A Barcelona hi
ha convocades tres manifestacions a favor de la Hispanitat, la unitat d’Espanya
i de la monarquia. Al rebuig monàrquic aprovat ahir al Parlament de Catalunya
s’escauen la reacció i el recolzament que vindran a conferir-li també alguns
turistes de més enllà de l’Ebre. Visca Espanya i visqui el Rei! A Madrid ja
tenen la Castellana escombrada per celebrar-hi la desfilada d’enguany. Hi ha
una campanya que promou de penjar la bandera espanyola als balcons. L’hispanisme
imperial rememora el record nostàlgic d’alguns que no poden admetre el rebuig
genocida que denuncien d’altres. La fita ja es magnifica quan confirmen que
Espanya va descobrir el món. Haurem de veure com es resol aquesta diada de la raça hispana a Barcelona, epicentre de
tensions, i a Madrid, de marxa marcial alineats amb l’estela dels avions
traçant la bandera a l’horitzó color cereal de l’altiplà. A més de la
manifestació unionista i l'antifeixista, avui s'ha convocat també la
mobilització ultra de cada any. La Falange i Democracia Nacional han organitzat
aquest aplec a plaça Espanya.
Disposat a què
l’ardor guerrer trepani les meves orelles i vibri en la meva veu em contemplo
la desfilada. Faig alguna pausa i en cremo de paper, de cigarretes. Les
autoritats, els militars i el rei. Seriós. Jo, posat en la seva pell reial, m’amoïnaria
que un parlament em reprovi. Alt, un pallard que ja ha madurat esposat amb una
model de revista rosa. I les filles. Avui la successora era al costat dret del
pare. Ha plogut i han sortit els paraigües i els impermeables xinesos de
plàstic per a turistes. Comprats al top manta? No crec, perquè enguany han llençat
la casa per la finestra amb multituds uniformades i moltes aeronaus que no han
sobrevolat la tribuna perquè les condicions climàtiques no ho han permès. Només
la patrulla del fum de coloraines i dos paracaigudes que han aterrat amb una gran
bandera just davant de la tribuna reial. La bandera s’ha embolicat així que
l’han desplegada a l’aire, l’habilitat extraordinària del paracaigudista l’ha
desentortolligada afegint-hi un perillós punt de suspens.
El guió de
cada any amb la Policia Nacional i, com a novetat, unitats no militars,
bombers, ambulàncies, agents municipals. Malgrat el toc de laïcitat no
militaritzada no s’ha deixatat la marcialitat ni la velocitat de la Legió que
ha canviat la cabra per un marrà, el pèl per la llana -verge?-. Em corprèn
comprovar com alguns de “els xicots de la mort”, amb la panxa poc aerodinàmica,
desfilen a aquestes perilloses revolucions de vertigen.
Madrid i les
banderes nacionals acordonaven la Castellana i la plaça on s’ha situat la
parada reial, des d’on, en els plans una mica oberts de la càmera, es veia
l’estadi -i el rètol- del Santiago Bernabeú. A destacar que el nou govern socialista
no s’ha prodigat en les arriscades reverències que comprometen els meniscs,
gairebé genuflexions, com practicaven la Soraya, l’Esperança i d’altres dames
amb el respecte i el protocol deguts. El públic ha xiulat el president del
govern, el socialista Pedro Sánchez. Tanmateix l’han titllat d’okupa i l’han
requerit a convocar eleccions perquè els hereus per dret propi deuen ser
d’altres. Que visquin el rei, el talant i el senyoriu! Qui s’ha solidaritzat
amb la remullada tropa estalvia de paraigües i aixopluc han estat en Casado, en
Rivera i les respectives, dues senyores rosses a qui se’ls ha anat degradant el
vaporós pentinat a mesura que desfilava la marcial processó.
L’anècdota del
dia a Palau ha estat a càrrec del novell Pedro Sánchez que, poc versat en afers
de besamans nobles, s’ha col·locat fora de lloc al costat dels reis quan havia
de desfilar com un més i no aturar-s’hi ni fer ombra a en Felip VI. Només ses
persones reials hi han de deixar el canell. Haurà d’esperar que el nomenin
president de la República per tastar i compadir l’esforç que representa saludar
un a un la comitiva convidada a Palau. Ja hi ha qui li suggereix que no porti
la reprovació ni l’abolició reials declarada pel Parlament català al
Constitucional si, en futures edicions, vol donar la mà personalment a tots els convidats.
Ja heu
felicitat les Pilars?
A Barcelona, a
la mateixa hora, unes 65.000 persones si fem cas a la Guàrdia Urbana -300.000 segons l’organització- han participat
en una manifestació per la unitat d'Espanya. "Barcelona, garant de la
hispanitat". Des del passeig de Gràcia a Plaça Catalunya passant per
"Puigdemont a presó" i aturats a "Els carrers són de tots".
El vicepresident de l'organització que l’ha convocada ha dedicat un missatge als
processats per l'1-O: "Ni oblit ni perdó, llargs anys de
presó". Ha demanat als jutges que no siguin covards. A "Pedro
Sánchez, dimissió", li ha retret que "tingui el suport i estigui
sostingut per pocavergonyes i colpistes".
L’Albert Boadella
ha declarat des de la distància com en un bolero per a la nostàlgia "l'autonomia
de Tabàrnia". Malauradament l'ha suspès com va fer en Carles Puigdemont
l'any passat. D'altra banda, un empresari català ha agraït la feina als que
"desinfecten Catalunya de la pesta groga" i ha defensat la figura de
Felip VI entre els crits de "Visqui el rei". Caldrà esbrinar si
aquest home d'empresa és un dels deslocalitzats, dels que van tocar el dos a
paradisos més tropicals. Em permeto deduir que la seva activitat no pertany al
sector del tèxtil ni al del plàstic, un nínxol d’oportunitats, però, empastifat
pel groc.
A la mobilització hi han acudit destacades
personalitats de la política, la Inés Arrimadas, en Xavier García Albiol, el
president de Societat Civil Catalana, la Dolors Montserrat, l’Alberto Fernández
Díaz, en Carlos Carrizosa, així com representants de la rampant Vox, entre
d'altres.
La senyora Arrimadas
ha deixat anar una proposta programàtica més. Ha carregat contra la resolució
aprovada al Parlament ahir reprovant el rei. "Són insults i humiliacions
que no es permeten en cap altre país democràtic”. Que en Sánchez convoqui
eleccions i deixi de governar amb els que "ataquen" la monarquia.
"Avui és un dia per celebrar la llibertat, la solidaritat, la unió i la
igualtat de 47 milions de persones". El de Vox s'ha mostrat esperançat que
el pròxim 12-O tots els "colpistes" estiguin "ja" complint
sentències de presó "durant molts anys".
Els equips de
TV3 han patit un intent d'agressió. D'altra banda, una periodista d’una cadena
de notícies francesa també ha denunciat que ha estat increpada.
Avui els
carrers han estat, efectivament, seus, però les col·lapsades carreteres
catalanes, ben nostres!
Felicitats,
Pilars!
