“Anem, fills
de la pàtria, / El dia de glòria ha arribat! / Contra nosaltres de la tirania, /
El sagnant estendard és alçat”. Així comença la Marsellesa, l’himne del país veí
on no he vist mai encara la bandera tricolor de la Gàl·lia a mitja asta institucional
per la crucifixió i mort de Jesucrist.
A Espanya, però,
la ministra Cospedal ha disposat -per això ho és del gremi de l’ordeno i mano-
que les banderes onegin als establiments militars de dol per la mort de Crist. El
Tribunal Constitucional va decretar l’any 2011 que aquest fet “no entra en contradicció
amb el caràcter aconfessional de l’Estat
espanyol”. Tanmateix, l’executiu considera que abaixar les banderes a mitja
asta s’emmarca en “el manteniment d’antigues tradicions”.
Aquests dies
de setmana santa o de vacances de primavera -si sou defensors del calendari
laic o aconfessional- conflueixen amb l’equinocci astral per la passió, mort i triomfant
resurrecció vital de la primavera i de la llum contra de les forces tel·lúriques
de la foscor.
Segons la
premsa informada, l’exèrcit de terra participarà voluntàriament en 152 actes a
80 ciutats espanyoles amb tradició processional i castrense. L’armada, més
marinera i salada, i el celestial exercit de l’aire també hi desfilaran sumant
en total més de dos-cents actes institucionals. Les “antigues tradicions” -que
s’han de mantenir segons l’executiu- comptaran, doncs, amb la voluntària custòdia
marcial dels passos carregats amb l’extraordinària imatgeria del cicle pasqual que
fa estremir d’emoció i religiositat els fidels quan senten l’eco d’una saeta a la clivella nocturna d’un carreró
emblanquinat. Aquí, a Catalunya, ens decantem més per la passió teatral, pels
quadres escènics o per la dramatització efectista. Dels “vells costums” catalans
n’excel·leix la Dansa de la Mort, a Verges. Us la recomano.
Enguany la
setmana santa catalana -efectes del
155?- participa i es contagia d’aquestes “antigues tradicions” més meridionals i
d’altiplà. Ha començat amb processons majestàtiques de caminar pausat per les
vies romanes de peatge amb aturades òrfenes de saetes fèrriament custodiades pels Mossos d'Esquadra -versió Armats
de Mataró- en la passió dramàtica per una república catalana a proclamar de
veres.
La passió
catalana d’aquesta edició s’haurà de sumar a la gruixuda enciclopèdia dels dies
històrics per mèrits i per unicitat. Mentre el govern del PP amb en Mariano en
el paper de Ponç Pilat es renta les mans tot al·legant que la condemna és cosa del
sanedrí judicial, la situació esdevé absolutament calamitosa, un brunyol
polític.
Coincideixo plenament
amb qui va estar director de El Periódico,
Antonio Franco: “Una majoria molt àmplia de catalans tenim una immensa decepció
que podríem considerar anecdòtica respecte d’en Llarena, però un gran cabreig transcendental
amb l’Espanya consentidora”.
