El panorama polític viu un estiu
convuls. El periodisme té temes i centres d’interès diversos. No els calen, als
professionals de la informació, recórrer a les notícies suades. Hi ha prou afers
exigint múscul i un punt de predicció que dóna molt de joc als tertulians
habituals. Barcelona, Catalunya, Espanya, Europa i el món sencer fa l’efecte
que enguany s’entestin a trastocar l’optimisme tropical i l’esclat epidèrmic
que es comportaria de natural el calendari durant aquestes dates. Visca, doncs,
la pell bruna i l’exuberant sensualisme molsut ni que sigui de pensament! Us
proposo de posar-hi el dringar d’uns glaçons i la dolçor d’un combinat inèdit.
Sacsegem l’esclat vital i deixem-nos endur pel comiat del sol al capvespre ni
que sigui sota d'una palmera de plàstic en un safari de Pokémons.
La imatge del dia és Theresa May
accedint al 10 de Downing Street i en
David Cameron practicant el Brexit
com a primer ministre del Regne Unit. El pallard de casa bona marxa amb una
exhibició d’humor anglès per no plorar. Tot molt britànicament civilitzat, com
la reverència hiperbòlica d’una redimida Margaret Thatcher que ja ha fet evacuar
les andròmines personals del Cameron -criatures incloses- i hauria ordenat
sulfatar específicament l’escamot malastruc de Pokémons plebiscitaris. La subtilesa femenina torna a accedir al
poder en un punt de la història anglesa delicadíssim. En la mudança només han amnistiat
el gat.
Barcelona no és Londres tot i que la
gestió la lideri la finor femenina sense boira però amb calitja. Londres té el
Tàmesi, una pròtesi marinera o un braç de mar atlàntic, i la Colau un port emboirat
pel top manta. La imatge del comerç
il·legal i descapotable ultrapassa la solidaritat, la paciència dels botiguers
i el sentit comú convertint-se en una font de controvèrsia i confrontació. De
la campanya candorosa del consum responsable al partit de ping-pong entre
administracions passant-se la pilota em decanto per l’acudit resolutiu que ha
de solucionar l’atzucac, el que proposa la CUP. Consisteix a donar-los una
canya de pescar -no un peix- fomentant la pesca de l’arengada amb la
col·laboració i el mestratge expert de la Confraria de Pescadors. Per ara el
col·lectiu del top manta practica
tirant la canya tant a turistes com als barcelonins irresponsablement
consumistes a l’ombra protectora d’en Colom. Una notícia d’última hora
confirmaria que un senegalès hauria capturat un Pikachu a la dàrsena de l’esperança cantonada amb precarietat.
Aquests dies ens havia de visitar un
gran pescador en l’art del palangre global, l’Obama. D’haver-se aturat –només
va fer-hi benzina- hauria estat un gran cop de mà per resoldre el top manta polític que viu el país. Afers
d’agenda en relació als policies assassinats a Dallas i als enfrontaments
racials que es viuen a l’altra riba de l’Atlàntic li ho van impedir; una estada
com cal amb temps, amb àpats, amb visites mig folklòriques mig turístiques. El
viatge del president americà va estar descafeïnat, apressat i poc pintoresc.
Just per retratar-s’hi, un gran què. Qui pot presumir d’una fotografia amb
l’emperador del món? Doncs en Mariano Rajoy, en Pedro Sánchez, l’Albert Rivera
i en Pablo Iglesias. Tots ja l’han fet emmarcar i la tenen exposada amb una
espelma encesa a l’altar personal en la capella de l’orgull.
El més perjudicat pel mercat de segones
oportunitats electorals continua essent en Mariano. No hi ha manera
d’aconseguir el suport suficient o el silenci còmplice que li permeti la
investidura. Continuen les trobades, els gestos, els discursos mentre creix la
mala herba de la desafecció política –un virus que s’ha convertit en epidèmia
al Regne Unit, per exemple-. Que l’Obama visiti un president en funcions és un
gest molt important i valuós. No va poder ser un esdeveniment més majestuós ni
la pel·lícula va donar per a una trama amb més argument. En Mariano i el PP
eren conscients de la transcendència del moment. L’autoritat política i el pes
específic del dirigent van esdevenir una escala tècnica de l’Air Force One amb una breu visita de
metge de capçalera que va trastocar-ho tot. I el top manta polític espanyol per resoldre!
La visita d’aquest Mr. Marshall del XXI la protagonitza un pernil equilibrista entre
l’agraïment i la revenja. Per edat en Mariano sap com d’efectiu era dur una
llonganissa o un xoriço sota del braç –ja no dic un pernil!- per comprar
voluntats, per greixar gestions administratives diverses i per obtenir carnets
de conduir tractor. Una llonganissa obria portes, tancava ulls i obrava
miracles –ja no dic un pernil!-. Els analistes polítics ortodoxos ho troben un
gest simpàtic, d’agraïment i, alhora, d’habilitat comercial envers el lobby dels criadors de porcs. La premsa
fosca, la que només escampa Pokémons
hostils, parla del despropòsit de regalar un producte que està absolutament
prohibit d’entrar als Estats Units. On és, doncs, el pernil d’en Mariano? A la
panxa del bou que no hi neva ni hi plou!
En aquest batibull polític nacional i
internacional a Catalunya una aplicació per a mòbils fa furor, Procés Go! Es tracta d’una APK lliure que es pot descarregar amb una
virtut molt peculiar, ens aixeca del sofà i ens empenta a la caça i captura de
recompenses virtuals. Uns éssers eteris esmunyedissos que tant treuen les
orelles al calaix dels mitjons per aparellar com es deixen veure navegant en un
mar d’escudella espessa rumb a Ítaca. En l’aventura cinegètica Convergència –el pal de paller- es
refunda. Calen cares noves i un nou partit, el neonat Partit Demòcrata Català (PDC)
pretenent desempallegar-se difícilment de l’ombra convergent que cau aplomada i fantasmal des que en Pujol esdevingué
aquell, un sense nom al catàleg dels
corruptes, a qui després de llevar-li la custòdia ara també se li vol enretirar
la pàtria potestat. Sort i encert!
Personalment els toreros els prefereixo
vius i retratats a les portades roses del setí. L’atavisme endèmic a la pell
del brau ha tornat a treure les banyes –una mitja lluna de mort al front d’un
toro- a les cinc en punt hora lorquiana.
Sóc a temps d’endur-me el paraigües. Els
meteoròlegs dibuixen un mapa de fortes tempestes de Pokémons amb molts de Pikachus
i força aparell elèctric. Tamborinades d’estiu!
