Metàfores polítiques.

Primavera enmig d’una campanya electoral massa florida segons algun prosaic tuitaire: -Estic fins al mismíssims de la gent, especialment polítics professionals, que només saben parlar amb metàfores! Que si els cims, que si la navegació, que si l’eixamplar, que si Ítaca. A partir d’avui mateix, em declaro explícitament enemic de les metàfores! La resposta, pròpia d’un debat amb les sentències massa breus que es comporta el mitjà, és d’un docte reflexiu que li retreu: -Ser “enemic” de les metàfores ja és una metàfora. Tot el llenguatge, el pensament i l’acció són metafòrics. Jo ho arrodoniria prenent part, doncs, amb un visqui la metàfora! Millor, que visqui el poder de la paraula!

Recordo aquells germans, ambdós descansin en pau, que vivien en un món tan particular que costava d’entendre’ls quan parlaven entre ells. Les seves expressions tenien una complicitat comunicativa tan personal que la resta no enteníem. Algú, molt encertadament, a aquesta habilitat, s’hi va referir com parlar en metàfora. Perquè no eren només aquells germans, tota aquella família parlava en metàfora!

La metàfora consisteix a dir una cosa anomenant-la amb el nom d’una altra cosa. Dit així de matusserament s’entén l’al·lèrgia d’aquell a la metàfora política de la qual n’està fins als mismíssims –així, en superlatiu!-. La metàfora electoral pot executar versemblants equilibris al caire de la temeritat quan, en una tombarella audaç, projecta en excés la promesa per desplomar-se sense xarxa en la vàcua realitat.

La qüestió es escatir si els polítics actuals també parlen en metàfora. Si són uns poetes inspirats i desinteressadament compromesos a resoldre’ns o a fer-nos la vida fàcil, harmoniosa i més feliç. Segur! Més que programes polítics assistim a la presentació de poemaris polítics curulls de rimes socials, econòmiques i ètiques. Sensibles enciclopèdies amb els plànols de l’entesa i els croquis per a la sintonia en un atles de progrés i qualitat de vida per a tothom. Què més podem demanar! 

Si alguna utilitat tenen els recursos poètics és la d’endolcir amorosament l’univers proper tot desparasitant-lo de la sovint massa dura prosa, del cop re roc sense metàfora que també té molta gràcia encara que poca virtut quan assisteix les cartes gastronòmiques del menú polític més farcides de recursos poètics que no pas de teca. Que visquin també els poetes polítics! 

Podríem concretar l’eficàcia del poder de la metàfora aplicada en l’atzucac a què es veu abocada la televisió catalana havent de compensar la retransmissió d’aquella manifestació a la Castellana de Madrid, als peus de la desconcertada Cibeles, en defensa dels “presos polítics”. La cadena pública catalana haurà de corregir el greuge a instàncies de la Junta Electoral Central essent exacta en la durada i primmirada en el contingut. Jo proposaria –metàfora!- la retransmissió d’una corrida de toros en directe en la qual concorrerien els primers espases que figuren a les llistes com a candidats en aquestes eleccions. A veure qui talla més orelles i arrabassa més cues. Així, TV3, d’un tret mataria tres ocells i estossinaria més braus encara. 

Recordaré als ignorants en matèria taurina que el Sr. Adolfo Suárez Illana va exercir de torero durant set anys, una vocació que va arrossegar per les arenes bellugadisses de la tauromàquia en la qual no va excel·lir ni tampoc va triomfar.

¡Que Dios reparta suerte! –Així inicià la retransmissió la TDT a les cinc en punt d’una tarda primaveral extraordinàriament assolellada mentre els braus pasturen la gespa del Camp Nou bressolats per un pasdoble ben airós.