A manca de
centres d’interès, parlaré de com estic de feliç, de realitzat i d’optimista.
La perfecció amb què rodola l’univers, la terra i el microcosmos que m’acullen
em satisfà tant perquè em sento comprès i protegit. Què més puc demanar?
Digueu-me excèntric, però estic convençut que les observacions d’un telescopi
instal·lat a Hawaii hi tenen a veure.
Des de les
paradisíaques illes van registrar el pas pel sistema solar d'un gran asteroide
que van anomenar Oumuamua. Un grup de científics va suggerir que podria ser
d'origen artificial, enviat per una "civilització alienígena" molt avançada.
Una teoria que ara una investigació del centre d'astrofísica
Harvard-Smithsonian reforça. Els savis es plantegen la possibilitat que l’asteroide
sigui el residu -no la ferralla- d'una antiga missió de reconeixement
extraterrestre. Fins ara aquest aerodinàmic cos celestial no ha emès cap tipus
de senyal de ràdio, però no descarten que a l'espai hi pugui haver bategant l’eco
d'alguna transmissió anterior.
Digueu-me agosarat
en matèria científica per sospitar que les restes d’aquest presumpte giny
extraterrestre alhora que emeten missatges que haurem de descodificar quan
arribin -el servei de missatgers interestel·lars deu funcionar amb el punt de
retard habitual del gremi- també deu ser capaç de recollir informació. De fet, en
això ha de consistir la seva missió secreta, a descobrir com ens ho muntem els
terrícoles. I des de la meva desconeixença especialitzada goso afirmar que ens
espien pacíficament i amb bones intencions, sinó ja ens haurien enviat la
cavalleria galàctica i ja ens haurien conquerit, cruspit o aniquilat. Una
presumpció que em porta a deduir que els alienígenes practicarien el veganisme.
Aquests vegetarians
amb un punt de vegans a hores d’ara ja deuen navegar per l’estratosfera fent drecera
camí de tornada a la seva galàxia reconfortats i admirats per la concòrdia que
han descobert al planeta blau. La perfecta globalitat humana haurà fet un pas
més per convertir-se en model còsmic? Quina civilització més harmònica no
hauran detectat aquí i ara mateix!
Us deia que em
sento feliçment emparat perquè uns éssers superiors, almenys tecnològicament,
ens espien. Una observació benèvola que potser decidirà de tutelar-nos i
exercir de jutge universal des de l’objectivitat a anys llum on té la seu el llunàtic
tribunal d’afers siderals. Que hauran estat testimonis d’algun sidral humà
sembla raonable, al planeta blau no tot és de color de rosa on l’amor s’hi posa,
però en general s’hauran endut una grata impressió de com funciona la
humanitat. Que anem progressant i no descartaria que ja han destinat algun
ambaixador encobert entre nosaltres exercint de notari per donar fe d’algun
miracle recent, que en Trump, afectat pel nou repartiment de forces, hagi de reprimir
la dinàmica de govern absolut dels darrers dos anys.
De
l’excepcional testimoniatge -aliè- a les misèries mundanes hauran trobat que no
hi ha res que no s’arregli amb una mà de pintura, que no hi ha grafiter que
cent anys duri ni vagó de rodalies que ho suporti. Que no hi ha sentència
judicial ferma ni tampoc existeix hipoteca que no s’hagi de tornar.
En la
incertesa de si els marcians vindran per establir-s’hi, vist el panorama, fa l’efecte
que la trobada en la tercera fase, per ara, l’ajornen sense data fixa.
