Per pixar-s'hi!

Barcelona és una ciutat de disseny i capdavantera en solucions arriscades amb un punt de postmodernitat avançada. La iniciativa de l’ajuntament contra els dies tòrrids d’estiu ho corrobora amb la instal·lació d’uns urinaris descapotables i molt mediterranis. Consisteix en uns artefactes verticals amb aspecte d’aeronau extraterrestre pudent que apunten a l’infinit sideral i s’alimenten de combustible biològicament reciclat. Encara que la filigrana tecnològica comprometi la punteria de qui les pilota compten amb un revolucionari avantatge innovador, no disposen de tapa.

L’afer de la tapa ha estat molt polèmic, més que no pas la discriminació del passatge galàctic que, per ara, només admet el gènere masculí. Les puristes casolanes de les impol·lutes tapes abaixades ja haurien aixecat el dit i la controvèrsia a la qual jo m’hi solidaritzo i també vull reivindicar. Tothom sap que un vehicle descapotat com aquest, pel cap baix, et despentina el serrell. Al disseny minimalista de la nau també hi trobo a faltar un parabrises o un para-sol. Una petita protecció contra els esquitxos dels meteors intergalàctics i, alhora, un recer a les radiacions que emeten i suporten aqueta mena de vehicles espacials.

Alguns veïns propers a les improvisades rampes d’enlairament ja s’han queixat per les molèsties que causen. Un enginyer aeronàutic especialitzat en míssils d’abast mitjà ha emès un comunicat assenyat suggerint –com si es tractés d’un Cap Canyaveral barceloní- que se n’hauria d’haver previst la localització a primera línia de mar i enfocades cap a l’est. Això en facilitaria el seguiment durant l’ascens i en el cas –Déu no ho vulgui!- d’entrebancs o d’un imprevist en la maniobra caurien al mar sense causar massa danys col·laterals. En el mateix comunicat l’insigne científic defensava l’orientació i el rumb adduint les dificultats afegides durant les diades ventoses. Insisteix, el consistori s’hauria de protegir de possibles responsabilitats subsidiàries alertant -en un espai ben visible- que no n’és el culpable si bufa amb certa intensitat la tramuntana gregalada.

Els responsables municipals de la iniciativa es defensen concretant que es tracta d’una prova pilot. El programa, un repte meritori i lloable, té de termini fins a la Mercè, la festa major de la ciutat. Si no s’han produït massa sinistres –ni tramuntanades- caldrà valorar l’experiència establint nous objectius i indicadors que n’avaluïn l’eficiència i l’impacte de l’agosarada provatura. L’enginyer esmentat, de certificada solvència en altres assajos pioners, ja s’ha compromès en la recerca d’una versió híbrida amb menys emissions i de consum més ajustat.

La regidora de districte i els responsables de l’àrea de medi ambient i serveis urbans han coincidit a afegir-hi -a l’impacte ecològic de la mesura- un argument polític definitiu que avala el nou tarannà municipal: la transparència.

Com n’és de difícil gestionar –manar i decidir!- perquè ja se sap que l’oposició hi troba pèls a tot. Defectes, deficiències, mancances, imperfeccions... desqualificacions sense fonament que superen la grolleria gratuïta d’un personatge impresentable que ha deixat anar sense pensar-s’ho: -Per pixar-s’hi!