Bon 2019! Un
desig reiterat convertit en salutació automàtica per a l’any incert -diuen- que comença. Per
combatre’l podria convertir-me en un activista de la desinformació amb un punt
d’autisme social pel que fa a la comunicació. ¿És possible de viure en la
ignorància, desendollat de les xarxes, aliè i reclòs en una bombolla hermètica?
Desistiré de la temptació perquè aquest aïllament militant no em tornarà pas
invulnerable, només un inconscient objecte encara més en mans dels agents i de
les circumstàncies que em capfiquen.
Alguns indicis
apunten a aquesta incertesa. Els profetes de la política i de l’economia així
ho proclamen. Des dels profunds assagistes als bramaires de visceral piulada curta
ens anuncien un mapa creuat per algunes isòbares que no dibuixen pas bonança ni
entesa per fer realitat tots els bons desitjos que ens receptem recíprocament
amb la voluntat que es compleixin.
Just el primer
dia hàbil de l’any, encara empantanats paint els torrons bressolats per una
marea de cava amb els espanta-sogres al cubell del reciclatge, en Trump
felicita el nou president electe del Brasil, en Jair Bolsonaro. “El Brasil en
primer lloc. Déu en primer lloc”, la lletra d’una partitura ultra retruny ara
al sud del nou continent amb la incorporació de la vuitena economia mundial a
aquest club de corifeus que s’esborren d’organismes i pactes internacionals
econòmics o dels acords pel clima, per exemple. A l’agenda d’aquest polític brasiler
hi ha el compromís de combatre la “ideologia de gènere”.
Aparco l’eina
d’escombrar l’esmunyedís confeti de la revetlla de cap d’any que s’hauria de
prohibir per la capacitat de camuflatge i d’infiltració a les recòndites
intimitats, quan el president de la Xina, en Xi Jinping, amenaça en una
compareixença televisada amb la força per aconseguir la “reunificació” de la Xina amb Taiwan. "No prometem renunciar a
l'ús de la força i ens reservem l'opció de prendre totes les mesures
necessàries”. Segons el dirigent, Taiwan forma part de la mateixa família
xinesa i que el seu "absurd intent d'independència" és un
"corrent advers de la història i un carreró sense sortida". Els
cosins germans taiwanesos -d’en Xi- veuen clau el suport internacional per
aconseguir i consolidar la seva sobirania.
L’arbre de
nadal encara em fa l’ullet amb una intermitència esperançadora que em porta a
la maratoniana conferència de premsa prenadalenca del frívol tsar Vladimir Putin
-no tot ha de ser notícies intimidatòries- en la qual va declarar que deixaria
de viure en pecat i que “com a persona decent” hauria de casar-se algun dia. L’auditori
i jo vam sospirar.
En la globalitat del microcosmos ibèric
destaca el discurs, des de Melilla, del dirigent del PP amb la intenció de
limitar l’acollida de menors estrangers. Un gest que no desafina amb la
commemoració de la conquesta de Granada, ciutat en la qual el PP ha repartit 4.000
banderes espanyoles per recordar i celebrar els segles de Reconquesta contra l’invasor
musulmà.
Pendents del
cas català -recordem que hi ha presos polítics en presó preventiva- els Comuns pretenen
"superar el marc estatutari" per mitjà de la reforma de la carta
magna espanyola "en clau plurinacional”. No oblidem que el judici contra
els dirigents empresonats comença abans que l’avet se’ns marceixi.
Les campanades
i el raïm polític enguany els presenta -sense bikini florejat a l’estil
Pedroche- Vox advertint que no farà costat al PP i a Ciutadans per al nou
govern a la comunitat andalusa si no eliminen, “entre altres coses”, el suport
pressupostari a la lluita contra la violència de gènere que ja havien pactat.
Si no és així, han alertat que vagin buscant un acord amb d’altres formacions. Quina
patata més calenta! Als pentagrames més retrògrads de
les corals reaccionàries hi ha una tornada que fa fortuna, ara en versió
femenina: “A por ellas!”.
Aparco l’escombra
de recollir el confeti esmunyedís i per fugir de la foscor em deixo enlluernar
per les pampallugues de coloraines i pels lluentons nadalencs. Aviat els haurem
de desendollar. Abans de tornar a la foscor del gener sense garlandes, tanco
els ulls i m’asseguro que els meus desitjos per a les persones que m’estimo, m’importen
i em fan costat no s’hagin esvaït com el confeti esquívol i no siguin només pampallugues
de temporada.
Que aquest
també sigui un bon any!
