Que l'estiu venia molt carregat de notícies ha estat una percepció poc
afortunada per la meva part. Em vaig precipitar, ja em perdonareu. La fresca i
aquesta tardor anticipada em van destarotar, com les orenetes. Reconforta, doncs,
detectar que la premsa ja torna a transitar pels indrets que són de natural els
propis per al mes d'agost. ¿On s'ha vist que durant aquest període aflorin
notícies importants o que ens puguin neguitejar? Tanmateix, perquè som al més
mes meravellós de l'any, els diaris han esmenat la tendència i reprenen
l'interès pels rèptils d'estiu. Entre tanta criatura mediàtica com s'hi
arrossega és evident que també en pot sortir, dels cataus, algun escurçó tocat
pel sol i sibilant. Jo em decanto, quan es tracti d'àmbits més casolans i
propers, adjudicar-los a la categoria del "tinto de verano", amb poca gasosa i molt de vi "peleón".
Per exemple. Avui ens hem assabentat que l'alcalde de la ciutat de
Baden, a Suïssa, es dedica a l'art de conrear el "selfie" nu a la seva oficina municipal en hores de treball.
Aquesta és una modalitat fotogràfica molt d'actualitat que té els antecedents
en el mite clàssic de Narcís, aquell que va enamorar-se de la seva imatge
reflectida a la pell d'aigua d'un bassal. L'ajuntament ha decidit apartar-lo
del càrrec mentre no s'aclareix la situació. Una mesura enraonada!
Com l'heroi grec, aquest
representant públic del nostres dies es trobava tan perfecte que va decidir, en
un gest més que generós -podríem qualificar-lo d'esplendidesa estètica- de compartir-se
a si mateix amb una persona coneguda. I aquí la va errar, per dir-ho sense
trair l'antecedent mitològic representat magistralment per una pintura d'en
Caravaggio. El batlle suís va passar per alt la immediatesa i el poder del
safareig tecnològic actuals.
Es veu que la carrosseria apol·línia d'aquest suís, exhibida en un marc
incomparable carregat d'atributs locals, va transitar per la xarxa. I va
arribar a una jove –la història té certa dosi d'exemple o de lliçó moral a no
seguir- que va amenaçar amb publicar-la i, alhora -que és possible- amb
suïcidar-se. Per això el servidor públic hauria sol·licitat la intervenció de
la policia. És, doncs, arribats en aquest punt, la raó per la qual la notícia
ha traspassat la formidable asèpsia bancària del país helvètic.
Una serp d'estiu. Anem bé! Perquè si som a l'agost, aquesta és la mena
d'informació que pertoca. Només en surt malparat el protagonista i, que els
déus així ho vulguin, la implicada hagi desistit de llançar-se al buit per la
finestra tot emmarcant –alhora, que també és factible- el posat sensual de
l'alcalde mida pòster en blanc i negre, que sempre resulta més artístic.
Un altre alcalde, el de Valladolid -com si es tractés d'un cicle
temàtic-, el Sr. León de la Riva, ha decidit transsubstanciar el "tinto de verano" en sangria agra
per a joves usuàries d'ascensor a la matinada. Segons ha declarat, viu aterrit mentre
es decanta per les saludables escales de sempre davant l'epidèmia de noies
joves, tant o més esculturals que el seu col·lega suís, que s'arrenquen els
sostenidors o la faldilla i et cerquen les pessigolles als esmentats muntacàrregues
d'altiplà. En l'anàlisi dels fets ja hi ha qui hi fa certa dosi de competència
deslleial per atraure el turisme low cost
de la Barceloneta amb què els veïns del barri pretenen esguerrar l'estiu a
l'alcalde olímpic, el Sr. Trias.
No vull acabar sense celebrar, tot fent costat a la presumpta
iniciativa publicada per la premsa d'ahir, que l'Albert Serra, l'insigne
productor i director banyolí, treballi en la proposta de recerca d'un drac mític
al Pla de l'Estany.
