El Sr. Chen i Sant Pancràs.

Preneu nota. Recordeu, és diu Chen Yansheng. És el nou home fort del RCD Espanyol, l’amo. Com el seu nom i aspecte indiquen és un xinès amb molts de diners. Un magnat, un empresari o un home de negocis que ha comprat l’equip esportiu amb seu a Cornellà del Prat. Aquest oriental de la Xina no ha vingut pas a posar un basar o a regentar un bar, s’ha proposat que al Barça i al Reial Madrid li surti un competidor de copes i lligues amb pilotes d’or ferm i capaç. Deu ser per la grandària del projecte i pels objectius estratègics anunciats que l’associo sense segones intencions al Dr. Fumantxú del futbol. Seriós i hieràtic, amb un punt de rodanxó que no li escauria al malèvol Fumantxú, és tot un misteri i alhora un símbol de la globalitat –o de la crisi- que tot ho canvia.

Si fa quatre dies ens haguessin anunciat que alguns clubs de futbol patirien aquests canvis en les titularitats no ens ho hauríem cregut. Ja ens va sobtar quan aquells clubs d’esgargamellats socis de costellada i puro dominical cridant contra l’àrbitre es van transformar en societats anònimes amb accionistes. La disbauxa econòmica dels fitxatges astronòmics, les presidències eixelebrades i pintoresques o el cost de tirar endavant certs clubs ho van propiciar. Clubs de massa social associada bescanviaven la raó lúdica i passional tenyida amb la suor i els colors d’una samarreta per les cotitzacions en borsa. Les conseqüències de la innovació es comporten que mani qui en té més, de diners per comprar accions. No hi ha res a dir, doncs. Benvingut Sr. Chen Yansheng! 

Des de la meva ignorància en matèria de futbol -i esports en general- em té intrigat, però, quina serà l’evolució del club. Observo. M’he fixat que la tècnica oriental -xinesa en concret- de teranyina que va empresonant la xarxa de bars i establiments diversos a la ciutat hi ha fet fortuna l’estratègia del podríem dir “deixar-ho estar”. M’explico. D’un dia per l’altre el bar on acostumo a prendre-hi el tallat ha canviat d’amos. Sobtadament. El cambrer, el propietari, es va mig disculpar al·legant que no podia rebutjar el tracte. Una oportunitat massa bona i real en bitllets dels que es compten guaria totes les reticències i fidelitats envers dels clients haguts i per haver. Jo ho vaig entendre i li ho vaig perdonar del tot així que em va convidar a l’últim dels tallats que ell en persona em va despatxar amb aquella cura i sense haver de dir-li què volia. L’antic amo era un professional amb memòria –Un tallat? –sovint amb un cop d’ull còmplice ja en fèiem prou. 

L’observació sistemàtica de la nova regència és la que m’ha dut a establir els principis del mètode del “deixar-ho estar”. El nou cambrer i amo xinès no ha tocat res, continuen allí les velles fotografies, la placa commemorativa dels vint-i-cinc anys de la fundació del bar, les copes dels campionats diversos de les associacions que hi van tenir la seu, el pòster dels vencedors d’una lliga tan antiga com la pols que embolcalla i corona les ampolles de licors sospitosos, de fer bonic. Absolutament tot roman exacte a com era abans del traspàs, també les taques d’humitat al sostre. Semblaria un memorial dedicat als antics propietaris fins i tot recordant-se que jo acostumo a demanar un tallat. Només hi ha un canvi, un de sol. Allí on hi havia un Sant Pancràs amb una moneda descatalogada de dos rals al dit i un brot de julivert verd hi fa vida un gat daurat que mou un braç en una mena de moviment continu que també, com Sant Pancràs, és un imant de bona salut i molta feina. Si és eficaç, ja m’hi està bé! 

En Chen Yansheng imposarà la mateixa estratègia? S’haurà de veure. Per ara ja ha desaparegut en Joan Collet com el Sant Pancràs amb julivert. Que no ha estat un pas al costat –com més de sardana- sinó enrere. Els resultats i els trofeus assolits li conferiran la raó i el suport, al Sr. Chen Yansheng. Tot un misteri oriental que fa quatre dies hauria donat per a un argument de conte. En Pere Calders es va imaginar un extraterrestre vivint en un pessebre nadalenc, però llavors hauria estat del tot inversemblant un president xinès regnant al Reial Club de Futbol Espanyol! 

Sort i molts gols!