Estiu rar. La canícula ha estat un miratge prepirinenc amb aigua a cor
què vols i fresca tardorenca abans de la temporada dels bolets. Tot i que
alguns privilegiats ja haguem tastat els rovellons primerencs. El temps s'ha
tornat boig! Hi ha qui ha vist, al marge d'un llop al Ripollès, pingüins
abeurant-se a les piscines de la contrada. El canvi climàtic, a l'inrevés, ha
trastocat les calorades de la Mare de Déu d'agost en capvespres de jersei i
mitjons de llana. Tant que els predictors meteorològics de sempre han perdut la
fiabilitat –Abans, si els senyals no l'erren, faria bo... –deixen anar sense
jugar-s'hi el prestigi. Amb els coets i els avions ratllant l'horitzó tot se n'ha
anat en orris. Que les orenetes i els pardals tampoc solquen l'espai ni
escriuen cançons d'estiu als pentagrames de les línies elèctriques. Avui,
aquells estenedors d'ocells, enrampen massa o als camps ja no s'hi conrea blat.
Això, estiu rar!
Tampoc els diaris no poden reposar. El món està tan girat que els becaris
són de vacances mentre els redactors de capçalera viuen sobrepassats per
l'actualitat a vessar d'emergències, urgències i facècies informatives. A la
premsa local del Ripollès, per exemple, el dia a dia informatiu viu roent i
atrafegat. No els ha calgut córrer a retratar els pingüins capbussant-se a les basses
de la vora del Ter perquè han pujat a fer-hi estiu un llop i en Jordi Pujol,
entre d'altres esdeveniments singulars. Aturar-se només en les aus de sang
freda vestides per sopar de gala –que no se'l treuen ni per remullar-s'hi-
hauria estat una frivolitat.
La comarca ha esdevingut molt mediàtica. A Queralbs, hi ha més periodistes
que gent empadronada, un poble idíl·lic de la Vall de Ribes prop de Núria on la
família Pujol acostuma a estiuejar. La sotragada causada pel president Pujol ha
convertit el Ripollès en terra franca per a paparazzi
disfressats de pastors amb sarró i armilla. Tothom es malfia d'aquells que han
pujat de la Terra baixa empaitant el
llop. Al mateix Manelic se li hauria deixatat encara més el seny tot encalçant
ovelles i primícies amb un gos d'atura de nas poc fi. Que la notícia la
dibuixen calba i sense boina –President! –i ell no es refia pas d'un pastor amb
posat de pagès sense ovelles ni vaques per pasturar.
Tot s'ha regirat. El temps, l'estiu i la festa major de Ribes de
Fresser, enguany sense multituds cercant un president que congriava expectació
i un punt de fatxenderia entre els que aconseguien atansar-s'hi per saludar-lo.
Ha estat un cop dur també per als que en gaudien de la immediatesa i de la
complicitat complaent. El mestre de cerimònies sembla una mica empestat i caldria
allunyar-se'n. Diuen que alguna tarda se l'ha envistat prenent cafè a Sant Joan
de les Abadesses. Com canvien els temps, i la climatologia, d'aquest estiu excepcional
que ha deixat sense lleure els periodistes.
Perquè l'actualitat no fa vacances. Les primeres pàgines es tornen
massa petites per encabir-hi allò que succeeix. Aquella serp d'estiu, referint-se a les noves irrellevants de l'agost quan
el món tanca portes i apaga el llum, enguany ha estat ignorada. No ha calgut
ressuscitar el monstre del llac Ness –origen del la serp estival- per omplir pàgines i pàgines del dia a dia colpidor. Em
pregunto si aquesta canícula nòrdica d'anorac que patim no haurà estat la
conseqüència d'aquest mes informativament carregat com un cafè curt sense sucre.
Massa fronts oberts. Gaza, l'Ebola, la consulta, la nova adquisició del Barça
que queixala, la Lauren Bacall acomiadant-se mentre en Robin Williams dimiteix
en ple agost... A la secció de successos excel·leix el geni asimètric d'una muller
que hauria intentat passar per la duana d'un aeroport prop de dos quilos de
cocaïna en uns implants mamaris massa matussers de textura –i de tacte!- sospitosament
irregular.
A la ràdio local de Sant Joan de les Abadesses anuncien la piscina municipal
amb un rerefons de tempesta que, per fortuna, no ha espantat encara els
pingüins.
