MWC, collita 2019.

Acaba el Congrés Mundial de Mòbils, MWC, collita 2019. L’edició d’enguany ha tancat portes amb la xifra -rècord!- de 109.000 assistents, 2.000 més que la de l'any passat, segons ha informat l’organitzador de la fira. Hi haurien assistit 205 països, prop de 170 delegacions de governs, i hi han exposat els seus productes més de 2.400 exhibidors. Les dades aclaparen.

Barcelona és un aplec fonamentalment de senyors encara en masculí amb un escapulari hiperbòlic, com una esquella penjada al coll que els singularitza respecte del turisme gaudinià que pul·lula també per la ciutat però en altres dates. Els de la telefonia, que es podrien confondre fàcilment amb els passavolants de paella i sangria, representen un subconjunt d’individus amb una tendència gregària diferent i de temporada molt concreta. Uns, els perfumats amb after sun, tenen predilecció per la Sagrada Família, pel barri gòtic i per les terrasses del Passeig de Gràcia. Els d’aquest dies s’apleguen a la catedral de la tecnologia durant el dia i així que s’instal·la la nocturnitat fosca campen per esbargir l’estrès on line que comporta el ferotge negoci del mercadeig de tota mena amb tecnologia puntera.

A l’aplec per la beatificació del 5G Barcelona s’ha emplenat com un ou farcit de xips connectats sense fils, via wifi, en un nou ritual ecumènic potser inspirat en aquell litúrgic -i obsolet- de l’ou com balla de la diada de Corpus que ja no congria multituds. Cent i escaig mil entesos pendents d’uns terminals que es podran plegar -no els planxeu, indica el manual d’ús!- com els també obsolets mocadors de butxaca, els de roba i amb les inicials brodades de fa unes dècades. 

La Barcelona internacional s’ha convertit una vegada més en el referent global de la indústria del mòbil i, alhora, del món de l’emprenedoria que el sector es comporta. Un èxit malgrat la tradicional i adorable vaga de metro que el congrés també es comporta. És l’any del taxi després que Uber i Cabify perdessin la batalla malgrat el potencial tecnològic amb què comptaven. Els reis de l’edició han estat els taxistes de sempre, i la samarreta guanyadora de la Champions league de la mobilitat és de color groc amb franges negres i -segons alguns usuaris- una mica suada. Alguns dels vehicles són massa vells amb tuf a tabac conduits per alguns taxistes que ratllen la barroeria amb un equipament on els més modern és el taxímetre digital. 

La queixa local denunciada pels sindicats domèstics és que algunes hostesses cobraran un euro menys perquè no donen la talla. Un afer d’ alçària. Sí, la dimensió d’un cos en direcció vertical condiciona el que percebran algunes de les noies que participen en aquest congrés mundial. Tanmateix el Mobile World Congress hauria denegat l'entrada a una dona que portava la seva filla lactant de cinc mesos. La muller duia la seva filla, adormida, en una motxilla de roba adossada al cos. L'organització va al·legar que no poden entrar al recinte menors de 16 anys i la direcció es va negar a fer una excepció per a aquesta mare treballadora que volia accedir al recinte on se celebraven unes jornades per la inclusió de la dona al món tecnològic. Ironies sarcàstiques del XXI.  

El MWC ja és història. La catorzena edició celebrada a Barcelona s’ha acabat. Des d’aquells totxos amb antena als terminals actuals que encara anomenem telèfon hi transita una metàfora poc afortunada, per imprecisa i poc encertada. Jo em solidaritzaré amb els que any rere any pensem que el nostre telèfon mòbil és encara més una antigalla. 

-Digui?