Preludis de tardor

L'imperatiu de la periodicitat és una tirania que no admet el pretext de les vacances. En algun lloc vam dir que a l'agost no tancàvem. El món rodola perfumat de cremes protectores quan l'evolució de les espècies fa el seu curs; una tortuga, babaua en perill d'extinció, pon ous d'amagat al litoral tarragoní, en Peret ens deixa i en Jordi Pujol abandona el Ripollès per endreçar papers personals a la seu del despatx de Barcelona.

En aquest punt estacional delicat i intrigant, a en Peret li ha calgut l'ascens al cel dels rumberos perquè tothom el beneeixi i li reconegui la seva aportació; sinó a la música, a l'alegria de cantar i de ser feliç. En Peret, en diminutiu, és el gitano mataroní amb fila de bon jan a qui tothom fa, des que ens ha deixat, el pare de la rumba catalana. El Pescaílla, amb qui se les tenen per la paternitat del gènere, va marxar fagocitat per la faraona, la Lola Flores. Ja s'ho ventilaran davant del tribunal de déus gitanos que hauran de decidir qui en té la patent.

De la cabra alpinista evolucionant als aires d'una secció de vent i trompetes gitanes –en Goran Bregovic diu que els gitanos iugoslaus, quan els reclutaven, eren capaços d'aprendre a bufar-les en una tarda- a la guitarra meravellosament caòtica del carrer de la Cera sota d'un ventilador vertiginós que omple d'aire fresc i compàs una nova mena de música que encisa per la vitalitat, hi regna aquest beach boy de l'arena mataronina que ens ha deixat fent certa aquella meravella de el muerto vivo, "que no era mort, que estava de parranda". La picardia en la confusió de la notícia i la contranotícia aquesta vegada s'ha verificat irremeiablement.

Vestit de soldat fent ballar els caporals del xusco i la tropa, enfilat en un tractor predicant evangelis o competint amb les rosses sueques al festival d'Eurovisió, ens va arrencar un somriure còmplice sense ser-ne partidaris del tot i -sense esforçar-s'hi- ens embadocava amb la màgia dels gitanos simpàtics. En aquells temps grisos, en Peret, "enredant per aquí, enredant per allà", també ens va entabanar amb una guitarra i un posat trapella de qui aquests dies tothom se'l sent una mica mig amic. O del tot.

Just farà l'any, per la Mercè d'enguany, en Peret –inconfusible- seia a la terrassa d'un bar mataroní envoltat dels seus. Un patriarca de la mida d'un buda gitano es contemplava la vida i el carrer. Aquella nit el vaig tornar a retrobar damunt de l'escenari a la Plaça Catalunya, exercint pontificat i vénen els secrets d'una vida com qui mercadeja peces de roba pels mercats d'Osona. Sense saber-ho se'ns acomiadava al rovell de l'ou i de la festa en la Barcelona hechicera que anticipava el poder de la ciutat i d'en Peret per passar del mig amic al de per vida i per sempre. Bon cel, Peret!

Coincideix quan l'estiu i les vacances són a les acaballes. La llum al capvespre es va tornant tímida i sant tornem-hi és a dos fulls de calendari, just al caure de la pàgina estival que ja és història als àlbums digitals. Vivim d'aritmètiques que es resolen amb els dits d'una mà. Assistim a un final d'agost acabat en diumenge. El proper dilluns i el primer de setembre posaran la fita del nou curs en la perfecció per a calendaris primmirats si és que som capaços de suportar la càrrega emocional que comporten tornar a la feina i aquest dilluns en coincidència sideral. La sacsejada es preveu garantida.

Un correu, la banda sonora preliminar a la tardor i la retrobada amb energia renovada, certifica que a partir d'ara comencen la rutina i la normalitat. Finalment algú amb seny ens allibera dels esclats d'optimisme per llei i de l'alegria d'ofici decretada al compàs d'una cançó d'estiu devaluada. La barbacoa, que rosteix qui no sabíem si ho podríem suportar, deixarà també de torrar les manifestacions somatitzades en reaccions d'allò més pintoresques. Hem de veure com la pell bruna es torna blanc full de paper i la pau estival, estridència matinera.

Som als preludis de la tardor bressolats pels arpegis d'un temps emocionant -i apassionant-. Dels dies il·lusionants que s'apropen. Perquè Barcelona, com cantava el mestre Peret, té poder!

Som-hi, doncs, que no ha estat res i ja ens hem situat a la cua del proper esclat nadalenc! Bon curs i molt bon any!