Cromos
d’actualitat-. Al programa dels dissabtes de TV3, FAQS, se les van tenir en Margallo i en Maragall. Una al·literació
onomàstica que no rima gens amb la visió política des de Catalunya i per a
Espanya -o a l’inrevés-. Qui es va fixar en l’embolcall d’en Margallo ens
alerta que s’ha fet quelcom, relacionat amb l’estètica. Sí que exhibia un posat
de pa de ral que pot tenir a veure amb selectes retocs per assolir una
immortalitat juvenil i més lozana com
diuen a l’altiplà.
Al mateix
programa va causar molt d’impacte el testimoniatge d’un pres jove que ha
compartit pavelló, passejades i el microclima a la presó de Soto del Real amb
en Jordi Cuixart. Diguem que la quotidianitat sense connotacions polítiques
d’alta volada conferia una frescor extra a un personatge que no tenia ni idea
de qui era en Cuixart o, més gros encara, de qui era la Pilar Rahola just fa
quatre dies i a qui vam veure abraonar-se a aquest jove convicte. Una insòlita
història de delinqüència comuna a causa d’un afer de drogues que va arribar al
cor de l’audiència.
Moments
televisius que omplen d’estampes l’àlbum mediàtic tot (des)informant, creant
opinió o adoctrinant -a triar-. Avui s’ha emès l´últim cromo internacional, ha
sortit a les pantalles dels quioscos la victòria per golejada d’en Putin a les
Rússies. El testosterònic líder mundial revalida la condició de tsar de les
antigues URSS i s’assegura durant sis anys més el control d’un terç del poder
global. Per a la felicitat perfecta, tot exercint d’emperador siberià, li
caldria també la no caducitat, com al col·lega xinès, Xi Jinping, que li acaben
d’aplicar la perpètua. En Putin viu molt proper al gaudi absolut i a la lozanía del Margallo, ja que alguna
pinzellada reparadora entre les esquerdes estructurals efecte de la càrrega
política semblarien oportunes i versemblants.
Al concert
mundial pel poder i pel control global no em puc oblidar del tercer tenor, el
més histriònic i retocat de la Troika, el gran Donald Trump. Aquest apastanagat
líder és un col·leccionista de serrells col·laboradors defenestrats o de tupés
desenamorats. Avesats a les fluctuacions, vel·leïtats i capricis del seductor cowboy, què més ens podria oferir per
tenir-nos enganxats al plasma. Aquest presentador de l’NBC reciclat a president
n’és un expert. També ha tret el seu cromo particular, un de vistós relacionat
amb l’actriu porno coneguda com a Stormy Daniels a qui en Donald reclama vint
milions de dòlars, a milió per vegada -no sigueu malpensats!- que la
tempestuosa pneumàtica ha esbombat la història -una!- amb en Trump. La
loquacitat sexual reiterada, excepcionalment femenina, aquests dies ha començat
a cotitzar a Wall Steet alhora que hi ha intrigants maniobres en
l’acomiadament, hores abans de jubilar-se, d’un responsable de l’FBI per haver
participat en una investigació sobre el Russiangate.
Quina
audiència arribaria a tenir una trobada entre el rus, el xinès i l’americà en
la intimitat i sense embuts -i no es tracta d’un acudit suat-. Veig en Margallo
d’assessor extern aconsellant cirurgians de la sanitat pública i a en Mariano,
rere del plasma, prenent apunts. Dos de tres ja s’han perpetuat mentre en
Mariano s’ha postulat com a pretendent a la candidatura per a la immortalitat
executiva d’aquesta part del globus terraqüi amb boina.
A en Dalí,
sense cap enrenou mediàtic perquè el seu cromo surrealista ja té la morbositat
exhaurida, li han retornat les peces anatòmiques que li van manllevar per
comprovar la paternitat d’una pitonissa figuerenca tocada per la tramuntana i,
possiblement, pels somnis de notorietat. El pintor torna a reposar aliè al
rebombori post exhumació enmig dels esclats morbosos molt a l’alça que s’han
viscut aquestes darreres setmanes. Que visquin les cadenes, la presó permanent
revisable i les sagrades relíquies del genial empordanès!
Coincidirem en
com de feixuc es arribar a tenir tots els cromos, organitzar-los i de completar
la col·lecció. El mercat del cromo té les seves estratègies comercials
fonamentades en la paciència, l’esperança i la il·lusió d’aquells que hi
perseveren. Entre els repetits -tengui!-
i els escadussers, arribar-hi té mèrit perquè pel camí sembrat de desanimats
inconstants es produeixen moltes baixes. Un exemple desconcertant d’actualitat
és com de difícil serà completar l’àlbum de la jubilació malgrat tenir-los tots,
els drets i els cromos. Aquests dies el sector dels post menopàusics
prepensionistes i els retirats per llei patim el neguit de veure i viure com el
gran àlbum a tot color del benestar social cada vegada és més magre i en blanc
i negre.
En aquest món
tampoc aspiro a la immortalitat sempiterna del poderós xines, a la imperible
vigoria del rus ni a la immarcescible seducció de l’americà del serrell
envejable. Em conformaria a saber que els cromos arreplegats, engruna a engruna,
fossin autèntics, garants d’una panoràmica digna sense ensurts ni misèries. En
Mariano, el pretendent, continua prenent apunts i recomptant avis emprenyats
perquè, segons la guàrdia urbana, no li surten els números.
Cromo
aquàtic-. Aquest mar nostre, gresol de cultures i banyera transhumant, està
esdevenint una palangana de vergonya amb més cadàvers que sardines.
Bon Sant
Josep!
