En Trump ho peta.

Presenciar en directe el reality show de l’assalt a la seu del Capitoli a Washington impacta, però no sorprèn perquè podia succeir i, finalment, ha passat. La realitat i els instints més baixos esdevenint espectacle és un recurs amb molt d’èxit que acostuma a garantir índexs espectaculars d’audiència. Efectivament, en Trump ho ha acabat petant.

Un personatge que va gestionar com a patró absolut els concursos de Miss USA i Miss Univers durant dues dècades per aterrar a l’exitós reality show de l’NBC l’Apprentice durant la dècada posterior -just abans d’arribar a la presidència- ja preludiava la tendència d’aquest Aprenent de polític, de principiant en el nou negoci cap a on ha tingut tirada i ha excel·lit en allò que coneix bé, la impostura, la manipulació i els tripijocs diversos perquè, malgrat tot, la vida i el concurs han de continuar.

El manual d’ús i abús –el llibre d’estil d’en Trump- ha gaudit també d’un èxit aclaparador. Acabat l’espectacle, mentre escombren la pista del circ i arreglen els desperfectes dels aldarulls, els nord-americans viuen -i vivim- pendents amb un punt d’intriga pel que encara ens pot oferir aquest gran mag de les sorpreses. Temen que pugui treure un conill escorxat del barret de copa, la traca final abans d’obrir i de consolidar les franquícies internacionals, la marca blanca Trump i la propera fita.

Perquè tot arriba, com ho va fer el mític Buffalo Bill a Barcelona el desembre del 1889 tornant de l’Exposició Universal de París, la de torre Eiffel. Una tropa d’indis de veritat ensinistrats com els búfals i els cavalls exhibits van acampar una temporada en una explanada que avui concordaria amb el carrer Aribau amb Rosselló des de la perspectiva actual de l’Eixample barceloní. El senyor William F. Cody, conegut com Buffalo Bill, no va tenir massa fortuna a terres catalanes. Va ploure molts dies, un infortuni per a un circ sense sostre, i va haver de suportar una triple epidèmia de grip, còlera i verola. Un desastre que el mateix Buffalo Bill atribuïa a les condicions sanitàries i a la peculiar idiosincràsia dels catalans. La germana del llegendari explorador i aventurer ho argumentava: “el circ no s’assemblava en res a les curses de braus, l’únic espectacle que té èxit a Espanya”.

Imagino un Donald Trump -com en Buffalo Bill- passejant amb èxit pel món el seu espectacle amb els assaltants al Capitoli ja reciclats –exculpats-, més polits i ben maquillats. La posada en escena ha de ser el més versemblant possible però amb un punt de coreografia mil·limètrica integrada en una banda sonora de les que posa la pell de gallina quan un fals sioux de les praderies amb banyes de búfal  envesteix el públic sortint-los pel darrera, a traïció, tot amenaçant-los amb una llança i fent veure que toreja un búfal a la manera cowboy.

Però el plat fort de l’espectacle, com unes campanades amb la Pedroche i l’Obregón juntes, serà el moment en el qual en Trump respongui al polígraf amb la il·luminació tènue de tons pastel sense arribar al taronja ampolla de butà. Un silenci litúrgic contenint la respiració i l’emoció mentre, per estirar el moment fins l’infinit de la intriga, li repeteixen la pregunta.

-No respongui encara, Sr. Trump! Anem a publicitat -fa el jutge.