Ciberbatalles

Fa uns dies que quan obro l'ordinador, així que els xips s'han escalfat una mica, m'apareix una senyora molt pneumàtica de voluptuositat ben posada que m'ofereix la seva amistat. Temptat, però temorós, l'envio a la paperera del rebuig –perquè les amistats també s'han de reciclar- encara que no sempre ho faig prou convençut. Haurà estat una bona decisió? Em venç la voluntat guiada per la sensació desconcertant d'allò que no has triat i que d'altres, sense haver aixecat el dit, t'ofereixen en una invasió d'intimitats que no has demanat. Sovint la privacitat dansa al caire de la intromissió no sol·licitada.

En d'altres ocasions m'envaeix, quan navego pels mars virtuals de la comunicació, la sensació demostrable que recullen més dades de les que demano. Detecto, per exemple, com la publicitat és torna monotemàtica i reiterativa així que has consultat un producte, visitis la pàgina que visitis. Es veu que deixem un amor comercial a cada pantalla on desembarquem. Som predictibles amb un rastre que els perdiguers interessats de tots els gremis en segueixen la pista.

A no trigar massa anys, quan la nostra vida depengui encara més de tot allò que físicament no es toca però que incideix en la realitat, la dependència virtual d'una existència en línia i sense fils, haurem d'haver après a gestionar-ho. Amb unes regles del joc clares, netes, transparents i que ens permetin defensar-nos-en. Per ara, a les beceroles d'aquesta revolució tecnològica, vivim l'aventura dels primers exploradors perduts per les cartes de navegar suggestives mentre empenyorem la privacitat que ja no som capaços de controlar.

No voldria exercir de cronista profeta en catàstrofes. Abans confessaré que existeix un amic entès que me les inspira. Exposa -convençut- els arguments dels estrategs en la supremacia i com de vital serà –ja ho és, segons ell- el control, la defensa, el setge i la destrucció de la informació amb els objectius que es vulguin fins arribar a la ciberguerra. Analitza quins estralls pot produir una apagada cibernètica al marge del tradicional increment de la natalitat?

Aquest amic expert en batalles a cops de ratolí descriu uns desgavells cada vegada menys ciència-ficció tot dibuixant apassionadament el paisatge postbèl·lic de la III Guerra Mundial. Predica que després dels gasos químics de la primera gran guerra i dels efectes de la física nuclear a la segona, esdevindrà el "no-res" absolut amb els calaixos de dades virtuals remenats o buits. Arribats a aquest punt fa una pausa dramàtica, un xarrupet i continua el relat. Sense dades bancàries i en la misèria per la bancarrota del plàstic, sense semàfors regulant els embussos, sense dades mèdiques ni aspirines, amb els prestatges buits dels productes bàsics, el panorama és esborronador; tant que em repenso de retirar-li la confiança, a l'amic expert, i d'acceptar l'amistat de la pneumàtica de les pampallugues a la pantalla de leds abans que no es fongui.

Em penso que s'ha adonat de la meva confusió vital, de bescanviar-lo per l'opció menys apocalíptica. Però insisteix en la seva teoria. Es recolza en la recent foguerada electoral de les urnes proscrites del 9N. Vol exemplificar-ho en els afectes col·laterals del procés que posen de manifest com de nerviosos s'han posat alguns polítics i quines guerres –no sempre netes- s'han obert en diversos fronts. A declaracions, gestos i consignes per a tots els gustos hi ha hagut la temptació de trencar la fragilitat de les urnes de cartró. Que el 9N va estar un prodigi d'infraestructura electoral. Un miracle voluntariós amb molts paranys i amenaces pel mig. Fa una pausa llarga mentre paeixo el fil argumental de la seva disquisició.

Continua. El més efectiu hauria estat paralitzar el procés tot despatxant un virus devastador que hagués devorat els teclats dels ordinadors. Diu que durant els dies immediats i el mateix 9N la xarxa va patir un intent de col·lapse molt poderós. Que alguns portals van romandre inactius a causa d'aquest atac cibernètic –del segle XXI- amb la voluntat no reeixida d'impedir votar. Telèfons que no paren de trucar amb els silencis per resposta, consultes insòlitament desmesurades que no passen pels colls d'ampolla dels servidors de dades a les xarxes. Al caos per la incomunicació. Insisteix en la guerra cibernètica perfecta! Somriu, em metralla amb una bafarada de fum i escorcolla, a banda i banda, cercant espies de l'altre bàndol.

Assegura que hi ha constància que va existir. Malgrat tot la consulta va esdevenir un gran èxit tot i la crítica literària demolidora del Rajoy en el sentit contrari, de fracàs absolut. Impedir la paraula, l'entesa o la coordinació d'una diada com la que es va viure diumenge passat hauria estat un triomf estratègic en la batalla. Si no van enviar els agents a endur-se'n les caixes d'aquesta mudança estructural amb voluntat de canviar d'administrador de finques, algú va tenir cura, efectius, capacitat tècnica i recursos per semblar de mines el procés. Petites explosions que desendollaven la interacció o la dificultaven.

-M'has entès?

Tot i la incredulitat he sortit de la trobada amb molta precaució, que no em segueixin. Toco el dos una mica convençut que els prolegòmens d'aquesta conflagració mundial poden haver començat! Confirmo -i torno a comprovar- que he apagat bé el telèfon mòbil.