Feliç i pròsper Black Friday!

Enguany m’he avançat i he canviat el plat de moresc i l’aigua per als camells de la vigília de reis per una tarja de crèdit ben vistosa, nadalenca. M’he anticipat i l’he deixada a sol i serena a l’ampit de la balconada per la qual acostumaven a grimpar ses majestats d’orient. Tampoc engreixo d’amagatotis el tió amb llepolies ultracalòriques. Ho reconec, he canviat de bàndol. Renego de les velles tradicions -o les renovo- emparat en el desfici consumista que m’ha portat a afiliar-me al Black Friday. Una tradició transoceànica recentment arribada que està arrelant fermament tot deslocalitzant la il·lusió monàrquica més pròpia dels innocents que del personal en general.

Una tendència gairebé consolidada que la faig més en el canvi climàtic que no pas a causa de la pandèmia. El divendres negre participaria de certa intriga i de la truculència d’un gènere que cal cercar-lo als prestatges del sang i fetge. Ja fa prop d’una dècada que ens visita com una espècie estrambòtica a la recerca d’un hàbitat més propici. No ha estat a causa del virus, doncs, que hagi colonitzat el nostre sistema comercial. Espero no haver de llogar un investigador privat per esbrinar la mort en estranyes circumstàncies de la meva tarja de crèdit per una ganivetada del Friday night fever.

Ungits de l’esperit prenadalenc la ciutat comença molt lentament a respirar diferent. L’aroma del cafè de bar servit en una tassa com cal i no en un got de plàstic per emportar -i llençar- confereix a l’atmosfera de carrer una nota d’essència domèstica ensucrada amb una cullerada de temeritat que la fa molt irresistible. La clausura urbana que ha convertit els carrers majors en claustres austers afluixa i el pla de la catedral barcelonina ja torna a acollir branques de box grèvol, avets i caganers audaços amb la cara tapada i el cul a l’aire.

Resumint, a casa ja hem tret la pols a la quincalla nadalenca distribuint-la estratègicament per fomentar l’esperit festiu i atonyinar la foscor estacional mentre no arriba el solstici d’hivern. Calen llums, torrons a dojo i la cantarella d’un assaig clandestí -Toló, toló d’avellana i de pinyó... -cantusseja l’infant maldestre pressentint la importància del ritual. Nadal a tocar.

Un nadal de bombolla, la de l’anunci daurat del cava i la del grup encongit. Restriccions regulades pel dret d’admissió entre la parentela que aplegaran només un petit comitè, els habituals i els més afins triats, per no ferir susceptibilitats, amb el procediment de l’amic invisible, en un sorteig secret i sense testimonis. S’haurà de veure com organitzem i distribuïm els galets de l’escudella i els canelons entre quatre gats.

Us adverteixo, però, que si aquest nadal us fèieu lliures -i contents- d’aquells que convidàveu a contracor en altres circumstàncies, aneu errats. Aquest serà un nadal online, connectats -com el comerç-, amb presències virtuals i grans discursos respecte de com s’hauria de vacunar la població. Ja m’ho direu, n’anirem parlant. A aquesta virtualitat tecnològica només la poden salvar les criatures recitant esperança, la de no caure en les nostres pífies perquè ells sí són la nova realitat.

Mentre, feliç i pròsper Black Friday!