Nadal a la
cantonada. Llums, regals, torrons, rebaixes ultramarines, fogons. Els de casa a la cuina prop del braser que
crema, amb el gas tot encès, han enllestit el gall. El cicle de l’alegria
al calendari del nou testament es representa una edició més. Bon Nadal! Bones
festes! Bon solstici d’hivern! –a triar-. Posats
a la taula oblidarem els pobres - i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.
Enguany sento més el fred de la nit i la simbomba fosca amb el Nadal tenyit de por
pels tambors de guerra percudint en la boira. París a les fosques amb tot
d’estels a l’orient esclatant. Quina
rosada que ha plogut dels cels! pluja de llum que fa la terra flonja, calitja
de tempesta sorrenca on cada palau serà
una pira encesa i cada estel un degotís de sang.
Dels cims nevats i els clots, vegeu quin
cas, Vénen, alats, el Persa, de domàs, L’Hindú i l’Anglès enllà de la querella;
Balla que tunc tanc tunc que
ballaràs, I el Rus i els seus amb la gorra i l’estrella. Vénen, alats... el
Persa, de domàs.
