Un cap de
setmana especial perquè enguany Sant Jordi s’escau en festiu, quelcom que no fa
el pes als venedors de roses perjudicats per l’absentisme laboral. En els
llistats de flors més venudes el clan de la rosa ha patit una davallada
significativa respecte de quan Sant Jordi se celebra en dia feiner. Tornaran
edicions més glorioses per al florit gremi.
A la Barcelona
impossible per la magnífica diada de Sant Jordi els primers indicis de la festa
m’han assaltat només sortir de l’ascensor. El president de la comunitat de
veïns ha muntat una parada a l’entrada i signa exemplars del seu llibre editat
amb cert oportunisme ben trobat, Historia
de una escalera. M’ha semblat entranyable. No m’he pogut estar de
comprar-ne un, d’exemplar, que molt amablement m’ha dedicat i, pel mateix preu,
m’hi ha entrat un punt de llibre totalment artesanal -manufacturat per la néta-
i una rosa una mica pansida, però una rosa. El meu sentit de la prudència m’ha
estalviat els comentaris i la crítica literària, ho deixaré estar per a properes
ocasions, quan l’autor esdevingui un escriptor consolidat i encara més
mediàtic.
