Jo, posats a mercadejar-los a aquest preu -100€ la unitat-, em desfaria sense cap mena de dubte de les banyudes vaques i del bestiar divers de peu rodó: cavalls, eugues, mules, matxos i, sobretot, dels ases, rucs i someres que pasturen per les comtals praderies del Ripollès i per la baronial vila de Sant Joan de les Abadesses en concret. A la llotja de l’administració, regentada pels agents rurals, el preu del galàpet cotitza a 100€ la peça, com les llagostes i d’altres espècies marines cobejades a la llotja de Roses. En desconec la demanadissa que l’espècie gaudeix als fogons de la contrada i si mai han estat despatxats com el gat per llebre disfressats de “granyotes” ben arrebossats i servits amb una vinagreta picant. També ignoro si encara s’ofereixen anques de granota a algun selecte establiment de menjars i quant en fa pagar per una ració.
A la Bíblia, al segon llibre del Pentateuc, l’Èxode, es parla de com en Moisès va advertir el faraó que si no alliberava el seu poble, Déu els castigaria de manera successiva amb deu grans mals que assotarien Egipte. La segona de les plagues bíbliques la va inspirar en Moisès provocant que les granotes sortissin de l’aigua i envaïssin tot el país. Els gripaus, doncs, ja figuren al catàleg de la fauna a les sagrades escriptures encara que se’ls considerés una pesta amfíbia. Un protagonisme poc lluït només compensat pel folklore literari quan són petonejats per una princesa i es transformen en prínceps vistosos.
Quantes plagues no han patit els pagesos que ja trobem definides als sagrats llibres antics. L’aigua no se’ls ha transformat encara en sang tot i que algun l’hagi convertida en llet. No es tractaria, en aquest cas, d’una plaga sinó d’un miracle ben rendible quan això era possible i el munyir era una ingrata tasca escandalosament artesana i manual, d’allò més feixuga i pudent. Ara l’aigua ja ens la hi administren directament sense embuts i descremada les empreses comercialitzadores que la paguen als pagesos -la llet, no l’aigua,- a un preu inferior al que costa de produir-la.
Els mosquits, els tàvecs i les pedregades -jo hi afegiria les mosques vironeres- també van rondar al faraó com han castigat tradicionalment als pagesos. I la mort dels primogènits, l’última de les plagues bíbliques que el va convèncer definitivament d’alliberar els hebreus, hi podríem cercar l’antecedent d’una realitat afortunadament simbòlica que castiga tossudament la continuïtat d’una de les professions més antigues que la humanitat ha practicat, la de pastor o d’agricultor.
Al canvi climàtic amb les pedruscades contra la pagesia, al Ripollès, s’hi ha fet efectiva la segona de les plagues que es catalogaven al Pentateuc perquè a un ramader de Sant Joan de les Abadesses li tocarà pagar 5.500€ de multa per dues faltes: una contra la llei de protecció al medi natural, per la qual ha estat sancionat amb 3.000 euros, i una altra per haver matat 25 gripaus a 100€ cada exemplar. En total -insisteixo- 5.500 euros. Una sanció massa exemplar?
Argumenta en defensa pròpia aquest presumpte assassí de gripaus -segons l’administració- que, fart de tancar els passos que alguns passavolants acostumen a ignorar, va instal·lar un filat electrificat al camí per tal que les seves vaques no poguessin sortir dels camps perquè irracionals i amb tendència a pasturar a l’ample no emprenguessin un pelegrinatge anàrquic carretera nacional enllà cap a costa o a la Vall de Núria, per exemple. Jo suggeriria un peatge, poca cosa, a tots els atletes del lleure i els que cremem colesterol a la seva propietat que l’alliberés d’haver de fer de vaquer en el supòsit que estabular gripaus no el redimeixi de la misèria ja que un galàpet li ha costat el mateix que cobraria per la venda d’un vedell. D’enrampar-los a engreixar-los, els galàpets, pot ser una estratègia innovadora per al sector que cal considerar.
Això ens porta a fer balanç del que recapten els estats en concepte de danys col·laterals produïts per l’activitat humana al medi natural en general que podrien anar a l’alça amb el precedent d’aquests gripaus si es passés també factura a les companyies elèctriques que electrocuten aus de pas, als vehicles que s’entesten a atropellar senglars o a aixafar gripaus quan, patxocs, creuen l’asfalt les nits de pluja. Un capital que podria revertir en la vigilància d’aquests accessos a les pastures dels masos custodiats per agents municipals o Mossos d'Esquadra degudament equipats amb un sarró, una armilla de pell de xai ecològica i assistits per un gos d’atura mentre regulen el trànsit migratori de les granotes i d’altres espècies sense cap sentit de la propietat ni cap respecte pel codi de la circulació.
El sindicat de pagesos “amb vaques” -una categoria ben diferent d’aquells que fan que no entenen quelcom- ha convocat una tractorada per cremar indignació i gasoli a Ripoll -bressol de la consellera del ram de l’esquella- per denunciar el "menysteniment" del sector, que se sent "insultat" per les "accions que es prenen als despatxos" sense tenir en compte les seves necessitats. Ai, els pagesos, com rondinen, mai estan contents!
Dedicat a la pagesia ja que em considero també un de la seva tropa.
M'hi afegeixo... En soc filla
ResponElimina