Reflexionem-hi! El moment televisiu, el
segon d’or, el que ha assolit més audiència durant la campanya electoral ha
estat aquell en el qual la Isabel Pantoja salta des d’un helicòpter al mar
d’Hondures per convertir-se en la concursant d’una nova edició d’un programa
anomenat Supervivientes. Efectivament, un salt olímpic al buit –així el
qualifica la premsa especialitzada- retransmès en directe de matinada, hora
local, que ha impressionat l’assemblea de cetacis que ja prepara una demanda
per la via sindical davant la fiscalia per intrusisme.
La tonadillera se les veurà amb una
tal Chelo García Cortés, una reputada periodista amb qui no es parla des de fa
anys, quan mantenien una gran amistat. La Chelo protagonitza una altra imatge
sinó intrèpida, molt esgarrifosa. La retraten enfangada literalment fins a les
celles rossolant per un tobogan. Cal llegir la lletra menuda del peu de pàgina
per identificar-la ja que semblaria un sant crist desclavat de la creu en
davallada lliure, com la Pantoja.
El titular, un encert del periodisme de
volada, qualifica l’esdeveniment com “Supervivientes: les dues imatges
que passaran a la història de la televisió”. Sort i encet, senyores! Som davant
d’una edició especial que té tota la pinta de batre rècords d’audiència amb la
reaparició de l’incombustible Jorge Javier Vázquez, un badaloní universal que
acaba de patir un ictus just fa un mes, que modera el repte i controla el
concurs. Qui guanyarà? Hi ha en joc una milionada al marge de la fitxa per la
temporada i pels drets de televisió. Des d’ací reivindico que aquesta edició del Supervivientes s’hauria de poder acollir a la llei –com el futbol-
que regula els esdeveniments d’interès general. Em mullaré encara més sense
precipitar-me des d’un escanyapolls amb hèlix -bàsicament perquè no sé nedar-,
proposant que se n’haurien de poder emetre uns espais gratuïts amb proporcionalitat regulada als
distints medis de titularitat pública.
Reflexionem-hi!
Si el sindicat dels mamífers marins ho viu
malament, com una invasió temerària de la territorialitat aquàtica, m’agradaria
constatar com ho ha de percebre la classe política en plena batalla electoral.
L’Aznar, en la intimitat, també les passa magres. A l’atomització de la casa
gran del formatge de la dreta, a la dispersió del vot popular, li ha sobrevingut,
a més a més, la competència deslleial de la Pantoja. Diuen que -també en la
intimitat- va estar temptat de concórrer a Supervivientes amb la
Cayetana, la tonadillera rossa que ens encisa, als catalans, a còpia de
tangos i milongues. Costa d’imaginar l’aerodinàmica de l’impacte noble, com una sirena de la
pampa amb un banyador groc, avançant decidida en la lluita per la supervivència
del PP residual a Catalunya mentre un helicòpter deixata el batut electoral.
No m’oblidaré pas de felicitar totes les
Montserrat –morenetes!- pel sant. Gaudiu del dia tot reflexionant-hi. Jo ja he
felicitat la sogra de bon matí en conjunció amb la diada prèvia amb un
-Felicitats, mare política! Trobo que la coincidència desllueix el
santoral, que sobrevisqui, doncs, també el desig d’un bon dia de Santa
Montserrat.
Amarat de missatges, com la Pantoja de
l’onatge hondureny, rumio que els catalans hem estat la diana, el centre
d’interès i el ninot de fireta a qui tots disparen. Hi ha hagut més trets i
retrets que seducció. Molta negació, repressió i massa amenaces sense embuts. Candidats
a la presó o a l’exili. La llengua, TV3 i tota una tirallonga que no reproduiré. Reflexionant-hi, cerco
els agosarats que tenen en el programa repintar la Moreneta. Un repàs
d’accions i omissions que em recorda un escamot de llops udolant contra la
lluna plena del catalanisme.
Reflexionem-hi!
