Si tu vas al cel.

Havia de passar! Una dona molt gran, de 92 anys, va morir atropellada al mes d’agost passat per dos joves que circulaven amb un patinet elèctric a Esplugues de Llobregat. La notícia, que fins ahir la premsa no va esbombar, és el primer cas documentat d’accident mortal relacionat amb l’ús d’aquest tipus d’artefactes, una plaga que assota les ciutats de tot el país i que amenaça de descontrolar-se amb la campanya nadalenca. Molt de compte a posar un patinet en la nostra vida! I més precaució encara a creuar-nos amb un d’aquests vehicles que rodolen temeraris per les caòtiques voreres urbanes convertides en el primer repte matiner, una gimcana desorganitzada farcida de dificultats que posa a prova la nostra paciència i l’instint de supervivència tot esquitllant alhora la tifa d’un gos i el patinador veloç.  

Rere la luctuosa notícia del patinet homicida la vida llisca plàcidament sense sobresalts ja que res no trontolla i, si fos el cas, el gran Aznar ens ha fet una oportuníssima visita de metge per presentar el seu darrer llibre i posar-hi remei. Un vademècum farcit de receptes preventives que ens han de retornar el miracle econòmic i menar a la felicitat civil. Il·lustren les notícies referides a la reputada presència a la ciutat que no va omplir l’aforament de la Casa del Llibre. “Aznar fa figa a Barcelona”, fa el titular de la crònica. En l’orteguiana dedicatòria a l’etern problema català va dictaminar que "Penalment se'n diu rebel·lió, i políticament colpisme -si al cielo vas patinando-. O acceptem això o tenim un problema molt seriós" afegí el carismàtic líder que, ultrapassant l’Ortega, no es pot ni -“conllevar”- suportar. 

Reconfortat per l’oportuna aparició, arriscant el físic, vaig anar fins a la Plaça Sant Jaume. Tot un repte desafiant a la manera dels “encierros” navarresos els patinets amb banyes que pretenien enforquillar-me a la pujada del carrer Ferran tot estossinant-los a cop de diari recargolat. Assolit l’espai obert de la plaça amb més poder a banda i banda de Barcelona m’he sentit estalvi de les escomeses. Just refet de la persecució, m’ha assaltat sobtadament, però, l’esperit nadalenc. Ep, el pessebre! La barricada actual, una falla deslocalitzada sense ninots i fora de temporada, explicita amb més sorpresa que emoció la tradició nadalenca barcelonina. L’edició -tot potes- d’enguany, com qui destapa ostentosament una ampolla de cava, ha esbravat una vegada més, a taula parada, la intriga amb què esperàvem la fita. Es podria afirmar que el muntatge és per llogar-hi cadires. 

De tornada cap a casa he coincidit amb una riuada de gent, un seguici gremial, que caminava agrupat en eficaç estratègia per protegir-se dels atacs del patinet. Una processó sense rodes -d’espardenya- que treia a passejar la ràbia peripatètica de metges, infermeres, bombers, mestres i estudiants protestant per les polítiques d’austeritat imposades per la Unió Europea farà prop d’una dècada. Un esforç que ha recaigut a les espatlles d’aquests col·lectius de professionals que es van conjurar perquè els serveis bàsics que presten no tenallin encara més els usuaris. Unes retallades, segons l’apocalíptic Niño Becerra, que no haurien d’haver estat a Catalunya si no existís un dèficit fiscal interregional. On mandreja, doncs, la veritat oculta d’unes balances fiscals, secret d’estat, amb les quals mai no l’hem mesurat de veritat.

Hi ha qui ho té claríssim com l’aigua: “Les protestes socials desborden Torra després de sis anys de Procés”, “Diada social contra Torra”, “La Catalunya real evidencia el col·lapse de l’independentisme”. Ja mai jalem ni jalarem, fa mal aquí, fa mal allà. Airí, airó! Des d’ací, a Catalunya, hi ha qui ho té encara més clar, la Generalitat té un greu problema de finançament perquè amb un embut mai pot haver-hi hagut vi del fort al got.

Si tu vas al cel, no ho facis amb patinet!