Temps de bolets.

El dia és lleganyós, emboirat i humit, el preludi de la tardor acabada d’estrenar, gens calenta meteorològicament parlant. Al Ripollès ha tornat a caure aigua pels descosits. A ciutat l’últim coet del piromusical ha inaugurat la caiguda de la fulla als plàtans de vorera. L’octubre és temps de bolets i aquesta temporada, segons els entesos, serà excepcional. Els boletaires professionals -aquells que s’hi dediquen- creuen que ha sobrat una mica d’aigua, massa pluges per als rovellons fotogènics collits que, una vegada a la cassola, són un congrés de cucs. Temps de bolets i de moments tan corcats com alguns dels rovellons que es venen a les cunetes de les carreteres amb cistella inclosa. N’hi ha tants, que han rebentat els preus. Les oportunitats al món del bolet són fruita de tardor que cal aprofitar. Si hi ha una societat que es deleix pel consum del bolet, gairebé addicta a aquest regal feréstec, és la catalana. Caçar i arreplegar bolets és una activitat tardorenca que els catalans practiquem amb molta notorietat.

A la meva infantesa anar a buscar bolets era una activitat que odiava cordialment. Darrerament hi he tornat atacat de melangia i molt més ben calçat. Aquells anys, quan l’activitat no era una afecció massificada com ser del Barça o devot de la Mare de Déu de Montserrat, els boletaires locals refusàvem els ceps, un bolet molsut de fi paladar que embogia als francesos. Aquests en van ensenyar a no confondre’ls amb els mataparents, a collir-los i a vendre’ls-hi, primer, i, després, a consumir-los. La França propera del Vallespir ens va obrir els ulls i el paladar a una espècie durant molts anys menystinguda per la majoria. Era quelcom que només practicaven els molt entesos, collir els siurenys. 

Coincidint amb l’esclat excepcional d’enguany, la grandeur perfumada amb rocafort torna a ultrapassar els Pirineus per amanir l’escudella catalana. Es confirma que la ferralla política gal·la ha creuat la frontera amb la voluntat d’adobar l’olla podrida que fa la xup-xup al Saló de Cent. Monsieur Manuel Valls ha fet públic el propòsit de ser el proper alcalde de Barcelona. Un gendarme amb accent republicà adscrit a Ciudadanos -o emparat per en Rivera i els seus sequaços- pretén posar ordre i endreçar el saloon a vessar d’arreplegats, gent de malviure i malfactors en general. 

Qui gaudeix també d’una temporada esplèndida de bolets és el president del govern espanyol, en Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Als jardins de la Moncloa se’ls pot veure néixer i créixer amb molta ufana ben assaonats pel comissari Villarejo, un prestigiós boletaire especialista en el conreu del xampinyó, un bolet domesticat que creix en espais foscos i caves com clavegueres dessecades, directament sobre dels fems.

Al catàleg dels boletaires venturosos hi figura el president del PP, en Pablo Casado Blanco. S’haurà de veure si és un caçador de bolets d’aquells que els trepitja abans de trobar-los -com jo mateix- o té bon olfacte i millor vista. També pot ser que més que un boletaire n’esdevingui un gran degustador a taula parada. Sempre hi ha qui te’ls porta a casa, l’excedent de la collita. Generosos col·legues que te n'ofereixen un tast i que agraeixes molt. Veurem com li va amb aquest present que els jutges li han ofert, el màster sospitós. Un bolet verinós o, com a mínim, un rovelló vistós farcit de cucs i no apte per a les graelles i el consum.

A les cròniques micològiques, malgrat l’abundor d’enguany, hi trobem per mèrit propi la diada de l’1 d’octubre -l’1-O- per l’excel·lència de la collita, l’abundor, la varietat i l’actitud dels agents que hi van concórrer, el sector del venedors que els van aspergir amb esplendidesa sense mesura ni recança i el dels consumidors que fèiem cua per aplegar-los. Quins bolets! No ens ha d’estranyar, doncs, que enguany hagin tornat si més no per celebrar-ho una altra vegada a les praderies i boscúries catalanes on van proliferar uns bolets esplendorosos. 

Temps de bolets i de fongs carceraris arrapats als murs de les cel·les mentre passen els dies eterns d’una presó preventiva que molts no entenem.