El panorama polític és sorprenentment
–decebedor?- previsible. El PP gallec encara hauria augmentat en nombre de vots
la consolidada majoria absoluta. Algú ens hauria d’explicar com és possible que
la corrupció no passi factura als populars. Virtuts del pop a la gallega? Els
analistes aliens, més enllà d’aquesta sagristia corrompuda on no es purguen els
pecats, no ho deuen entendre pas. Quin país més estrany. Una nació d’indolents
que premia aquells que l’espolien. Com és menja tot això? Suposo que alguns gallecs
s’ho han d’empassar amb grelos per
guarnició i amb un bon albarinyo al
so d’una gaita sonant.
El dia després de les eleccions
gallegues i basques el circ polític està molt mogut, en ebullició. Ja hi ha
l’aigua al punt just de temperatura per afaitar el funàmbul Pedro Sánchez. El trencadís
a les esquerres és tradicional, com una plaga endèmica. Algunes aliances
autonòmiques dels socialistes amb Podemos
també trontollen. ¿Preludien unes altres eleccions de cara a les quals cal
marcar terreny? En Mariano ha decidit prescindir del plasma, donar la cara i
admetre algunes preguntes sense canviar cap ratlla del guió. Es tracta del
contracop a la reacció del dirigent socialista de convocar unes primàries per
apaivagar les ínfules caïnites d’alguns barons/baronessa. Al puzle de la unitat
o li manquen peces o no hi encaixen.
La sort d’en Mariano, al contrari, és
de catàleg. Aquest personatge practicant l’art taurí dels estatuaris en fa prou
amb què no l’enxampin descol·locat ni massa loquaç. Només s’ha d’estar quiet i
callat vigilant que no li caigui la flor del cul o que la fortuna política
l’abandoni. En l’improbable govern alternatiu, unes altres eleccions
l’afavoririen encara que coincidissin amb Nadal, Sant Esteve o els Reis. El
lideratge i el poder seductor de masses d’en Rajoy hauran de figurar als
manuals d’estratègia política així que es jubili com a president vitalici del
govern provisional.
Ja poden caure destrals de punta al
clavegueram embussat amb la premsa desbordada recomptant compareixences per
corrupció, frau o prevaricació que a en Mariano no li arriben els esquitxos
d’aquest sang i fetge polític que fa la xup-xup dia sí, dia també. Ni l’esclat
hipercalòric de la Rita li ha produït la més mínima taca a la corbata. Pures anècdotes
per a un determinat electorat que ho percep com un mal menor en l’ètica
funcional del ja m’està bé. De vegades em pregunto què en deuen pensar els
països una mica menys tramposos on una ministra dimiteix perquè l’han enxampat
plagiant una tesi doctoral, per exemple.
Coses de contrades on escalfa de valent
el sol i la sang és més tèbia. Afers sense importància, fidelitats que s’ho
poden permetre tot exhibint-se perquè ningú s’escandalitza. Aquests dies uns
legionaris es manifesten perquè volen arravatar del nomenclàtor l’honor a un
general intel·lectual que cridava “Mori la intel·ligència!”. Aquest profeta
visionari ha mobilitzat la flor i nata legionària a Madrid. Em torno a
preguntar què pensarien els berlinesos de veure desfilar una nostàlgica companyia
extemporània amb una cabra per mascota –encara que aquesta fos alpina- pel merkelià
bulevard Unter den Linden.
Continuem amb les desfilades. Avui
mateix ha començat l’edició anticipada del Cibeles
Madrid fashion week amb una passarel·la de models que vol imposar la
tendència “Black” als caixers
automàtics. Reputats figurins de les agències de moda Caja Madrid i Bankia
s’han aplegat per redefinir les línies de tardor i d’hivern a l’Audiència
Nacional. Un saló, el d’enguany, que ha jugat fort en la difusió amb un
màrqueting contundent fixant l’estil que ha de marcar els nostres fons d’armari
–i de butxaca-. Dotze milions -12.000.000 d’€- es calcula que és la quantitat,
cèntim d’euro amunt, cèntim d’euro avall, que l’organització ha invertit perquè
el ressò i la empremta arribin a tots els àmbits. Un exèrcit de paladins del
nou estil de vida, uns lluitadors que ens van alliçonar i ens il·luminen encara
amb la insospitada operativitat de les targes de crèdit. Només pretenien
–exemplars- eradicar el diner negre que no li és propi al món financer del
plàstic perquè aquest sempre deixa una traçabilitat i un rastre.
L’última desfilada o passarel·la serà
més una processó marcant el pas de l’oca cap a unes urnes nadalenques. Des de l’extenuació
Espanya tornarà a votar perquè en l’estretegia, el PP, a cada bugada hi guanya
un llençol!
