De trapelles modèlics n'hi ha de documentats
a bastament en la literatura del segle d'or castellana. El pícaro, el rufià, i altres individus de malviure van propiciar un
gènere novel·lesc de gran èxit, alguns procedien del club dels hijosdalgo arruïnats en la terrible
crisi dels segles. Una caterva de personatges avesats al tripijoc que havien
convertit l'engany en la manera de subsistir a la pressió social d'una
categoria ínfima de la noblesa que patia fam de veritat. Els nobles, amb més
teranyines que blasons, no podien treballar perquè la condició social els ho
impedia. Fills de quelcom –hidalgos-
que amb prou feines disposaven d'una capa i
d'un barret per cobrir les desferres en tots els sentits. L'aparença
d'unes engrunes aspergides estratègicament damunt de la barba per dissimular
que no havien menjat, per exemple. Individus sense massa moral i amb moltes
manies que vivien del rèdit obtingut amb petits furts i enganys que sovint
lapidaven al joc de daus o llegint el desenquadernat
–així anomenava la picaresca d'altiplà a la baralla de cartes-.
Estic per proposar la recuperació i la
renovació d'un manual per a trapelles. El definitiu. Una enciclopèdia que
revisi com la humanitat se les ha empescat per viure de l'esquena d'altri amb
una mena de codi d'honor o d'ètica del malfactor. Un mirall per a corruptes amb
recomanacions perquè, quan s'apropi el dia de passar comptes –que no hauria
d'arribar perquè el manual ho estalviarà-, no ens enganxi amb els pixats al
ventre. Una deontologia de la mentida que arbitrarà com ens hem de bellugar per
sortir-ne airosos. Auguro un gran èxit a aquesta iniciativa si algú s'hi posa
amb rigor. Planificar l'estratègia, els objectius i els indicadors de progrés
en la mai poc reconeguda activitat del pillatge entès en el sentit més ampli
del concepte.
Per dir alguna cosa i concretar-ho,
"Atraqui amb cortesia!", amb bones maneres, saludant amb cordialitat,
desitjant bon dia i, si cal, demanant permís –Disculpi, senyor, que li puc
prendre la cartera? –us faríeu creus de com d'agraït és el mètode i amb quina
alegria us oferiran la cartera, el rellotge i el mòbil. Un servei ben fet,
eficient. Segur que us demanaran una tarja perquè us haureu convertit en
l'atracador personal de capçalera. I això porta cua i té conseqüències
comercials ja que la vostra agenda de clients satisfets i orgullosos
s'engreixarà a les festes de societat on se us recomanarà com s'acostuma d'un
bon mecànic, un millor advocat, un bon dentista o un gestor de la renda eixerit.
Endavant, doncs, amb la iniciativa emprenedora. Oblideu-vos de vendre mocadors
al rodalies o de fer, simplement, pena desafinant-hi amb una harmònica de quan
us dedicàveu a l'escoltisme.
Posats a endegar la iniciativa també en
proposo implicar-hi la formació professional reglada en alternança –o dual-.
Això vol dir amb una formació pràctica en centres de treball –o al carrer- on
els futurs tècnics començarien a mamar la realitat laboral en contacte amb
prestigiosos professionals de reconeguda solvència. Cal valorar si caldria
reconèixer la condició d'expert emèrit d'aquells que fan vida en els internats
amb reixes a Quatre Camins, on es podrien preveure visites, xerrades i
profitoses conferències per tal de completar la part teòrica del currículum. La
cosa pràctica l'hauria d'impartir el sector en actiu amb la dificultat afegida
de conjuminar-ne l'agenda amb el calendari escolar i les vacances.
En aquest sentit vull reconèixer el mèrit
i les aptituds demostrades pel Petit
Nicolàs. Un personatge paradigmàtic, exemplar i brillant, que se li podria
atorgar un doctorat honoris causa tot distingint-lo per l'excel·lència en
l'exercici de l'activitat. Jo el proposo –el nomino, com diuen ara als
concursos- per dirigir la primera acadèmia oficial i reconeguda pel ministeri
d'educació i ciència d'entabanadors. Màster en escapisme i il·lusionisme,
propietari d'una col·lecció de cromos única i d'envejar, ofensivament jove, amb
cara de criatura de no haver trencat mai un plat, amb corbata, amb una
loquacitat de venedor ambulant de mantes zamoranes i pintes per a calbs. És l'exemplar
a protegir i a impulsar. L'executiu agressiu amb idees pròpies i amb una cartera de clients robusta.
Si tenim el gremi endreçat i legalitzat
s'acabaran els sobres en negre, les prebendes i les trampes. Amb la iniciativa,
les arques de l'estat veuran incrementat el cabal d'ingressos per reinvertir-lo
o retornar-lo a la societat d'on ha sortit el recurs en origen. Regulem i
sistematitzem la corrupció i el pillatge. Siguem valents, si ja vam incorporar
al baròmetre del PIB -el producte interior brut- el contraban, la prostitució i
el narcotràfic, fem un pas més. Siguem intrèpids i innovadors. Posem-hi, al
mateix sac, aquest cabal. Ja que no el tornen, almenys que en paguin tributs.
Agosaradament i amb tot el respecte he
enviat al senyor Rajoy aquesta proposta el dia que exposa al Congrés
"l'arsenal" de mesures per salvar la "convivència
democràtica". No es tracta -com ell exposa- d'inhabilitar els corruptes,
sinó de professionalitzar-los. Tampoc consisteix en augmentar el terminis de
prescripció dels delictes -com el president anuncia- sinó de legalitzar-los.
Si no pots amb l'enemic o les
circumstàncies, alia-t'hi! (Confuci).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada