Estornells electrònics.

Tenia pendent un tancament del juliol amb el guirigall polític d’actualitat ben esvalotat arreu. La poètica imatge des d’un pal d’un galliner s’hi adiu per perspectiva encara que sigui una vista d’ocell gallinàcia, de vol restringit i d’aterratge arriscat. Quina poca traça tenen alguns ocellots arrenglerats -a jóc- en un parlament per a aus de corral. Aviram gens pintoresc!

Renuncio a insistir en el moment predictible d’actualitat i em centraré en uns éssers automàtics de vol enlairat més elegant. Em decanto per la ciència-ficció que es comença a concretar a Barcelona amb voluntat d’esdevenir pionera al món occidental europeu. Un grup d’emprenedors ha creat el primer centre d’innovació de drons que s’instal·larà a l’antic Canòdrom de Sant Andreu. Del llebrer a la gavina mecànica.

Ja hem saturat la Barcelona per terra, mar i ara toca per l’aire. És un acte heroic caminar i conviure –sobreviure- a la invasió alienígena disfressada de turistes mentre et rampinyen digitalment l’esperit. Passem a formar part d’una involuntària galeria anònima de retrats globals amb finalitat dubtosa. Em pregunto què en fan del nostre tipisme torero quan tornen als planetes d’origen. ¿Ens retallen i ens eliminen del paper d’extres inserits al paisatge modernista o –no ho descarteu- ens clonen? El temps ho dirà! 

En la invasió per terra la Rambla protagonitza el desguàs de l’allau de naus aquàtiques que atraquen literalment en l’artèria més col·lapsada pel colesterol de les paelles no biodegradables i de les sangries pantagruèliques. Gairebé som al moment del no va més al gran casino turístic barcelonès mentre la banca i els estris que rodolen temeràriament per les voreres tornen a guanyar la partida! Inversemblants i futuristes artefactes, alguns importats directament d’altres civilitzacions de la Via Làctia, posen a prova la paciència i la integritat física dels prehistòrics vianants barcelonins. Us estalvio el catàleg de ginys excepcionals que tenen per medi natural l’asfalt amb predilecció per les voravies. 

Em fixaré en els nous prodigis de la tecnologia que desafien la gravetat i no dissimulen el bressol alienígena, els drons; l’eixam del futur immediat que haurem d’esquivar a cops de paraigües des dels terrats a la nit de la revetlla de Sant Joan. Una verdadera plaga tan ben adaptada als parcs com la de les nouvingudes cotorres tropicals o la dels senglars urbanites. Ha d’arribar un dia que no es veurà el sol tot i que la calitja produïda per la contaminació l’haguem superada i vençuda. Un dia que s’haurà de regular el vol d’aquests estols de gavines mecàniques perquè comprometran la producció fotovoltaica. Electrònics estornells del futur desafiant els espantaocells del sentit comú perquè la invasió podria esdevenir sosteniblement desmesurada. Ja m’agradaria errar la predicció. 

Una màquina bèl·lica no tripulada –per ara- grimpa a l’àmbit casolà, social, logístic i qualsevol altre que ens puguem imaginar. Allò que dèiem, terra, mar i aire conquerides totes per les forces desarmades de la tecnologia. Assistirem també a una victòria aèria civil. No ho critico, només ho constato. Ja m’estarà bé que un dron, a les nits caniculars, es gronxi en la ingravidesa compacta mentre em bufa l’orella, em recita floretes i m’acarona incansable. 

Encara prefereixo percebre l’alenar rítmic compassat en la calidesa humana malgrat la calor. Bones vacances! Sigueu feliços!