L’huracà
Ophelia amenaça els flancs gallecs. La globalitat meteorològica és cada vegada
més equànime i ens amara amb fúria caribenya. Dies calents, més que tropicals,
bufen i emborrasquen aquesta tardor atípica. Una contradicció a les temperatures
inusuals i a la sequera pertinaç amb una escadussera -però prou abundosa- collita
estacional de bolets. Desconcertat -per si de cas- jo he recuperat la samarreta
imperi del fons d’armari. Decidir com em vesteixo cada matí és tot un repte. ¿Amb
la camisa ja en faig prou o arrossego també una peça lleugera per si el dia esdevé
rúfol i acaba fresquejant?
Ja veieu, la
cosa s’ha decantat cap al tèxtil de temporada. Arribats a aquest punt proposo
un estudi de caire científic respecte dels metres quadrats de bandera que s’han
comercialitat en l’efervescència de carrer o han acabat penjats a les
balconades en una solitud melangiosa atacada pel sol i pels elements. S’haurà
de seguir l’evolució de l’Ophelia per si els acaba esfilagarsant. Aquest indicador,
la superfície total de les banderes, podria escatir -a manca d’un referèndum
acordat- com estan les forces que es mesuren i s’alternen als carrers
barcelonins, per acotar-ho. N’ha transcendit que ahir, a Madrid, els venedors
ocasionals no donaven l’abast a reposar la mercaderia.
L’edició
d’aquest any de la festa de la Hispanitat també ha batut altres rècords. Cal
destacar el meritori concurs i el protagonisme d’entranyables mascotes en la
desfilada. Els observadors objectius xifren en un 50% l’increment -una
innovació lloable- en la participació de bèsties sumptuàries de les que no es poden
cavalcar o no estiren carretes casernàries. Enguany un temerari gos motoritzat
-sense casc ni ulleres protectores- competeix per les simpaties que de bell
antuvi monopolitzava la marcial cabra legionària. Caldria analitzar com es
decanten les preferències entre els partidaris d’un o d’altre ésser. Ja hi ha
diversos grups de xats a les xarxes -una animalada- competint pels “m’agrada”
envers del quisso amb monopatí o del domèstic mamífer
artiodàctil remugant altrament conegut com la cabra.
Tornant al
tèxtil -si encara no l’han deslocalitzat- us he de prevenir que estic molt intrigat,
delerós del paper setinat que n’ha de documentar les tendències que han estat
paradigma d’elegància i han excel·lit a l’audiència reial del 12-O. Descartats
per raons obvies el Sala-i-Martín i en Jaime de Marichalar, el Duque de Lugo,
que hi podien aportar color i excentricitat en afers d’indumentària, m’hauré de
centrar en la diversitat del sector femení. No estic encara en condicions d’una
crònica com cal, només un breu esbós -una primícia- focalitzat en la bossa de
mà de la presidenta de la Comunitat de Madrid que, alhora, em qüestiona el
recompte del metratge en l’aritmètica de les banderes. Com validar aquest
estampat en els diversos complements? Compten igual, per metre quadrat, o tenen
un plus de qualitat que ha de comportar una bonificació ponderada de
superfície? Ho consultaré als estadístics. Per ara, dejú de les revistes del
cor -la guia que ha de depurar l’anàlisi detallada i m’ha d’il·luminar la mirada-
declaro solemnement la meva feblesa pel vestit negre amb guants color bordeus
fins al colze de la vicepresidenta. Un destil·lat subliminal d’alt octanatge
entre Rita Haywoorth i Jacqueline Kennedy.
Compte, Mariano!
