora
l’avalarien com a ministressa de benestar i família.
La personalitat més marcada de
l’assemblea de prohoms, de no produir-se una sorpresa d’última hora, l’ostenta
la Belén, la princesa del poble. La
vehement protagonista conciliadora que hi aporta pau i concòrdia. Emocional,
aristocràticament entranyable, amb el punt just de campechanía propera, la converteixen en la indiscutible portaveu de
l’executiu sinó la primera presidenta en femení de la nació. Ànim, guapa! Ella
ho té clar, de cara a barraca ja ha iniciat la campanya amb un subliminal “Andrea te quiero” estampat a la
samarreta. Fonts properes al personatge no descarten que n’exhibeixi una altra,
electoralment molt eficaç, amb un missatge més metafísic i colpidor encara, “¡Por ti, mato!”
L’altra pinzellada ètnica fins
fa ben poc eren els Chichos –sense el
del mig-, els cantautors gitanos per a una banda sonora de casset. Ahir la
productora va cometre l’error -espero que no es converteixi en un precedent- de
despatxar-los. Els van fer fora sense massa contemplacions després d’un
malentès i de molta mala fe virtual, que les xarxes n’anaven plenes sense la
suficient homenia de donar la cara, per un parell -o tres- de presumptes comentaris
en una franca conversa de sobretaula. Malauradament es malmet la candidatura
més reeixida per al ministeri d’educació, cultura i esports. Només el torero
podrà reemplaçar la pèrdua, si és que no s’ho repensen i els tornen a admetre
pel clam popular benintencionat dels ciutadans amb criteri. Maniobres
polítiques! Ni que haguessin abandonat una àvia amb cataractes enlloc d’un
quisso en una gasolinera. Penedits, han retornat al bon camí de la redempció cremant
pneumàtic per l’autopista de la penitència i demanant perdó -A tota Espanya i que
visquin els gais!” –han afegit assessorats per una filla que ha declarat que “la
família té les entranyes rebentades”.
Que tremolin Podemos i les aspiracions secessionistes
d’en Mas si aquest equip arriba al pacte i a l’entesa per tirar endavant. Jo i
molts hi tenim l’esperança conjurada per tal de revalidar la majoria absoluta
amb escreix, àmpliament i folgada.
