El
món tot viu convuls. Els gals l'encertaven quan subsistien atemorits pel cel, que
no els caigués al cap. Un meteorit ens ha emmirallat des de la niciesa humana.
Del no-res s'ha projectat a la velocitat del raig estripant el so i fulminant vidrieres.
Una llambregada dels déus, un flash de càmera digital divina, ens ha retratat
per reflectir la nostra petitesa. La verdadera mesura dels homes incapaços de
preveure un cop de roc procedent de l'infinit que només ha estat enregistrat
a bastament perquè els russos actuals no confien ni en la policia ni en les
asseguradores. Viatgen amb una càmera de copilot per a un més menester en cas
d'accident o de denúncia fraudulenta.
Ha
estat un senyal al cel que preludia estralls a la terra. Vitralls trencats i
papats esgotats. Benet XVI renuncia, que expressat en paraules de llecs vindria
a tractar-se d'una dimissió. Els annals vaticans ja havien oblidat la
cal·ligrafia del mot abdicació. Els papes no ho deixen estar, s'hi morien;
perquè en ells habita la infal·libilitat de l'Esperit Sant.
La
sotragada ha estat majúscula, com el terratrèmol que ha sacsejat el centre d'Itàlia
i s'ha deixat sentir a Roma unes hores després que impactés el meteor a Rússia.
Per fortuna, l'asteroide mediàtic ha passat de llarg. Astròlegs prestigiosos hi
associen, al tremolor, la candidatura senil del Berlusconi. Tot un repte per a estudiosos
del fenomen. Una anècdota amb l'amenaça de tornar a la propera dècada dels
quaranta –la de l'asteroide, no la d'en Berlusconi-, que esperem ho faci amb
poca punteria i menys encert encara.
La
decisió papal ens ha tornat incrèduls en qüestions de fe. Un titular
d'actualitat dictat en llatí n'és l'expressió més adequada i solemne. En Benet
XVI toca el dos. Una notícia sense apostes a la xarxa per impensable i inusual.
Aquest teutó de fesomia glaçada, afuat intel·lectual del dogma, marxa. Ens
deixa orfes. Un gest valent, afirmen. Rere hi hauria un món d'intrigues a
palau. Una cúria romana amb lluites intestines i molts penitents a fora que no
han purgat encara els pecats abominables de pederàstia. Caldran els fums del
conclave per esbargir l'atmosfera espessa que pateix la Roma convulsa d'aquests
dies.
Mentre,
Benet XVI aconsegueix un seient de privilegi en el colossal espectacle de la
successió. Assistirà a la mort pròpia com a pròcer per rebre'n el condol de cos
present i ben viu encara. Llega però, al successor, el delicat afer sindical d'una
mula i d'un bou pasturant per la plaça del Vaticà amb pancartes. Els hauria acomiadat dels pessebres aquest nadal passat sense dret a l'atur.
Hi
ha qui hi pronostica la segona caiguda de l'imperi romà. Si no ho és, en fa
l'efecte. Senyals apocalíptics amb espurnes, polsim d'estel roent i les parets
mestres tremolant quan pel Mare Nostrum
hi solquen massa vaixells en deriva incerta. On som i cap a on anem?
16/02/3013
Fes un comentari
