Cyrano.com

Alguns mitjans ja han començat a contractar redactors amb un xip per cervell i l'anatomia cablejada com a redactors de determinades notícies. L'imperi del robot és una realitat implacable que també treu les banyes al món dels diaris i substitueix els nocturns periodistes de pell esblanqueïda. La controvèrsia entre el paper o la pantalla és una alternativa que no incidia en l'ocupació dels professionals de l'opinió pública. Si la iniciativa s'imposa a favor –que ja ho està fent- d'aquests nous redactors que no prenen cafè i tenen la col·laboració enllestida quan toca, sense l'excusa que un cocodril els ha queixalat la crònica, viurem una nova etapa en el món de la comunicació.

Programes i aplicacions informàtiques redacten pàgines i pagines de dades fredes que, en el supòsit que el paper es mantingués per als museus, els romàntics addictes al tuf de les rotatives, els avesats a començar el dia amb els dits bruts de tinta i els que encara emboliquem els entrepans oliosos de tonyina amb els editorials molsuts de la premsa diària, gaudirem d'un exemplar gruixut, obès i en format enciclopèdic. Diaris i revistes amb molt de colesterol multimèdia.

Un allau de dades desapassionades, fredes i endreçades que habitualment ocupaven els becaris i alguns personatges poc creatius de les redaccions perdran la feina. Les pàgines farcides de dades bellugadisses com la borsa o les referides a l'esport amb les seves classificacions i d'altres fàcilment sistematitzables les redacta l'ordinador sense haver de consultar els diccionaris de sinònims. Sense perseguir el vol d'una mosca vironera cercant la inspiració. Notícies profilàctiques en brut i sense calibrar emocionalment ja surten a la venda des de les agències especialistes en aquesta mena de format.

Una revolució comparable a la que ha estabornit el món tradicional de la fotografia. Qui compra rodets encara? La virtualitat acaba de matar Fotoprix. Qui revela les instantànies del cap de setmana o del sopar d'empresa? Només fa una dècada que les cadenes del ram, abans del Photoshop, eren tan imprescindibles com un bon metge de capçalera. Ja no em remuntaré als fanàtics atacats per la síndrome de la diapositiva.

Però la nova tendència va més enllà i és més d'arrel. En la imatge hem substituït només el suport. Ara els míssils ja van directes no a la pell de l'assumpte que ens ocupa, sinó a l'ànima mateixa. M'imagino un Google News –que ja és una realitat- o The Microsoft Post actualitzant el contingut al segon. Píndoles informatives vives i en directe autoconfegint-se amb una eficiència esborronadora. Associades a imatges –això no és nou-, però amb mapes interactius de tot el món que ens permetran arribar al localisme amb molt de detall. Andròmines que reproduiran ambients remots capaços de transportar-nos a escenaris virtuals, miratges d'un realisme espectacular que un dia han de poder reproduir de l'olor a pólvora de la Franja de Gaza al perfum de les llimones del Carib.

L'esquelet de la notícia sempre s'ha pogut mercadejar a les grans agències. Després, només cal cuinar i acolorir allò que sortia de les impressores esgarrapant el "neutral" paper continu. Era la producció anònima d'un aplicat redactor que mastegava xiclet, fumava d'amagat i rosegava llapis tot omplint estàndards informatius. Una anècdota de passat per als manuals de les facultats de periodisme!

El pampallugueig de la màquina redactant on, qui, què, quan és quelcom real i que alguns mitjans ja han adoptat. La mare dels ous és, com sempre, el com i el per què. Vestir l'ossada de la informació té tantes possibilitats com una trobada de dissenyadors de barrets amb tants caps i a cada casa, un món! I a cada ordinador, un ratolí, perquè ha d'arribar el dia que les computadores es llevaran amb el dilema de quin perifèric trien, com qui escull la corbata.

Serà capaç la màquina de redactar una crònica d'un succés triant com presenta el protagonista –el qui- i per què ho ha fet. Aquest és el moment clau de decisió quan els professionals colen i destrien un fet per presentar-lo des de la seva perspectiva. És el punt exacte on s'amaneix el plat. Just el moment on els tramposos conceptes d'objectivitat i d'independència informativa perden la credibilitat. A qui adjudicarà, el robot redactor, l'adjectiu "terrorista". Al nen llançant una pedra a un tanc o a l'altre adolescent que pren el fusell d'assalt que el pare té desat sota del matalàs -per si esclata la III guerra mundial- i metralla els companys de col·legi?

No cal ser profeta per endevinar que a les bases del Concurs de Cartes d'Amor, que enguany ha celebrat la segona edició a Sant Joan de les Abadesses, s'hagi de canviar les condicions tot explicitant que no s'admetran cartes amoroses redactades amb el programa Cyrano.com.

Desendollo!