L'imperatiu de la periodicitat és una tirania que no admet el pretext
de les vacances. En algun lloc vam dir que a l'agost no tancàvem. El món rodola
perfumat de cremes protectores quan l'evolució de les espècies fa el seu curs;
una tortuga, babaua en perill d'extinció, pon ous d'amagat al litoral
tarragoní, en Peret ens deixa i en Jordi Pujol abandona el Ripollès per endreçar
papers personals a la seu del despatx de Barcelona.
En aquest punt estacional delicat i intrigant, a en Peret li ha calgut
l'ascens al cel dels rumberos perquè tothom el beneeixi i li reconegui la seva
aportació; sinó a la música, a l'alegria de cantar i de ser feliç. En Peret, en
diminutiu, és el gitano mataroní amb fila de bon jan a qui tothom fa, des que
ens ha deixat, el pare de la rumba catalana. El Pescaílla, amb qui se les tenen per la paternitat del gènere, va
marxar fagocitat per la faraona, la
Lola Flores. Ja s'ho ventilaran
davant del tribunal de déus gitanos que hauran de decidir qui en té la patent.
De la cabra alpinista evolucionant als aires d'una secció de vent i
trompetes gitanes –en Goran Bregovic diu que els gitanos iugoslaus, quan els
reclutaven, eren capaços d'aprendre a bufar-les en una tarda- a la guitarra
meravellosament caòtica del carrer de la Cera sota d'un ventilador vertiginós que
omple d'aire fresc i compàs una nova mena de música que encisa per la vitalitat,
hi regna aquest beach boy de l'arena
mataronina que ens ha deixat fent certa aquella meravella de el muerto vivo, "que no era mort,
que estava de parranda". La
picardia en la confusió de la notícia i la contranotícia aquesta vegada s'ha
verificat irremeiablement.
Vestit de soldat fent ballar els caporals del xusco i la tropa, enfilat en un tractor predicant evangelis o
competint amb les rosses sueques al festival d'Eurovisió, ens va arrencar un
somriure còmplice sense ser-ne partidaris del tot i -sense esforçar-s'hi- ens
embadocava amb la màgia dels gitanos simpàtics. En aquells temps grisos, en
Peret, "enredant per aquí, enredant per allà", també ens va entabanar
amb una guitarra i un posat trapella de qui aquests dies tothom se'l sent una
mica mig amic. O del tot.
Just farà l'any, per la Mercè d'enguany, en Peret –inconfusible- seia a
la terrassa d'un bar mataroní envoltat dels seus. Un patriarca de la mida d'un
buda gitano es contemplava la vida i el carrer. Aquella nit el vaig tornar a
retrobar damunt de l'escenari a la Plaça Catalunya, exercint pontificat i vénen
els secrets d'una vida com qui mercadeja peces de roba pels mercats d'Osona.
Sense saber-ho se'ns acomiadava al rovell de l'ou i de la festa en la Barcelona hechicera que anticipava el poder de la ciutat i d'en Peret per
passar del mig amic al de per vida i per sempre. Bon cel, Peret!
Coincideix quan l'estiu i les vacances són a les acaballes. La llum al
capvespre es va tornant tímida i sant tornem-hi és a dos fulls de calendari,
just al caure de la pàgina estival que ja és història als àlbums digitals. Vivim
d'aritmètiques que es resolen amb els dits d'una mà. Assistim a un final
d'agost acabat en diumenge. El proper dilluns i el primer de setembre posaran
la fita del nou curs en la perfecció per a calendaris primmirats si és que som
capaços de suportar la càrrega emocional que comporten tornar a la feina i
aquest dilluns en coincidència sideral. La sacsejada es preveu garantida.
Un correu, la banda sonora preliminar a la tardor i la retrobada amb
energia renovada, certifica que a partir d'ara comencen la rutina i la
normalitat. Finalment algú amb seny ens allibera dels esclats d'optimisme per
llei i de l'alegria d'ofici decretada al compàs d'una cançó d'estiu devaluada. La barbacoa, que rosteix qui no sabíem
si ho podríem suportar, deixarà també de torrar les manifestacions somatitzades
en reaccions d'allò més pintoresques. Hem de veure com la pell bruna es torna
blanc full de paper i la pau estival, estridència matinera.
Som als preludis de la tardor bressolats pels arpegis d'un temps
emocionant -i apassionant-. Dels dies il·lusionants que s'apropen. Perquè Barcelona,
com cantava el mestre Peret, té poder!
Som-hi, doncs, que no ha estat res i ja ens hem situat a la cua del
proper esclat nadalenc! Bon curs i molt bon any!
