Intento cercar entre l'arxiu dels records un cel nítid anys seixanta
amb estels i molts més pardals. Només per un dia, ni que sigui un instant, m'agradaria
recuperar aquell horitzó d'infantesa. El de les regions frontereres entre la
brillantina i els rierols de laca a la clenxa de l'Elvis. Geografies prèvies a
aquell gran pas per a la humanitat que va estar l'arribada de l'home a la
lluna. Can't Help Falling Love en
bressola la memòria boirosa a la manera de banda sonora.
Somio un matí, o tots els matins del món, llevant-nos amb una sensació
de pau embolcallada amb optimisme –tampoc caldria a les hores intempestives del
Guardiola-. Tocats per la voluntat de ser millors a la vida. Esperançats perquè
al rodalies no haurem de compartir el seient del costat amb les bambes del veí.
Cerco un somriure sense interessos que no cotitzi a la borsa. Hi faig un metro
sense atapeïment i els carrers de la nostra vila amb quissos educats. O que el
calendari ens obsequiï amb el millor dels regals que podem fer i ens poden concedir,
temps. Un present formidable per a nosaltres desembolicat i sense cap llaç amb una
inscripció ensucrada, desitjo que
t'agradi.
Que visc segur i confiat amb la certesa que ens governen els més
capaços i els més honrats. No en dubtem, coneixem la seva voluntat, en valorem
la seva determinació. Ens acompanyen i ens fan costat conferint seguretat amb
justícia i equitat. Són els més nobles d'esperit i els nostres interessos són
els seus. Amb guies i pastors guarint-nos mentre ens menen pels camins que ens han
de dur més enllà a l'estrella rutilant, la d'abans dels coets, on habita qui
hem estimat i ens estima.
Que els mecànics són respectables, tots –només que s'assemblin una mica
els meus de confiança-. Que entre els obstacles d'un plat de macarrons no hi
trobarem el cavall que no es va classificar a les proves de salts de l'última
olimpíada. Que el pa no es torna estantís i fa olor de pa. Que no signem
contractes amb trampes per a avis amb la vista cansada. I que els homes del
temps l'encerten amb la fiabilitat de després dels satèl·lits.
Un món des de la netedat d'un infant que et mira atònit. Ulls
esbatanats emmirallant-se en els dels avis en una mena de pacte pel futur des
del passat. O un conveni d'amor pel present amb unes mans amoroses que ens acaronin.
Perquè encara vivim les seqüeles d'aquell gran pas per a la humanitat
que va descol·locar els avis incrèduls de poble. Va estar un coet com una nau
de solcar cels enfilant-se impossibles enllà atonyinant els pardals i apagant
els estels. Se'ls van regirar els referents meteorològics i van pronosticar,
els descreguts padrins, que el cuc del progrés se'ns menjaria la poma. Per això
brindo per les gallines que campen lliures a les eres de pagès i practiquen
l'atletisme.
Diguem-ne tenir el cap ple de pardals i els peus a la terra de Xauxa.
