Micròfons al pil pil

La gastronomia catalana és excel·lent i amb especialitats diverses. Des de la cuina de mercat d'autor a les versions més de plat pla i sorprenent de l'Adrià passant pel menú amb pretensions, el casolà i el de patacada. Podem triar la carta, el lloc i la mena d'àpat que preferim. Segons l'ocasió i la butxaca.

Al ressò culinari internacional, darrerament, hi hem d'afegir una nova creació que està tenint un èxit aclaparador. No es tracta pas d'una fusió enginyosa d'ingredients esferificats amb textures sorprenents per al paladar. És més pròpia del segle XXI i vindria a superar la revolució del mestre. A les cartes selectes hi figura com micròfons al pil pil. Una concepció que agermana el nostrat bacallà amb panses de la quaresma de tota la vida amb un toc ètnic basc, que en bressola el giny, i el component tecnològic en una amanida de cables, xips i andròmines electròniques diverses i repetitones; la gràcia innovadora del plat. 

Ha transcendit perquè s'ha filtrat i s'ha publicat una conversa entre la dirigent del PP català i qui la premsa qualifica d'examant del Jordi Pujol fill. L'Alícia Sánchez Camacho ja hauria sospitat que la guarnició en aquell restaurant se'ls havia passat. El carrisqueig dels components alertaven d'una digestió dura de pair. Diguem que no estava al punt.

Una agència de detectius en hores baixes hauria patit una pèrdua de fiabilitat i d'informes que pul·lulen per l'horitzó com una plaga apocalíptica de llagostes. Ho devoren tot, credibilitats i intimitats. Tant que als comiats de solter, o de soltera, s'imposen les trobades mudes, com a les pel·lícules de moda en blanc i negre que han tornat a les pantalles. Una tendència que va a més, en taca d'oli, i que ja abasta fins i tot les sales de vetlles dels tanatoris. Muts i a la gàbia!

La confusió, el desconcert, el temor a ser objecte dels espies s'ha instal·lat pels xamfrans de la ciutat comtal i als reservats dels establiments. El gremi dels jardiners d'interior se suma als sectors en crisi després que cap menjador amb clients distingits gosi parar taula amb quelcom que no sigui allò estrictament indispensable. Res de setrilleres de disseny, cap cistell per al pa que ningú tasta.

Que si va estar la dirigent del partit popular qui va tenir la iniciativa, que si van ser els sequaços de l'agent Montilla 007 amb llicència per a escoltar. Que si és una andanada contra l'independentisme perifèric... En traurem l'aigua clara?

A la ciutadania en general, sobretot a aquells que anem de menú de patacada i casolà, la situació ens sobrepassa. No entenem res. Què està succeint? Podem concloure que els polítics s'han begut l'enteniment i, alguns, la decència.

Són tants els fronts oberts com el desconcert i la capacitat de sorpresa que cada dia se supera amb un nou rècord d'estupefacció. ¿Hi ha algú que en sap el guió i el dosifica estratègicament amb objectius ben foscos?

  2013 02 19